D’argent à une aigle de gueules, au vol abaissé, membrée, becquée et couronnée d’or, empiétant une montagne de trois coupeaux de sable issant d’une mer d’azur mouvant de la pointe et ondée d’argent.

Escaufestre
Plan dòu sit

Presentaciéou
Si circoustança
Si dansa
S’estrumèns
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Mùsica dòu MIDI !
Si autour
Sou cinemà
Bibliougrafìa
Discougrafìa

Gloussari mùsica
Istòria
Lèssicou
Lu prenoum
Telecargamén

Remerciaméns

A lou fifre nissart - Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa (MTCN)Mùsica tradiciounella de la countéa de Nissa
Estrumens de musica tradiciounella de la countéa de Nissa : fifre, tambal, petadou dans Au fifre niçois - Les traditions musicales du comté de Nice (MTCN)
Estrumens de musica tradiciounella de la countéa de Nissa : fifre, tambal, petadou in About fife from Nice - The musical traditions from County of Nice (MTCN)
 Sias aquì : Acuèi > S’estrumèns. Dissata 20 abriéu 2024, santa Odeta. 
Abriéu es de trenta ; plouguesse trent’un faria mau en degun. 
 

Ce qui du fifre vient s’en va par le tambour !
(Cen que vèn de sa fleïta s’en va mé sou tambàl !)
Edmond Rostand, Cyrano de Bergerac, IV.3.
o s’estrumèns que siervoun dintre la musica tradiciounella dòu peïs nissart.

1. L’iera de jueuc de sou fifre en musica tradiciounella
2. Ourigina de l’emplec dou fifre en musica tradiciounella
3. Sa sectiéou meloùdica
     3a. Lou fifre (lou siblet)
     3b. Sou violoù
     3c. Sou (cournet à) « pistoù »
     3d. Sa viella à roda
4. Sa sectiéou rìtmica
     4a. Sou tambal
     4b. Sa timbala
     4c. Sou petadou, o pignata
5. La vespa

Coura as ben mangiat e ben begut, una fifrada vau un escut.

L’iera de jueuc de sou fifre en musica tradiciounella

L’iera de jueuc de sou fifre en musica tradiciounella es agùe e es toujoù vasta : de si Flandres francèsi (Dunkerque) e belga (peïs d’Entre-Sambre-et-Meuse) à sa Gascougna, en passànt per la countéa de Nissa, la Prouvença, lou Bas-Lengadoc. Li a tambè de traci de sou fifre en Bassa-Bretagna, à la fin dòu XVIIIe sècoulou e à sou coumençamént dòu XIXe. Dintre cada d’aqueï regiouns, qu’es interessènt de noutar que soun presque touti de marchi dòu Règnou souta l’Ancian Regime, sou jueuc si pratiqua à douoi (fifre, tambàl), ou à tres (fifre, tambàl, timbala), si mème tres que si trouvan dintre la countéa de Nissa ou dintre la ripataouliera gascouna. Sa flèita « angelica » es aqui assouciaou à sou tambàl « demouniac », couma tambè dintre d’autri tradiciéous (galoubét-tambourì en Prouvença, txistu-tamboril en Peïs Basque, fluviol-tamboril en Catalogna, e tambè en Laos, Tibet...).

Ourigina de l’emplec dou fifre en musica tradiciounella

A l’epoca medievala, s’estrumèns de musica eroun repartis en douoi groups : si « auts » e si « bas » estrumèns, en founciéou de l’intensita de si souns. S’estrumèns « auts » representoun lou pouvoir, civil, militari ou religieus. S’estrumèns « bas » soun per lou pople, l’animaciéou de la festa privaou e poupularia (Cf. Luc Charles-Dominique). Introuduch en França en lou XVe sècoulou per de merchenari suissa enroulaous dintre s’armadas de Louis XII, sou fifre s’empousa rapidamen dintre la familha de si fleiti couma un estrumèn « aut ».
Avant que la countéa de Nissa, à partir dòu 29 setembre 1792, ve li siéu camin e li siéu dràia escourrues per l’armada d’Italia de l’envasour frances, esistreron bataiouns nissart, independents, adestraous e ben armaous, e tambè una « garda naciounala », que caminavon jà mé lou soun dòu fifre e dòu tambàl.

