D’argent à une aigle de gueules, au vol abaissé, membrée, becquée et couronnée d’or, empiétant une montagne de trois coupeaux de sable issant d’une mer d’azur mouvant de la pointe et ondée d’argent.

Escaufestre
Plan dòu sit

Presentaciéou
Si circoustança
Si dansa
S’estrumèns
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Mùsica dòu MIDI !
Si autour
Sou cinemà
Bibliougrafìa
Discougrafìa

Gloussari mùsica
Istòria
Lèssicou
Lu prenoum
Telecargamén

Remerciaméns

A lou fifre nissart - Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa (MTCN)Mùsica tradiciounella de la countéa de Nissa
La Pastoura dans Au fifre niçois - Les traditions musicales du comté de Nice (MTCN)
La Pastoura in About fife from Nice - The musical traditions from County of Nice (MTCN)
 Sias aquì : Acuèi > Mùsica dòu MIDI ! > Cansoun galanti > parouli La Pastoura. Divendre 19 abriéu 2024, santa Emma. 
Abriéu es de trenta ; plouguesse trent’un faria mau en degun. 
 

La Pastoura ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Parouli e mùsica da Louis Genari. Tradiciounel de la countéa de Nissa.

1 coublet
Barounant a la maloura
Vau per rara e per camin.
Couma’s bella la pastoura
Rescountrada de matin.
 Vagabondant en me délabrant,
Je vais par sentiers et par chemins.
Comme elle est belle la bergère
Rencontrée ce matin.

Refren
Tra la la la la la la tra deri dera
Tra deri dera la la la la tra deri dera.
Vau denant sensa retour
Que noun ai oustau ni amour.
 Tra la la la la la la tra deri dera
Tra deri dera la la la la tra deri dera.
Je vais [droit] devant sans retour
Car je n’ai ni maison ni amour.

2nt coublet
Siéu partit noun sabi quoura
E m’impouorta pau la fin.
« La siéu bouca es un’amoura
Tra doui gauta de carmin. »
 Je suis parti je ne sais quand
Et peu m’importe la fin.
« Sa bouche est une mûre
Entre deux joues de carmin. »

3rs coublet
En un luec degun mi ploura
E iéu noun ai de chacrin.
« D’un regard que s’enamoura
M’a plagnut iéu tant mesquin. »
 En (aucun) lieu personne ne me pleure
Et moi, je n’ai pas de chagrin.
« D’un regard qui s’éprend
Elle m’a plaint, moi si mesquin. »

4e coublet
La miéu set ai fouont s’amoura,
Ai pan negre per festin.
« M’au bouon lach de Valdebloura
S’en venia au siéu casin. »
 Ma soif aux fontaines s’étanche,
J’ai du pain noir pour festin.
« Avec le bon lait de Valdeblore (1)
Elle s’en venait à sa (maison). »

5e coublet
Jà fumavon de bouon’oura
Lu vièi téule lauvanié.
« Touet e frema que l’ounoura
Noun soun rèn dòu miéu destin. »
 Déjà fumaient de bonne heure
Les vieilles tuiles d’ardoise.
« Toit (2) et femme qui l’honore
Ne sont rien à mon destin. »

1. Coumuna tra Tinea e Vesubia.
2.  Vèire tamben Nouvé dòu pastre.

Bibliougrafìa
• Delrieu (Georges), Anthologie de la chanson niçoise (Antoulougìa de la cansoun nissarda), Nice, ed. Delrieu e Cia, 1960, p. 48-49.
• Tosan (Albert), Princivalle (Gaël) e d’Hulster (Frédéric), Anthologie de la chanson du comté de Nice (Antoulougìa de la cansoun de la countéa de Nissa), Nice, Serre editour, coulecioun « Encyclopædia niciensis – Patrimoine régional », vol. III, 2001, p. 212.

 

Retour à la pàgina mùsica - Aut

© 2001-2024 Jouan-Gabrièu Maurandi.


musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre


Si trouvas aquela pàgina interessanta, poudès plaçà un liam vers éla. Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò :
La Pastoura

  Counchecioun sit jean gabriel maurandi, creation sites internet de musica  
 La Pastoura  Aquel site respeta lou drech d’autour. Lu titre proupausat son dintre lou doumène public. Lur realisacioun es en la forma de sequensamen dins de fueiets Midi e noun en la forma de mùsica ouriginala ; noun son ni interpretat ni prouduch per li artista. Lu drech dai autour dei obra encara proutegiat, reprouduch dintre aquel site mé lur autourisacioun, son reservat. Echètou autourisacioun, touta utilisacioun de la toutalità dòu material multimedia mes à dispousicioun dintre lou site « MTCN » autre que la reprouducion e la counsultacioun individuali e privadi es interdich.
Minga animau es estat estrapassat durant la counchecioun d’aquèstou sit. Pura, ai mangiat de bèi còu de vianda.