|
Faguès un sourire Cansoun ouficial dòu carneval de Nissa 1936 Parouli da (?), mùsica da Louis Raspini. Tradiciounel de la countéa de Nissa.
Li paraula ouriginal en francès, versificat da René Lecourt, noun son reprouduch aquì. Lou test en francès courrespouònde à la traducioun mot-à-mot de la versioun nissarda.
Lou tema per aquesta anada 1936 es « Rèi dòu rire ».
Premiéra pàgina de la particioun soubre fuèi voulanti de Faguès un sourire, ilustracioun de Cassarini, éd. Francis Day, Paris, 1936. | | 1ié coublet |
Venès, madomaisela, Véqui lou Carneval. Ieù, sieù Polichinela, Anen durbì lou bal. E sensa si counouissé S’amusan aquèu jour. Estou séra m’au fresc Si parleran d’amour. Carneval, Es fatal, A l’amour ména toujour. | | Venez, mademoiselle, Voici le carnaval. Moi, je suis Polichinelle, Allons ouvrir le bal. Et sans se connaître Nous nous amusons ce jour. Ce soir, au frais, Nous nous parlerons d’amour. Carnaval, C’est fatal, À l’amour mène toujours. |
Refren |
Carneval es rei dòu rire, Siguien jouious E bèn urous ; Faguès un sourire. Senti moun cuor que souspira, D’uès langourous, Méravihous, Sièu bèn amourous ! | | Carnaval est roi du rire, Soyons joyeux Et bien heureux ; Faites un sourire. Je sens mon cœur qui soupire, D’yeux langoureux, Merveilleux, Je suis bien amoureux ! |
2nt coublet |
Vèes Cadet-Roussella Em’ai sièu trés civous, A la moda nouvela, N’a fach un nout à fus. Sus lou car que cascaïa, Lou bouon rei Dagobert ; Veguen se li sièu braïa Soun toujou à l’envers... Eloi, drech E adrech, Li li remett’ à l’endrech... | | Voyez Cadet-Rousselle Avec ses trois cheveux, À la mode nouvelle, Il en a fait un nœud à fuseau. Sur le char qui cahote, Le bon roi Dagobert (1) ; Voyons si ses culottes Sont toujours à l’envers... Éloi, droit Et adroit, Les lui remettra à l’endroit... |
3rs coublet |
Si perden dins la foulo, Tartugat doù bousin, Traspourtat, cadun roula, Denembra lu chagrin. Oh ! Bella Couloumbina ! Souta lou loup baissat, Vouostra labra mutina M’attira... Sièu enganat... Carneval ! Bacanal ! Mi rendes sentimental. | | Nous nous perdons dans la foule, Hébétés par le vacarme, Transportés, chacun roule, Oublie les chagrins. Oh ! Belle Colombine ! Sous le loup baissé, Votre lèvre mutine M’attire... Je suis abusé... Carnaval ! Bacchanale ! Vous me rendez sentimental. |
1. Dagobert Ié (princìpi dòu VIIe sècoulou - Saint-Denis, ca. 638)
Retour à la pàgina mùsica - Aut
© 2001-2024 Jouan-Gabrièu Maurandi.
|