D’argent à une aigle de gueules, au vol abaissé, membrée, becquée et couronnée d’or, empiétant une montagne de trois coupeaux de sable issant d’une mer d’azur mouvant de la pointe et ondée d’argent.

Escaufestre
Plan dòu sit

Presentaciéou
Si circoustança
Si dansa
S’estrumèns
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Mùsica dòu MIDI !
Si autour
Sou cinemà
Bibliougrafìa
Discougrafìa

Gloussari mùsica
Istòria
Lèssicou
Lu prenoum
Telecargamén

Remerciaméns

A lou fifre nissart - Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa (MTCN)Mùsica tradiciounella de la countéa de Nissa
À Cimiès damoun dans Au fifre niçois - Les traditions musicales du comté de Nice (MTCN)
À Cimiès damoun in About fife from Nice - The musical traditions from County of Nice (MTCN)
 Sias aquì : Acuèi > Mùsica dòu MIDI ! > Festin > parouli À Cimiès damoun. Dijòu 26 jugne 2025
 

À Cimiès damoun ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Parouli da Jouan Nicola, mùsica da Georges Roux. Tradiciounel de la countéa de Nissa.

Li paraula ouriginal en francès, versificat da Louis Nicola, noun son reprouduit aquì. Lou test en francès courrespouònde à la traducioun mot-à-mot de la versioun nissarda.

1 coublet
L’auba vèn su la coulina
Announcèn un bèu festin,
Nanoun mette capelina
Per lou soulèu dou matin.
Lu jardin plèn de flouretta
Oublidon lou frei janvié ;
Mountèn, garsoun e fiheta,
Toui au festin de Cimiès.
 L’aube vient sur la colline
Annonçant un beau festin,
Annette met [sa]
capelina
Pour le soleil du matin.
Les jardins pleins de fleurettes
Oublient le froid janvier ;
Montons, garçons et fillettes,
Tous au festin de Cimiez.

Refren
À Cimiès, damoun, (bis)
Anerèn cadun me la calignèra
Per lu Cougourdoun. (bis)
Lèu li danserèn un bèu rigoudoun,
À Cimiès, damoun. (bis)
Li aurà chaudèu e pissaladièra
À Cimiès, damoun, (bis)
Cadun canta, manja, croumpa lou cougourdoun.
 À Cimiez, là-haut, (bis)
Nous irons chacun avec l’amoureuse
Pour les Cougourdons. (bis)
Vite, nous y danserons un beau rigaudon,
À Cimiez, là-haut. (bis)
Il y aura des échaudés et des pissaladières,
À Cimiez, là-haut, (bis)
Chacun chante, mange, achète le cougourdon.

2nt coublet
Lou soulèu es de la festa,
L’aria n’es plèn de cansoun.
Lou printèm mounta à la testa
E n’en douna de frissoun.
Si bèu fresc en li guingueta,
Cadun pia lou perdoun
Tout en tastan li faveta
Au festin dai Cougourdoun.
 Le soleil est de la fête,
L’air est plein de chansons.
Le printemps monte à la tête
Et nous donne des frissons.
On boit frais dans les guinguettes,
Chacun prend le pardon (1)
Tout en goûtant les févettes
Au festin des Cougourdons.

3rs coublet
Pi, coura revèn la luna,
Calerèn dòu viei camin,
Cadun me la sièu caduna
En cantèn aquèu bouon vin !
Passèn vitou la semana
Per retrovà à Cimiès
Madaloun o ben Suzana
À l’oumbra dai oulivié.
 Puis, quand revient la lune,
Nous descendrons par le vieux chemin,
Chacun avec sa chacune
En chantant ce bon vin !
Passons vite la semaine
Pour retrouver à Cimiez
Madeleine ou bien Suzanne
À l’ombre des oliviers.


1. Lou perdoun religious dai pecat coumès durant l’an passat, despì lou prechedent festin dai Cougourdoun.

Bibliougrafìa
• Delrieu (Georges), Anthologie de la chanson niçoise (Antoulougìa de la cansoun nissarda), Nice, ed. Delrieu e Cia, 1960, p. 90-91.
• Tosan (Albert), Princivalle (Gaël) e d’Hulster (Frédéric), Anthologie de la chanson du comté de Nice (Antoulougìa de la cansoun de la countéa de Nissa), Nice, Serre editour, coulecioun « Encyclopædia niciensis – Patrimoine régional », vol. III, 2001, p. 12-13.

 

Retour à la pàgina mùsica - Aut

© 2001-2025 Jouan-Gabrièu Maurandi.


musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre


Si trouvas aquela pàgina interessanta, poudès plaçà un liam vers éla. Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò :
À Cimiès damoun

    Counchecioun sit jean gabriel maurandi, creation sites internet de musica  
 À Cimiès damoun  Aquel site respeta lou drech d’autour. Lu titre proupausat son dintre lou doumène public. Lur realisacioun es en la forma de sequensamen dins de fueiets Midi e noun en la forma de mùsica ouriginala ; noun son ni interpretat ni prouduch per li artista. Lu drech dai autour dei obra encara proutegiat, reprouduch dintre aquel site mé lur autourisacioun, son reservat. Echètou autourisacioun, touta utilisacioun de la toutalità dòu material multimedia mes à dispousicioun dintre lou site « MTCN » autre que la reprouducion e la counsultacioun individuali e privadi es interdich.
Minga animau es estat estrapassat durant la counchecioun d’aquèstou sit. Pura, ai mangiat de bèi còu de vianda.