Couma aquéï estrumèns soun aribàs à si rencountrar dintra la musica tradiciounella de la countéa ? Per l’ensen fifre-tambàl, l’ourigina militaria en partèn de si batterìes de fifres e tambàls parèïsse proubable, ben que si coundiciéous de s’adouciéou din la musica tradiciounella de la countéa de Nissa sian encara mal couneïssiéus ancuèi. Puèn pensar que d’ancièns souldàs an rapourtà en sou peïs cen qu’an emparà à l’armàou. Si sounaries militarias soun pòu à pòu vengùes d’àrias per touoi. Li a counfirmaciéou qu’un ària jugà à la glèïa pendàn l’elevaciéou si souona La Diana, couma la sounarie militaria dòu reveil.

L’utilisaciéou de sou fifre dintre la musica tradiciounella de la countéa de Nissa es prouvaou despi lou XVIIe sècoulou. Pu tardi (en lou XVIIIe sècoulou ?), suita à lou develoupament de l’ativita de si menetriés, sou violoù est vengù s’ajustar à sou fifre.

Prumié emplega per si fourmaciéous militarias à sou coumençament dòu XIXe sècoulou, sou pistoù es tambè adouta per sou « mouviment orpheonique » (armounias, fanfaras...) naissù souta la Restouraciéou, que si developpa à partir dòu mitàn dòu XIXe sècoulou. Es en aquel moumént que sou pistoù ven s’ajustar à sou fifre e sou tambàl, en pourtant lou siéu repertori de musica lòugiéra, de poulkàs, de scottish...

Sa sectiéou meloùdica

Lou fifre (lou siblet)

Sou fifre (sou sublé), de l’alleman pfeifer (sublé). Pichina flèita traversiéra en bouòsc d’èbanou, de perça generalament cylindrica, à siei ou set tràoucs, me una claou ou sensa claou. Sa siéu pichina talha li douna un registre aut, dintre un’escala diatounic temperaou.
Dintre l’enfantarìe e dintre la Marina, si sounaries èroun jugaous per sou tambàl e sou fifre. Sou fifre es agu remplaça per sou pistoù, e pu tardi per sou clairoù.

Sou violoù

L’estoria de s’estrumèns à couordi frutaous si perde din la nuech dòu temp. S’estrumèn d’ourigina es proubablamént sou ravanastroun, que la legenda ni di qu’ourié estach inventaou per Râvana, rei de Ceylan, ver 3000 avant nouostra èra. Si trouva après lou rebab en Arabia, que si Sarrazins an impourtaou en Espagna en lou VIIIe sècoulou. Sou siéu decendent, sou rebec à tre couordi, es distribuaou en lou XIIe sècoulou dintre touta l’Europa. Estrumèn poupulari, es estach emplegaou per si baladìns, si jonglùrs. Ver lou XIVe sècoulou, sa vièla medievala fa sa siéu apariciéou : estrumèn à arquet, de fourma rectangla ou ouvala, avìa de tre à sièi couordi, e un tast munì de frèta. Si tenié apilàu su sou piech ou pavàu su se l’espàlaou ou su si jinous. Una de si couordi faïava souven bourdoù. Sa vièla medievala es estach utilisaou per si troubadours per la musica de cour, si festi e si dansi.
Aprè vènrou si violas que si soun proupagaous despi l’Espagna à tout l’Europa ver la fin dòu XVe sècoulou. En Italia, sa viola mé bourdoù es venguè sa lira da braccio : set couordi, doun douoi de cousta de sou mànegue. Me sou siéu fount vouta, si siéu coupa en « C », sa siéu ànima, pas de dubitacièou, sou violoù n’es pas luégn...
Finalamen, sa familha de si violouns. Ver 1530, dintre la regiéu de Milan, parèissoun sou prumié violoù (soprano) e bessai l’alto, sou tenor (encuéi despareissu) e sa bassa, pu couneissue per sou siéu noun atual : sou vioùlonsella. Sa couontrabassa es naissue pu tardi.
Aquéi douoi darniéri familhi soun lountems agues rivali, ma si violoùns, pu poutents, pu brillants, an agu la preferensa de si nouostri oureilhi mouderni, tandis que si violi da braccio e de gamba, me sou relàis si dous e oumougèneou, an quasi despareissu.
N’es pa rare que s’estrumèns poupulari es agu fabricaous per sou routinaire, que taiava el-meme sou bouosc, filava si couordi e que n’en jugava.
La « pouchetta » era un pichin viouloun que lu mestre à dansà la si pourtavon en la pocha.

