D’argent à une aigle de gueules, au vol abaissé, membrée, becquée et couronnée d’or, empiétant une montagne de trois coupeaux de sable issant d’une mer d’azur mouvant de la pointe et ondée d’argent.

Escaufestre
Plan dòu sit

Presentaciéou
Si circoustança
Si dansa
S’estrumèns
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Mùsica dòu MIDI !
Si autour
Sou cinemà
Bibliougrafìa
Discougrafìa

Gloussari mùsica
Istòria
Lèssicou
Lu prenoum
Telecargamén

Remerciaméns

A lou fifre nissart - Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa (MTCN)Mùsica tradiciounella de la countéa de Nissa
Sensa blaga dans Au fifre niçois - Les traditions musicales du comté de Nice (MTCN)
Sensa blaga in About fife from Nice - The musical traditions from County of Nice (MTCN)
 Sias aquì : Acuèi > Mùsica dòu MIDI ! > Àrias dòu carneval de Nissa > parouli Sensa blaga. Dijòu 26 jugne 2025
 

Sensa blaga ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Cansoun ouficial dòu carneval de Nissa 1938
Parouli da Jane Bermond, mùsica da Louis Raspini. Tradiciounel de la countéa de Nissa.

Li paraula ouriginal en francès, versificat da René Lecourt, noun son reprouduch aquì. Lou test en francès courrespouònde à la traducioun mot-à-mot de la versioun nissarda.

Lou tema per aquesta anada 1938 es « Rèi de la blaga e de la ràdio ».



Sensa blaga  Cansoun ouficial dòu carneval de Nissa 1938

Premiéra pàgina de la particioun soubre fuèi voulanti de Sensa blaga, ilustracioun de F. Serracchiani, éd. Joubert, Paris, 1938.
 Refren          
Es Carneval, rei de la blaga,
Ven diretamen de la bragua
Per nen cunta caùqui tartarinada ;
Segur ni a que noun counouissès pas.
Nouta-li bèn dins la cervèla,
Li dirès à Poulichinella.
V’escoutera e vous respouondera :
« Sensa blaga ! »
 C’est Carnaval, roi de la blague,
Il vient directement de la brague (1)
Pour nous conter quelque tartarinade (2) ;
Sûr, il y en a que vous ne connaissez pas.
Notez-les bien dans la cervelle,
Vous les direz à Polichinelle.
Il vous écoutera et vous répondra :
« Sans blague ! »

1 coublet          
Carneval es invitat
A venì dins la Cità
Emé la siéu suita
En aéronef.
Aquel engènt va troù plan
Aloura qu’un tour de man
Vitou vous transpouorta
Per la TSF.
 Carnaval est invité
À venir dans la Cité
Avec sa suite
En aéronef.
Cet engin va trop lentement
Alors qu’un tour de main
Vite vous transporte
Par la TSF (3).

2nt coublet          
Carneval, un jou, vouguet
Anà dins lou poulaïé
Per mous’una poula
Qu’oùdìa cantà.
Li digueroun : « Gran fadà,
Ma de lach noun n’a pas !
— Lou lach de poula,
L’avès denembrat ? »
 Carnaval, un jour, voulut
Aller dans le poulailler
Pour traire une poule
Qu’il entendait chanter.
On lui dit : « Grand fada,
Mais du lait, il n’y en a pas !
— Le lait de poule (4),
Vous l’avez oublié ? »

3rs coublet          
Venès aqui, tour à tour,
Piha part aù gran concours,
Aù concours de blaga
De Sa Majestà.
Aquèu que lou gagnerà,
La plus bella baïerà.
Y’a pas – sensa blaga –,
Faù pas hesità.
 Venez ici, tour à tour,
Prendre part au concours,
Au concours de blagues
De Sa Majesté.
Celui qui le gagnera,
La plus belle embrassera.
Il n’y a pas – sans blague –,
Il ne faut pas hésiter.

1. Braga : embragadura.
2. Tartarinada : menchounarìa, fanfarounada, valentèa. D’après Les Aventures prodigieuses de Tartarin de Tarascon (Li Aventura proudigious de Tartarin de Tarascoun), roumans da Alphonse Daudet (Nîmes, 1840 - Paris, 1897).
3. TSF : « telegrafìa sensa fiéu », ancian noum de la ràdio.
4. Lach de poula : un mesclun de rous d’òu, de sucre e de lach. Servì chep. Per si merendà, es delicious !

Retour à la pàgina mùsica - Aut

© 2001-2025 Jouan-Gabrièu Maurandi.


musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre


Si trouvas aquela pàgina interessanta, poudès plaçà un liam vers éla. Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò :
Sensa blaga

    Counchecioun sit jean gabriel maurandi, creation sites internet de musica  
 Sensa blaga  Aquel site respeta lou drech d’autour. Lu titre proupausat son dintre lou doumène public. Lur realisacioun es en la forma de sequensamen dins de fueiets Midi e noun en la forma de mùsica ouriginala ; noun son ni interpretat ni prouduch per li artista. Lu drech dai autour dei obra encara proutegiat, reprouduch dintre aquel site mé lur autourisacioun, son reservat. Echètou autourisacioun, touta utilisacioun de la toutalità dòu material multimedia mes à dispousicioun dintre lou site « MTCN » autre que la reprouducion e la counsultacioun individuali e privadi es interdich.
Minga animau es estat estrapassat durant la counchecioun d’aquèstou sit. Pura, ai mangiat de bèi còu de vianda.