|
Vaga d’aquì ! Vaga d’aïa ! Cansoun ouficial dòu carneval de Nissa 1935 Parouli da Dominique Jules Mari, mùsica da A. de Pierlas. Tradiciounel de la countéa de Nissa.
Li paraula ouriginal en francès, versificat da D. J. Mari, noun son reprouduch aquì. Lou test en francès courrespouònde à la traducioun mot-à-mot de la versioun nissarda.
Lou tema per aquesta anada 1935 es « Roi du cirque et de la foire » (Rèi dòu chìrcou e de la fièra).

Premiéra pàgina de la particioun soubre fuèi voulanti de Vaga d’aquì ! Vaga d’aïa !, ilustracioun de Gustav Adolf Mossa, éd. Delrieu frères, 1935. | | 1ié coublet |
Venès ! Giouinessa, rigaùdoun, Viei barbaluco foulatoun : Carneval’ arriba darrié lu riflounfloun. Ma, qué voudria dir’eisso ? A l’espada de Méfisto E un capeù coum’ aquo Qué ven de Barb’ Anto ! Venès vitou, Pepina, Veiré lou nouastre reï En habit de lustrina E lou mourre verméï ! | | Venez ! Jeunesse, rigaudons, Vieux nigauds farfadets : Carnaval arrive derrière les flonflons. Mais, que voudrait dire ceci ? Il a l’épée de Méphistophélès (1) Et un chapeau comme celui Qui vient d’oncle Anto ! Venez vite, Pépina, Voir notre roi En habit de lustrine Et le visage vermeil ! |
Refren |
Sensa fla-fla Anen en ribambella ! E vaga d’aquì ! E vaga d’aïa ! La frinirounella Sensa fla-fla ! Lu cuor en ciampanella Gassia d’aquì ! Bressoala d’aïa Viei courpata ! Criden, ballen, saùten, S’amusen toui ensen E fin a si fa pétà li bartella ! Sensa fla-fla Canten la ritournella ! E vaga d’aquì ! E vaga d’aïa ! Aquì degun s’en fà ! | | Sans faire de manières Allons en ribambelle ! Et vaguons (2) par ici ! Et vaguons par là ! La ... Sans faire de manières ! Les cœurs en campagne Secouent par ici ! Bercent par là Vieux corbeau ! Nous crions, nous dansons, nous sautons, Nous nous amusons tous ensemble Et à la fin se faisons péter les bretelles ! Sans faire de manières Nous chantons la ritournelle ! Et vaguons par ici ! Et vaguons par là ! Ici personne ne s’en fait ! |
2nt coublet |
Noun es que bandiera, drapeù, Fanforgna, gieuc e cascaveù ! Touté resplendissé ai raï daù clar souleù ! La Fiera la bougion nouveù Tout’ es lusent e tout’ es beù. Aù bousin dai serpenteù S’arrecampan touï leù ! Gioia, foulia en testa, Anen, dalin-dalan, S’amusa a la festa D’où reï daù fumélan ! | | Il n’y a que bannières, drapeaux, Guimbardes (3), jeux et grelots ! Tout resplendit aux rayons du clair soleil ! La Foire nous la bougeons [à] nouveau Tout est luisant et tout est beau. Au vacarme des serpentins Se rassemblent (4) tous vite ! Joie, folie en tête, Nous allons, clopin-clopant, Nous amuser à la fête Du roi des ... ! |
3rs coublet |
De Sant’Antoni aù Doungioun E su li riba daù Païoun Carnevale regna aù bousin daù canoun ! Cadun s’agiouc’ aù fenestroun, À la fenestra, aù balcoun, Dintre touti li maïoun Es la révoulussioun ! Tout’ ana su la plaça Faren un bacanal Per festegia la raça Dei nouastre Carneval’ ! | | De Saint-Antoine au Donjon Et sur les rives du Paillon Carnaval règne au vacarme du canon ! Chacun se juche à la petite fenêtre, À la fenêtre, au balcon, Dans toutes les maisons C’est la révolution ! Tous vont sur la place Faire une bacchanale Pour festoyer la race De notre Carnaval ! |
1. Méfisto : Mefistòfele. Persounage que encarna lou diàu, dins la legenda de Faust. 2. Vaga : anà d’aquì e d’aïa. 3. Fanforgna o fanfòrnia : istrumen en forma de tambau, coulamùha. Au sens figurat, tabalori, fanfournié. 4. S’arecampà o s’arrecampar : amagà, recampà, moulounà, amoulounà.
Retour à la pàgina mùsica - Aut
© 2001-2025 Jouan-Gabrièu Maurandi.

|