Sou (cournet à) « pistoù »

Estrumèn en loutoun, derivà de sou couor de poustilhoun à la fin de si anadas 1820. Sa siéu tàia pu pichina que sa troumpeta, sa grossa souplessa technique l’an rendù pu facil a jugar que sa troumpeta de l’epoca, e l’an rapidamént fach adoutar per si musiqui militarias ouchidentali. Generalamen me tres pistoùn, en si bemol.

Sa viella à roda

Sa viella à roda, que counouisse ancuèi una rièissa d’interès, a estat sounaou ne la musica tradiciounella de la countéa, soubretout dintre sou peïs gavouòt. N’a laissa de traça dintre l’icounougrafìa, cf. Sansougna.

Sa sectiéou rìtmica

Sou tambàl

Aquel estrumèns es parènt dòu tabor, tambàl à douoi pès, souven doutaou m’un budèu simple, jugaou en assouciaciéou m’un flahut à tres tròucs dintre la musica poupularia euroupenc dòu Medio-Èvou. Jusquòu XIXe sècoulou, sou tambàl militari es coumpousaou d’una caissa cilìndrica en bouòsc, asse auta, me douoi pès de bestia, mantengués per douoi cercles de serraja en bouòsc pintaou. En aquela epoca, si cercles eroun religas per de pichini couordi seraous mé de tirants en cuèr.
En lou mitan dòu XIXe sècoulou, sou fut cilìndricou s’es raccourci, e es vengu metàlicou, en loutoun, couma pura si cercles de serraja, religas per de tirants egalamen en loutoun : es sa caissa roulanta. Si pès soun tendués per serraje d’ecroùs parpailhoù su si tirants. Sa pel de souta, dich pel de relàis, pu fina que sa pel de frappa, es sourmountaou m’un relàis esteriour coumpousa de bedès tourdus en una couorda, que vibroun couontra sa pel de resounansa.
Finalamen, en emplegant un fut encara pu court, de pès en fibras sintéticas, de vis de serrage e un relàis fach m’una ret de spiras metalicas, sa sounourità dòu tambàl s’es precisaou, es vengue pu definie e pu clara. Es sa caissa clara mouderna de sa battarié de jazz.
Sa caissa roulanta es agut utilisa per si musicants fin ver si anadas 1960. La tendença atuala tra si groups de musica tradiciounella de la countéa de Nissa es de jugar mai sou tambàl militari, me lou siéu relàis pu mouelous.
Tout aquéi tambàls soun jugàs me de massèta en bouòsc su sa pel soubrana. Aquéi estruméns me sou soun sec, agut e poutent, marcoun de façoun legible e eleganta li frasi de si tèmas musicau.

Sa timbala

Sa timbala es apareissue dintre sa musica euroupenc en lou XVIIIe sècoulou, venènt de sa musica militari turca : s’ourchestres à caval de si janissaires utilisavoun sou davul, lonc tambàl à douoi pès, jugaou à douoi massèta, que sa legenda dì que pourtava à de kilometres. Si fanfari d’Europa an adoutà aquel estrumèn en lou pourtant drech, davant sou ventre.
Dintre sa musica tradiciounella de la countéa de Nissa, es picaou à ma d’un soulé cousta, m’una massola en cuèr. Lou siéu gran diametre li douna un soun grave, proun calourous. Sou langage tres simple de sa timbala marca lou ritme de s’arias.

