|
À tu ! À iéu ! Parouli da Jouan Nicola, mùsica da François Mattei. Tradiciounel de la countéa de Nissa.
Li paraula ouriginal en francès, versificat da Jacques Barjac, noun son reprouduit aquì. Lou test en francès courrespouònde à la traducioun mot-à-mot de la versioun nissarda.

Premiéra pàgina de la particioun soubre fuèi voulanti de À tu ! À iéu ! ilustracioun de Rab. | | 1ié coublet |
Souta lou ciel de Nissa, Coura ven Carneval, Cadun courre, s’esquissa Veire lou rei dei fouol ! Au soulèu que dardailla, S’en dounon à plen couor. Chu li laissa li braia, Lisoun perde lou siéu... mouçioar E cadun, tour à tour, Vòu faire lou siéu troubadour. | | Sous le ciel de Nice, Quand vient Carnaval, Chacun court, s’écrase [Pour] voir le roi des fous ! Au soleil qui darde, Ils s’en donnent à plein cœur. François y laisse les culottes, Lison perd son... mouchoir Et chacun, tour à tour, Veut faire son troubadour. |
Refren |
À tu ! À iéu ! E zou... la bousculada ! À tu ! À iéu ! Counfèti à manada ! De fes si manda la man... Agantas un ligouban ! Zim ! Boum ! Pan ! À tu ! À iéu ! E laissan courre lu tavan ! | | À toi ! À moi ! Et zou... la bousculade ! À toi ! À moi ! Confettis à poignées ! Des fois on envoie la main... Vous attrapez une crevette (1) ! Zim ! Boum ! Pan ! À toi ! À moi ! Et laissons courir les taons ! |
2nt coublet |
La villa s’illumina Coura cala la nuech E si ve Colombina Mé Pierrot mitan cuech. En lu jardin plen d’oumbra S’en van lu amourous E dintre la penoumbra Si souspira de souta vous. En tant sus l’Avenue Es Carneval qu’es revengut. | | La ville s’illumine Quand tombe la nuit Et on voit Colombine Avec Pierrot à demi cuit (2). Dans les jardins pleins d’ombre S’en vont les amoureux Et dans la pénombre On soupire à mi-voix. Tandis que sur l’Avenue (3) C’est Carnaval qui est revenu. |
3rs coublet |
Veglioni e redouta Alumon lu fanau. Fen destapà li bouta Per bèure couma de trau. Carnevale si brula Souta lu sarpantéu E la foula circula À gros mouloun souta Castèu. Carneval, noun mouri ! Est’an que ven sian mai aqui ! | | Veglione et redoute Allument les fanaux. Nous faisons déboucher les barriques Pour boire comme des trous. On brûle Carnaval Sous les serpenteaux Et la foule circule À gros paquets sous le Château. Carnaval, ne meurs pas ! Cet an qui vient nous sommes à nouveau ici ! |
1. Lou letour aprecierà la metafòra ! 2. Embriac, chouc. 3. À l’èpouca (1947), lou courtège de Carneval passava per l’avenguda de la Vitòria, ancuei renoumat avenguda Jan-Medecin.
Bibliougrafìa | • | Tosan (Albert), Princivalle (Gaël) e d’Hulster (Frédéric), Anthologie de la chanson du comté de Nice (Antoulougìa de la cansoun de la countéa de Nissa), Nice, Serre editour, coulecioun « Encyclopædia niciensis – Patrimoine régional », vol. III, 2001, p. 26-27. | • | revue Lou Sourgentin, Nice, n° 180, février 2008, p. 34. |
Retour à la pàgina mùsica - Aut
© 2001-2025 Jouan-Gabrièu Maurandi.

|