D’argent à une aigle de gueules, au vol abaissé, membrée, becquée et couronnée d’or, empiétant une montagne de trois coupeaux de sable issant d’une mer d’azur mouvant de la pointe et ondée d’argent.

Escaufestre
Plan dòu sit

Presentaciéou
Si circoustança
Si dansa
S’estrumèns
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Mùsica dòu MIDI !
Si autour
Sou cinemà
Bibliougrafìa
Discougrafìa

Gloussari mùsica
Istòria
Lèssicou
Lu prenoum
Telecargamén

Remerciaméns

A lou fifre nissart - Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa (MTCN)Mùsica tradiciounella de la countéa de Nissa
Lu Capitani de quartié dans Au fifre niçois - Les traditions musicales du comté de Nice (MTCN)
Lu Capitani de quartié in About fife from Nice - The musical traditions from County of Nice (MTCN)
 Sias aquì : Acuèi > Mùsica dòu MIDI ! > Cansoun de mestié > parouli Lu Capitani de quartié. Dimècre 24 abriéu 2024, san Fidele. 
En abriéu avèn la flour e en mai la coulour. 
 

Lu Capitani de quartié ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Parouli e mùsica da Georges Delrieu. Tradiciounel de la countéa de Nissa.

Refren
Enviscat, lou sièn per la vida,
Lu capitani de quartié ;
Jamai la fachend’es finida
En aquèu maladit mestié !
 Englué, nous le sommes pour la vie,
Les capitaines de quartier ;
Jamais l’embarras ne finit
Dans ce maudit métier !

1 coublet
Dins lu palai, maioun, soufièta,
De l’auba fin au calabrun,
Mi cau cuntà à testa quieta
Quant d’ome vièi, jouve, rous, brun ;
Saupre s’emprugni soun li frema,
E se si juega m’au coutèu.
Es bèn perqué lou diau s’estrema :
L’infer vau mai qu’un tau soulèu !
 Dans les palais, maisons, mansardes,
De l’aube jusqu’au crépuscule,
Il me faut compter à tête reposée
Combien [il y a] d’hommes vieux, jeunes, roux, bruns ;
Savoir si s’empoignent les femmes,
Et si on joue au couteau.
C’est bien pourquoi le diable se cache :
L’enfer vaut mieux qu’un tel soleil !

2nt coublet
L’autre jour, per una chamada,
M’an demandat la permessioun.
Couma de just, l’ai accourdada :
Es un dever de li founcioun.
De bram à espessà lu bari !
Bessai cauqu’un es rasclat vièu ?
La chamad’èra un charivari
E noun sabès per qu ?... Per iéu !
 L’autre jour, pour une aubade,
On m’a demandé la permission.
Comme de juste, je l’ai accordée :
C’est un devoir de mes fonctions.
Des cris à briser les murs !
Peut-être quelqu’un est dépecé (1) vif ?
L’aubade était un charivari
Et vous ne savez pas pour qui ?... Pour moi !

3rs coublet
A ièu m’en arrib’una bella :
Bèu de maioun, audi un tabus,
Cour’ai trovat esta sequella :
Si batton toui, menchoun et gus,
Davan la pouòrta Sant-Antoni.
Bèn ! Lou mi rendon en vuant
D’ençamoun, sus lou suc, un toni !
Ah ! Siguès bouon devers Bertrand (2) !
 À moi, il m’en arrive une belle :
Je bois à la maison, j’entends un vacarme,
Quand j’ai trouvé cette kyrielle :
Ils se battent tous, niais et gueux,
Devant la porte Saint-Antoine.
Bien ! Ils me le rendent en vidant
D’en haut (3), sur la tête, un pot de chambre !
Ah ! Sois bon avec Bertrand !

4e coublet
Mi fan souonà un autre sèra :
« Una fiha vèn d’enfantà. »
Coura m’an dich lou luec doun èra,
La mièja nuech audi picà.
M’en courri veir’ à la Marina
Se lou bastart naissut es bèu.
Li trovi, souta d’amarina,
Una cagna... me sièi cadèu !
 Ils me font appeler un autre soir :
« Une fille vient d’enfanter. »
Quand ils m’ont dit le lieu où c’était,
Minuit j’entends sonner.
Je cours voir à la Marine
Si le batard né est beau.
J’y trouve, sous de l’osier (4),
Une chienne... avec ses chiots !

5e coublet
Au fuec ! Au fuec ! cadun cridava.
Per carièra, per careiròu :
Au fuec ! Au fuec ! Castèu cremava.
D’incant li vau m’au roumairòu.
Darrié de ièu cadun cargava
Seia, stagnoun soubre de mùu.
Devinas cenque m’asperava !
Un bram : « Lou fuec, l’avès au cùu ! »
 Au feu ! Au feu ! chacun criait.
Par les rues, par les ruelles :
Au feu ! Au feu ! Le château brûlait.
De fascination, j’y vais avec l’arrosoir.
Derrière moi, chacun chargeait
Seilles, estagnons (5) sur des mulets.
Devinez ce qui m’attendait !
Un cri : « Le feu, vous l’avez au cul ! »

1. Rasclà : sarclà.
2. Siguès bouon devers Bertrand, lou ti rende en cagant.
3. D’ençamoun o d’en amoun o damoun, voulent à dire per la fenestra.
4. Voulent à dire souta de cavagnòu de vese o de saure, per traspourtà o entrepauà lu pei.
5. Stagnoun o estagnoun.

Bibliougrafìa
• Delrieu (Georges), Anthologie de la chanson niçoise (Antoulougìa de la cansoun nissarda), Nice, ed. Delrieu e Cia, 1960, p. 60-61.
• revue Armanac nissart, Nice, 1936, p. 27.

 

Retour à la pàgina mùsica - Aut

© 2001-2024 Jouan-Gabrièu Maurandi.


musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre


Si trouvas aquela pàgina interessanta, poudès plaçà un liam vers éla. Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò :
Lu Capitani de quartié

  Counchecioun sit jean gabriel maurandi, creation sites internet de musica  
 Lu Capitani de quartié  Aquel site respeta lou drech d’autour. Lu titre proupausat son dintre lou doumène public. Lur realisacioun es en la forma de sequensamen dins de fueiets Midi e noun en la forma de mùsica ouriginala ; noun son ni interpretat ni prouduch per li artista. Lu drech dai autour dei obra encara proutegiat, reprouduch dintre aquel site mé lur autourisacioun, son reservat. Echètou autourisacioun, touta utilisacioun de la toutalità dòu material multimedia mes à dispousicioun dintre lou site « MTCN » autre que la reprouducion e la counsultacioun individuali e privadi es interdich.
Minga animau es estat estrapassat durant la counchecioun d’aquèstou sit. Pura, ai mangiat de bèi còu de vianda.