|
D’un pè subre se l’autre
Sou role dai dansi tradiciouneli |
Si dansi tradiciouneli an agut un role de couhesieu souciala, implicant la participaciéou d’una grossa part de la poupulaciéou dòu vilage.
Ancuei, an souven perdù aqueli founciouns qu’asseguravon dintre li soucietà tradiciouneli : mé l’effet de couregrafìi mouderni (anant ver lou folklore) praticaous en lou sen de ròdou de dansaires, an changiaou ver de dansi-spectacle, à li quali noun participa plu la poupulaciéou de li espetatours. Ma aquei groupes li an sauvaous de la denembra. Es aqui lou pres à pagar per counservar si tradiciéous...
Escapoun de còu à aquella coustataciéou si dansi de la coumunità, per esemple li farandoli per la countéa de Nissa.
Si dansi tradiciouneli de la coumunità |
Soun touti si dansi en cadena, duberta o fermada, per li quali lou noumbre de participants noun es pre-definit : rounda, brandi, farandola, gavouòta, sardana, ... Tra li caraterìsticou generali, si nouta la pratica fouòra, per la quasi toutalità de la poupulaciéou dòu vilage, e l’alternaciéou dòu séssou de si dansaires tout au lonc de la cadena.
Plusour varianti de si dansi de la coumunità soun o èroun praticaous en la countéa :
La farandola
Dansa de la coumunità, en cadena duberta itineranta, la farandola tira versemblablement la siéu ourigina de si dansi medievali : caroles de lu XIIe e XIIIe sècoulou, e brandi de lu XVe e XVIe sècoulou, dansi que lu pas son indefinitamen repetaous, couma li siéu aluegnat cousini li gavouòti bretouni e li jigues irlandès, o, plu proche de nautre, si tarenteli transalpini.
La farandola poupular es dansaou din la countéa de Nissa em’un pas touplen libre. Si dansaires si tènoun per la man, e marcoun cada temp per de sauteadi : temps fouòrts subre un pè, alternativament sou pè gauch pi sou drech, l’autre essent levaou ; temps febles à pè jounch. Es menaou per se l’abat-mage, que ten din la siéu man libre la lambarda enrubanaou. A Barvér, per San-Blài, es si pu jouve maridas que menoun la farandola per carièra.
Es curious de coustatar couma la farandola a viagiaou, geougraficament e linguisticament, vers la Bretagna, pouortaou ailà per de souldàs de si guerri de l’Impèri, doun es vengù war an daol, leteralmen « subre lou taulié » ! N’es de meme per la mounferina pimountué que, per de camins idènticous, si retrova en Centre-Bretagna sounaou « dansa montfarine » o « dansa de la farìna » ! Polig Montjarret a couletaou quauqun d’aquestou àrias, encara bèn vivent à sou mitan dòu XXe sècoulou, dintre lou siéu recuei Tonioù Breiz Izel (Àrias de Bassa Bretagna).
Lou brandi
Segoun Joseph Giordan, president de l’Academia nissarda, serìa esta empourtaou dins la countéa de Nissa per P. de Brandis, magistrat à lou Parlament d’Aix dòu XVIe sècoulou.
La mourisca o moresca
Dansa à sou carater burlesc, pa tant moubila e pu pesenta que sa farandola, facha de chauchadi, de leva-camba. Aquesta dansa, que simboulisa l’afrountamen de si Cristians e de si Mòrou, si praticava pendant lou carneval. Coura li pelegrins si rendioun à lou santuari d’Utelle, si jouves li demandavoun un drech de passage simboulic. Aquesta tradiciéou de la baricada era accoumpagnaou d’una mourisca.
Lou passa cariera
Li passa carièri, que l’etimologia ni mena à la passacaille baroca (via l’espagnòu passa calle), soun de divertimens de carièra, que sou carater musical noun es coudificaou. Coura lents per accoumpagnar la caminada de lou noutables per carièra, coura pu animaous per accoumpagnar li sautamens de la jouventura.
