|
D’un pè subre se l’autre 1. Role dei dansi tradiciouneli Role dei dansi tradiciouneli Si dansi tradiciouneli an agut un role de couhesieu souciala, implicant la participaciéou d’una grossa part de la poupulaciéou dòu vilage. Ancuei, an souven perdù aqueli founciouns qu’asseguravon dintre li soucietà tradiciouneli : mé l’effet de couregrafìi mouderni (anant ver lou folklore) praticaous en lou sen de ròdou de dansaires, an changiaou ver de dansi-spectacle, à li quali noun participa plu la poupulaciéou de li espetatours. Ma aquei groupes li an sauvaous de la denembra. Es aqui lou pres à pagar per counservar si tradiciéous... Escapoun de còu à aquella coustataciéou si dansi de la coumunità, per esemple li farandoli per lou Coumta de Nissa. Si dansi tradiciouneli de la coumunità Soun touti si dansi en cadena, duberta o fermada, per li quali lou noumbre de participants noun es pre-definit : rounda, brandi, farandola, gavouòta, sardana, ... Tra li caraterìsticou generali, si nouta la pratica fouòra, per la quasi toutalità de la poupulaciéou dòu vilage, e l’alternaciéou dòu séssou de si dansaires tout au lonc de la cadena. Plusour varianti de si dansi de la coumunità soun o èroun praticaous en lou Coumta : La farandola Dansa de la coumunità, en cadena duberta itineranta, la farandola tira versemblablement la siéu ourigina de si dansi medievali : caroles de lu XIIe e XIIIe siècles, e brandi de lu XVe e XVIe siècles, dansi à lu pas indefinitamen repetaous, couma li siéu aluegnat cousini li gavouòti bretouni e li jigues irlandès, o, plu proche de nautre, si tarenteli transalpini. La farandola poupular es dansaou din lou coumta de Nissa em’un pas touplen libre. Si dansaires si tènoun per la man, e marcoun cada temp per de sauteadi : temps fouòrts subre un pè, alternativament sou pè gauch pi sou drech, l’autre essent levaou ; temps febles à pè jounch. Es menaou per se l’abat-mage, que ten din la siéu man libre la lambarda enrubanaou. A Barvér, per San-Blài, es si pu jouve maridas que menoun la farandola per carièra. Es curious de coustatar couma la farandola a viagiaou, geougraficament e linguisticament, vers la Bretagna, pouortaou ailà per de souldàs de si guerri de l’Impèri, doun es vengù war an daol, leteralmen « subre lou taulié » ! N’es de meme per la mounferina pimountué que, per de camins idènticous, si retrova en Centre-Bretagna sounaou « danse montfarine » o « dansa de la farìna » ! Polig Montjarret a couletaou quauqun d’aquestou àrias, encara bèn vivent à sou mitan dòu XXe siècle, dintre lou siéu recuei Tonioù Breiz Izel (Àrias de Bassa Bretagna). Lou brandi Segoun Joseph Giordan, president de l’Academia nissarda, serìa esta empourtaou per P. de Brandis, magistrat à lou Parlament d’Aix. La mourisca o moresca
Dansa à sou carater burlesc, pa tant moubila e pu pesenta que sa farandola, facha de chauchadi, de leva-camba.
Aquesta dansa, que simboulisa l’afrountamen de si Cristians e de si Mòrou, si praticava pendant lou carneval.