Sou petadou, o pignata

Sou petadou o pignata es un tambàl à frissioun, que lou soun es proch d’aquel de sa countrabassa à couorda. Din lou temp era fach m’una cougourda vuelha, matiera frale, que si prefera encuèi un pot ou una pignata, fermaou m’una pel d’ài (ou de vedèl mouòrt-naissù). Subre aquela pèl si fissa perpendicularmen una bleta de cana. Aqui, sa pel noun es picaou diretamen, ma es messa à vibrar en fruttant si des aigaioùs su sa cana, qu’es tengue verticalmen. Sa pignata fa caissa de resounensa.
Es sou pu vieilh estrumèn à percussioun counouissù dòu peïs, qu’Annie Sidro di que a « per founciéou de reprouduire sou pet dòu Bouòn Diéu ».
Partié musica, sou petadou assegura lou meme role qu’aquel de sa timbala. Ma sa timbala es utilisaou din sou peïs gavouòt, aloura que l’iera de jueuc de sou petadou es plutò limitaou à sa riviera.
Lou rommelpot dòu peïs flamand es un estrumèn similar, coustruch su la basa d’un tambàl de pichin diametre, au fut touplen aloungat, equipàt me douoi pès. En li Baleares, sou tambàl à frissioun pousseda una pèl souleta, tendue subre d’un fut en terra cuècha. La cuica, qu’es utilisaou en lou Bresil per imitar lou bram de sa mouna, se juga en fruttant sa cana m’un’estrassa bagnaou.

La vespa
 
vespa tradiciounella dou carneval de Nissa
La Vespa, aquarela de Gustav Adolf Mossa, ca. 1925.
 

Noun veramen – ni soulamen – una percussioun, la vespa es un ensemble istrumental, l’« ourfeoun carnavalesc nissart », en vòga da lou prencìpi dòu XIXe sècoulou dins lu carneval de quartié, que lu siéu estrument son fabricat à partì de cougourdoun mé de forma estrambalat. Durant la siéu creissança, lou cougourdoun si pòu pilhà de noumbrous forma e tàia, naturali o empousat per la man de l’ome. Secat, vuat o noun de li siéu grana, li siéu prouprietà sounore l’an fach utilisà per lou trasfourmà en estrument à percussioun, à frissioun, à vent e quauqui fes meme à couòrda, que lu zounzoun – mai o màncou agut en founcioun de la tàia de cada estrumen – evoucon lou remoun dòu vol dai vespa e autre abèia fera. Quauque estrument d’aquèl tìpou, fabricat entre 1894 e 1927 per un artisan, Louis Allo, son counservat dòu musèou d’Art e d’Istòria de Nissa.

La vespa poudìa reunì, soubre lu còrsou de carneval e li festività, fin una vintena de musicant. Aquela « fanfara de mirlitoun » spechificatamen nissarda acoumpagnava la mascarata dei Morou, una souvenença dei tems treboulat per lu incursioun dei Saraïn e la pau dei Barbaresc, que lou souvenì a lountems durat dins la memòria couletiéu.

La vespa, qu’avìa despareissut dei carneval de Nissa, counouisse una rièissa d’interès, pourtat per de passiounat que trasmeton ahura à de noumbrous escoulan dai escola nissarda lu tècnicou de fabricacioun e d’utilisacioun de lu siéu estrumen.

© 2001-2024 Jouan-Gabrièu Maurandi.


musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre


Si trouvas aquela pàgina interessanta, poudès plaçà un liam vers éla. Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò :
Estrumens de musica tradiciounella de la countéa de Nissa : fifre, tambal, petadou

  Counchecioun sit jean gabriel maurandi, creation sites internet de musica  
 Estrumens de musica tradiciounella de la countéa de Nissa : fifre, tambal, petadou  Aquel site respeta lou drech d’autour. Lu titre proupausat son dintre lou doumène public. Lur realisacioun es en la forma de sequensamen dins de fueiets Midi e noun en la forma de mùsica ouriginala ; noun son ni interpretat ni prouduch per li artista. Lu drech dai autour dei obra encara proutegiat, reprouduch dintre aquel site mé lur autourisacioun, son reservat. Echètou autourisacioun, touta utilisacioun de la toutalità dòu material multimedia mes à dispousicioun dintre lou site « MTCN » autre que la reprouducion e la counsultacioun individuali e privadi es interdich.
Minga animau es estat estrapassat durant la counchecioun d’aquèstou sit. Pura, ai mangiat de bèi còu de vianda.