Din lou siéu diciounari, à l’article farandola, Georges Castellana cita « tres sorti de farandolas : lou brandi, la descaussa, e la mouresca ».
Si dansi à figuri, o « de carater » |
Lu « carater » èroun, din la dansa de teatre, li persounages bèn prechis que dansavoun en counfourmità mé lour role.
La countradansa
La countradansa (de l’englès country dance, dansa « dòu peïs », o « de la campagna ») que si bala à quatre ou uech dansaires, era praticaou dins la countéa :
Calant de Vilafranca, Souta d’un caroubié, Faioun la countradansa Em’un sergian fourié (...)
Subre que ària(s) li si dansava la countradansa ? Mé quali figures et que pas ? La monferrina e la perigourdina, doun A stacada d’Breï garda encara la memòria, en son versemblablamen estat doui dai figura.
La monferrina
La monferrina se pourìa tirà lou siéu noum e estre ouriginari dòu Piemount (mount Ferrat), pi s’estre difondut dins la partida latina dei Alp (Savoia, Bassin dòu Leman, Valais, Tessin e Grisons, nort de l’Itàlia), e finda jusca en Centre Bretagna.
La quadrilha
Autre dansa à figura, la quadrilha (square dance, « dansa carraou ») : « La quadrilha simpla o doubla si balava pertout ; ma la quadrilha au coumant era particuliera au coumtat. » (Albert Blanchi, citaou dins Georges Castellana, Dictionnaire français-niçois.)
D’autre dansi a figura
Dansi de festi : li rounda de mai. Dansi de mestié (travail de si pescaires, de si bugadièri, ...)
Si dansi e juec « istòricou » |
Li pratica que suivoun noun soun, à pròpi parlar, de dansi à figuri, ma pu prest de dansi (o de juec) « istòricou », praticat dins un territori ben bournat.
A stacada d’Breï (L’Estacada de Brei)
A stacada d’Breï (L’Estacada de Brei) : recoustituciéou istòrica que si desplega l’estiéu, cada 4 ans, à Breï. Una tradiciéou plusour còu centenari que retraça la revòuta dei Breinc contra li abus de si noutables, en particulié aquèu dòu drech de cuissage...
Lou cepoun
Dansa-juec estremamen virila, que si pratica sus la plaça dòu vilage d’Utelle despi de sècoulou, toujoù lou 16 ost per San-Roc, que l’ourigina sembla escounouissue. Aquestou coumbat ouriginal si desplega segoun un rit immutable trasmès despi lou XVe sècoulou, e dura esatamen un’oura, au cours de la quala li còus noun soun espragnaous à li participants.
Si trata, per li garçouns celibataris dòu vilage, de robar à s’omes maridas sou cepoù, bilhoù de circa voutanta kilos, e de lou roular jusqu’à sa pouorta de la glèia. Pendant que si jouves sautoun sus sou cepoù e recevoun li còus de s’omes maridas, ourdounaous de cada cousta dòu bilhoù, sou fifre e sou tambàl jugoun l’ària de sou cepoù. Coura una batalha s’engagia tra si jouves que prouvoun de s’empadrounir de sou cepoù et lur aversaris, fifre e tambàl s’arrestoun, sou fifre juga de trìlou desourdounaous e sou tambàl fa de roulamens jusqu’à la fin de sa batalha. Plusour fès din l’oura, li participants si pavoun quoiqui minuti e repilhoun lou coumbat coura sou fifre douna lou signal. Pendant la duràu de sou cepoù, si ousserva una farandola autour dòu ròdou ritual.