Lou passa cariera Li passa carièri, que l’etimologia ni mena à la passacaille baroca (via l’espagnòu passa calle), soun de divertimens de carièra, que sou carater musical noun es coudificaou. Coura lents per accoumpagnar la caminada de lou noutables per carièra, coura pu animaous per accoumpagnar li sautamens de la jouventura. Din lou siéu diciounari, à l’article farandola, Georges Castellana cita « tres sorti de farandolas : lou brandi, la descaussa, e la mouresca ». Si dansi à figuri, o « de carater » Lu « carater » èroun, din la dansa de teatre, li persounages bèn prechis que dansavoun en counfourmità mé lour role. La countradansa La countradansa (de l’englès country dance, dansa « dòu peïs », ou « de la campagna ») que si bala à quatre ou uech dansaires, era praticaou din lou Coumta :
Calant de Vilafranca, Subre que ària(s) li si dansava la countradansa ? Mé quali figures et que pas ? La monferrina e la perigourdina, doun A stacada d’Breï garda encara la memòria, en son versemblablamen estat doui dei figura. La monferrina La monferrina se pourìa tirà lou siéu noum e estre ouriginari dòu Piemount (mount Ferrat), pi s’estre difondut dins la partida latina dei Alpi (Savoia, Bassin dòu Leman, Valais, Tessin e Grisons, nort de l’Itàlia), e finda jusca en Centre Bretagna. La quadrilha Autre dansa à figura, la quadrilha (square dance, « dansa carraou ») : « La quadrilha simpla o doubla si balava pertout ; ma la quadrilha au coumant era particuliera au coumta. » (A Blanchi, citaou dins Georges Castellana, Dictionnaire français-niçois.) D'autre dansi a figura
Dansi de festi : li roundi de mai. Li praticas que suivoun noun soun, à pròpi parlar, de dansi à figuri. Lou cepoun Dansa-juec estremamen virila, que si pratica sus la plaça dòu vilage d’Utelle despi de siècles, toujoù lou 16 ost per San-Roc, que l’ourigina sembla escounouissue. Aquestou coumbat ouriginal si desplega segoun un rit immutable trasmès despi lou XVe siècle, e dura esatamen un’oura, au cours de la quala li còus noun soun espragnaous à li participants. Si trata, per li garçouns celibataris dòu vilage, de robar à s’omes maridas sou cepoù, bilhoù de circa voutanta kilos, e de lou roular jusqu’à sa pouorta de la glèia. Pendant que si jouves sautoun sus sou cepoù e recevoun li còus de s’omes maridas, ourdounaous de cada cousta dòu bilhoù, sou fifre e sou tambàl jugoun l’ària de sou cepoù. Coura una batalha s’engagia tra si jouves que prouvoun de s’empadrounir de sou cepoù et lur aversaris, fifre e tambàl s’arrestoun, sou fifre juga de trìlou desourdounaous e sou tambàl fa de roulamens jusqu’à la fin de sa batalha. Plusour fès din l’oura, li participants si pavoun quoiqui minuti e repilhoun lou coumbat coura sou fifre douna lou signal. Pendant la duràu de sou cepoù, si ousserva una farandola autour dòu ròdou ritual. Si di que sou cepoù simboulisava à l’ourigina la libertà, perque Utelle noun s’es jamai soumèsa à la douminaciéou d’un signour, tambè si vilages de Peilha e de Luceram mé li qual esistava un pati d’aliança. Si jouves dòu vilage éroun aloura li gardes atitraous dòu cepoù, e faìoun de farandolas tout autour per manifestar lour atacament à l’independença. Lou sens pròpi dòu juec a changea ver 1430 ou 1450 (circa), après que Peilha et Luceram seguèroun atacas e qu’aquesti vilages faguèroun apel à Utelle en virtù dòu pati signaou. Si jouves d’Utelle refusèroun d’anar si batre à li coustas de si abitants dei douoi vilages aliaous. Soulet parteroun, per amour o per ràbia, s’omes maridas. Li coumbats si proulounguèroun proun lountemp per que si fremi dei guerriés en campagna s’anuioun... e tambè si jouves... Era tròu ! Noun soulamen li celibataris s’èroun desounouras en si derauban à lou coumbats, ma de mai avìoun proufita que s’omes èroun assents. Sou cepoù, fin aquì sìmbolou de libertà, es devengu aquèu de l’ounour dòu vilage e de la virtù de si fremi, e changèt de man, passant à la garda de s’omes maridas. (D’après Ciamada Nissarda e Emmanuelle Olivier.) A stacada d’Breï (L’Estacada de Brei) A stacada d’Breï (L’Estacada de Brei) : recoustituciéou istòrica que si desplega l’estiéu, cada 4 ans, à Breï. Una tradiciéou plusour còu centenari que retraça la revòuta dei Breincs contra li abus de si noutables, en particulié aquèu dòu drech de cuissage... Si dansi poupulari en coubla fermada D’ourigini diversi din lou temp e din l’espaci, si dansi en coubla soun estachi balaus à partir dòu XIXe siècle dintre li salouns bourgès euroupencs. Per lou coumta de Nissa, l’esemple ven dei festiviti de la Court dòu rèi Vitor-Emanuel de Savòia. Ben vitou, aquesti dansi d’interiour (au countrari de si dansi de la coumunità), soun agùes adoutaous per touta la poupulaciéou. Si dansi « de saloù » soun subretout de dansi viraous, à pas simètricous e percours itinerent :
© 2001-2010 Jouan-Gabrièu Maurandi
|
Si trouvas aquela paja interessanta, poudès plaçà un liam vers éla.
Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò : Dansa tradiciounella (farandola, brandi) dou coumtat de Nissa
5 visitatours
|
|