|
Doun e coura ?
Dins la souchietà rural, la musica voucala de tradiciéou si rescouontra pertoùt, dintre l’intimità de sa maioù, à lou travai... Cantaou per si fremi, per enduermir si nourissouns mé de bressareli dei ancien, ou à la velhaou, cansouns d’amours urous ou doulourous, de sagessa ou de fatalità, cants fùnebres... Cantaou per s’hommes, à lou travail, à la glèia, à lou café lou diménegue de vèspre... A proun, en de poulifounìas que esprimoun si gests dòu travai de cada joù, si proumessi e si nouòci, si naissenci e si dechès, li separaciéous de la partensa à l’armada...
La musica estrumentala de tradiciéou, jugaou mé sou fifre-tambàl ou mé sou fifre-tambàl-timbala, pilha poussès de l’espaci public : | | fouora, per carièra, à l’oucasioun de circoustanci proufani ou religiousi ;dintre, en la glèia ou la capela, à l’oucasioun de circoustanci religiousi. |
Bèn qu’utilisaous touti douoi dintre lou temp dòu proufan e aquel dòu religious, la musica estrumentala e la musica voucala n’èroun jamai assouciaous.
De mai dòu siéu repertori pròpi, touplen d’arias jugaous mé sou fifre e tambàl venoun de la musica voucala : | | de cansouns poupular en nissart ou en francés (de la fin dòu XIXe sècoulou ou de la prumiera mitan dòu XXe sècoulou) soun passaous dintre lou repertori de la coubla fifre-tambàl ;de cansouns de s’Alpi italiani e dòu Piemount soun egalamen repilhaous per la coubla fifre-tambàl ;de cants de prounchissiéou soun jugaous per la coubla à l’intràu e à la sourtié de la messa. |
L’invers noun s’es jamai prouduch : ni a pa de paràouli per esemple ni subre li tèma de la farandola nissarda, ni subre l’aria de l’oufferta.
La coubla fifre-tambàl jugava per : | | lou counseil de revisièu ;li passa cariera : lou matì dòu festì, de l’auba jusqu’ai la messa grana, lou joù dòu festì, après lou bal dòu vespre e avant lou bal dòu sera, lou matì dòu cap de l’an, dòu carnaval, fifre e tambàl passoun per carièra dòu vilage en jugan farandolas e brandi. S’arrestoun su li plaça doun jugan valsi, mazurkas, polkas... ;li chamada à si noutables e à si bourgès dòu vilage ;la farandola de sou còulé, à Barvér, per San-Blài. Après la messa à la capela de San-Blài e la benedissiéu de si camps per lou curat, si gens si rassambloun à l’intràu de sou vilage per la farandola. Un mèmbrou dòu Coumita de si festi, brandissent sa lambarda en testa de la farandola, es seguit de si darniés maridas de l’annàu – sa maridàu tenent un còulé enrubanat, de doun sou noum de la farandola –, de tout si siéu parents d’aquela e de toui li gens de sou vilage. La farandola dura un’oura e mieja, e va de se l’intràu de sou vilage jusqu’à la tenda dòu festì, passent per la carièra principala. Lou temp dòu traget, fifre e tambàl jugoun farandola e brandi ;la dansa-juéc dòu cepoun, à Utelle ;la recounstituciéu istòricou d’A stacada, à Breil-sur-Roya. |
Li circoustanci religiousi |
La liturgìa es d’ourdinari accoumpagnaou per si cants. La coubla fifre-tambàl juga per d’oucasiouns prechis : lou joù dòu festì, à l’Assouncioun, lou joù de Calèna... Lou siéu temp de jueuc si situa durant : | | l’intràu e à la sourtie de si messi ;li prounchissiéou ;l’ouferta dòu festin (o ouferta dòu gal), jugaou lou joù de la festa patrounala dòu vilage (Sant-Blaï à Barvér, Sant-Anna à Lantousca, Sant-Antounì à Levens, Sant-Julien à Rocabiera, Sant-Roc à Utelle...). |
L’ouferta dòu festin, o ouferta dòu gal
Pendant sa messa, à l’oufertori, fifre, tambàl e timbala introun din la glèia, s’avençoun jusqu’à se l’outàl en jugan l’aria de l’ouferta. Si musiciens, que gardoun sou capel su sa testa, soun suivis per lou Coumita de si festi, abat-mage en testa brandissent « sa lambarda enrubanàu à li coulou dòu vilage, courounàu à sa siéu pouncha me sou poum flouri, una grossa raineta encroustàu mé de pèssi d’or (de pèssi de mouneda despì la darniera guerra) ; un magnìficou gal vivent es pendu per li siéu pata à lou ferre de sa lambarda » (Paul Canestrier). L’abat-mage (o douoi rapresentants dòu coumita de si festi, o encara douoi jouve) si descuerbe, fa un salùt à sou prèire, li oufere li presents tradiciounal (de vòuta remplaçàu per pigioun o lapin) e baia sa relica dòu sant patroun. Toute l’assistança va à lou siéu tourn, s’omes pi si fremi, venerar la relica, en tant que si musiciens jugan l’aria de l’ouferta (l’aria « de s’omes » de lou tourn de s’omes, pi l’aria « de si fremi » de lou tourn de si fremi). Paul Canestrier situa l’ourigina d’aquest’aria rejouissent à l’èpouca medievala.
Tout plen d’oucasiéous de praticar sou fifre si soun perdues, tant din lou cadre dòu festì que din lou cadre ritual. Aquesti dispariciéous an de counseguenci direti subre la musica per fifre : sia la musica desparèisse din lou meme temp que la circoustança, sia fa una mutacioun, per estre assouciaou à un’autre circoustança. Ensin per la musica de si couscris : si brandi soun jugaous ancuèi indiferentemen per li farandola e li tourn de vilage.
Ancuèi, ni a pu que li arias de l’ouferta dòu festì, dòu cepoù o d’A stacada que sìgon spechìficou à una circoustança.
Lou regrès dòu repertori de musica estrumentala de tradiciéou s’espliga per l’abandoun prougressiéu despì lou prencìpi dòu XXe sècoulou de la coubla fifre-tambàl, au proufit de s’estrumèns de l’armounìa municipala. Ma aquela coustataciéou noun es spechìficou à la countéa. Ensin, sa generaciéou de si gent naissù à lou coumençamént dòu XXe sècoulou n’a couneïssù l’ouferta dòu festì que jugaou per s’estrumèns d’aran. Ver 1950, fifre e tambàl soun agus quauque còu remplaçaous per la sono per carièra dòu vilage, e la difusioun de mùsica enregistraou...
Despì lou dernié quart dòu XXe sècoulou, si sounoùr de l’arrié-peïs nissart, particuliarmen dintre si vilage de la valau de la Vesubia, à l’esemple de Zephirin Castellon, fifre à Barvér, an noun soulamen redounaou un soufle nòu à s’estrumen, ma encara an coumpousaou un repertori nòu de mùsica per sou fifre. | (D’après Emmanuelle Olivier.) |
© 2001-2023 Jouan-Gabrièu Maurandi.

|