Si di que sou cepoù simboulisava à l’ourigina la libertà, perque Utelle noun s’es jamai soumèsa à la douminaciéou d’un signour, tambè si vilages de Peilha e de Luceram mé li qual esistava un pati d’aliança. Si jouves dòu vilage éroun aloura li gardes atitraous dòu cepoù, e faìoun de farandolas tout autour per manifestar lour atacament à l’independença. Lou sens pròpi dòu juec a changea ver 1430 ou 1450 (circa), après que Peilha et Luceram seguèroun atacas e qu’aquesti vilages faguèroun apel à Utelle en virtù dòu pati signaou. Si jouves d’Utelle refusèroun d’anar si batre à li coustas de si abitants dei douoi vilage aliaous. Soulet parteroun, per amour o per ràbia, s’omes maridas. Li coumbats si proulounguèroun proun lountemp per que si fremi dei guerriés en campagna s’anuioun... e tambè si jouves... Era tròu ! Noun soulamen li celibataris s’èroun desounouras en si derauban à lou coumbat, ma de mai avìoun proufita que s’omes èroun assents. Sou cepoù, fin aquì sìmbolou de libertà, es devengu aquèu de l’ounour dòu vilage e de la virtù de si fremi, e changèt de man, passant à la garda de s’omes maridas. | (D’après Ciamada Nissarda e Emmanuelle Olivier.) |
Lu juec de la festa de Diéu (Córpus Dómini) en Aix-en-Prouvença
Lu juec de la Tarasca en Tarascoun
La Tarasca es lou mòstrou marin que a dounat lou siéu noum à la villa de Tarascoun.
Si dansi poupulari en coubla fermada |
D’ourigini diversi din lou temp e din l’espaci, si dansi en coubla soun estachi balaus à partir dòu XIXe sècoulou dintre li salouns bourgès euroupencs. Per la countéa de Nissa, l’esemple ven dai festivita de la Court dòu rèi Vitor-Emanuel de Savòia. Ben vitou, aquesti dansi d’interiour (au countrari de si dansi de la coumunità), soun agùes adoutaous per touta la poupulaciéou.
Si dansi « de saloù » soun subretout de dansi viraous, à pas simètricous e percours itinerent : | | la mazurca es una dansa poupularia poulounesa, couneïssié des lou XVIe sècoulou dintre la prouvincia de Mazurie, qu’aribèt en França souta lou Segount Impèri.la poulkà apareissèt ver 1830 en Bouhema, sourtida de l’anciena escoticha (scottish). De Praga, gagnèt Viena (1839), pi Paris (1840).l’escoticha (scottish) balaou au XIXe sècoulou noun ressembla plu à sa dansa tradiciounella d’Escossa qu’èra à l’ourigina. Couma touplen de dansi dòu XIXe sècoulou, coumbina de pas de douoi ou plusiur dansi (vals, poulkà, mazurca) e amete touplen de fantasié. Couneïssèt una grana vòga en França, au mitan dòu XIXe sècoulou, ensin qu’au coumençamen dòu XXe sècoulou.si destinga la vals lente (o vals englesa), la pu anciena, la vals vienoisa, proun rapida, à pas sparaous, la vals ouire (o vals espagnola), encara pu rapida e touta mouderna. S’ourigini d’aquela dansa soun countrouversaous : per G. Desrat, sourtèt en Prouvença en lou XIIe sècoulou mé la volta, pi « mountèt » à Paris e faguèt en lou XVIe sècoulou li delici de la court de si Valois. Rendue en Alemagna, la volta prouvençala li devenguèt Walzer. Curt Sachs pensa au countrari que la vals ven de si dansi poupulari de l’Alemagna dòu miéjou (Tanzlieder de li XVIe e XVIIe sècoulou : alemana à tres temps). Es Josef Lanner, e noun li Strauss, que dounèt à si pas classicous (Deutschen e Ländler) lou rìtoumou e l’acceleraciéou de cadensa de doun es sourtié la vals. | |
À la miéu counouissença, noun li a agut dins la countéa de Nissa de dansa soulista, per frema o ome, praticada à titre de dansa tradiciounala.
© 2001-2023 Jouan-Gabrièu Maurandi.

|