D’argent à une aigle de gueules, au vol abaissé, membrée, becquée et couronnée d’or, empiétant une montagne de trois coupeaux de sable issant d’une mer d’azur mouvant de la pointe et ondée d’argent.

Escaufestre
Plan dòu sit

Presentaciéou
Si circoustança
Si dansa
S’estrumèns
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Mùsica dòu MIDI !
Si autour
Sou cinemà
Bibliougrafìa
Discougrafìa

Gloussari mùsica
Istòria
Lèssicou
Lu prenoum
Telecargamén

Remerciaméns

A lou fifre nissart - Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa (MTCN)Mùsica tradiciounella de la countéa de Nissa
Lou Brandi dòu vilage dans Au fifre niçois - Les traditions musicales du comté de Nice (MTCN)
Lou Brandi dòu vilage in About fife from Nice - The musical traditions from County of Nice (MTCN)
 Sias aquì : Acuèi > Mùsica dòu MIDI ! > Roundi de mai > parouli Lou Brandi dòu vilage. Divendre 27 jugne 2025
 

Lou Brandi dòu vilage
Parouli da Eugène Emanuel. Tradiciounel de la countéa de Nissa.

1 coublet
La canson qu’àu mes de Maï
Canton en lo mièu vilage
Es un brandi triste e gaï
Que d’amour n’en ten lengage.
 La chanson qu’au mois de mai
Ils chantent dans mon village
Est un
brandi triste et gai
Qui d’amour en tient langage.

2nt coublet
Parla dòu bosquet en flou,
Dòu ciel blu, de la verdura,
Dòu rossignou, dei bei jou,
Dòu reveil de la natura.
 Il parle du bosquet en fleur,
Du ciel bleu, de la végétation (1),
Du rossignol, des beaux jours,
Du réveil de la nature.

3rs coublet
Parla dòu mont e dòu plan,
Dòu pastre, dòu roc sàuvage,
Dòu soulèu, qu’en si couchan
Pinta, endàura lo nuage.
 Il parle de la montagne et de la plaine,
Du berger, du rocher sauvage,
Du soleil qui, en se couchant,
Peint, dore le nuage.

4e coublet
Éu deplora lo destin
De qu, luen de la patria,
Non partagia lu destin,
Li joïa de la familla.
 Lui, il déplore le destin
De qui, loin de la patrie,
Ne partage pas les destins,
Les joies de la famille.

5e coublet
Éu la plainte vou redi
De la bella delaïssada
Que àu Maï non vé plus veni
La persona tan aïmada.
 Lui, la plainte il vous redit
De la belle délaissée
Qui, au mai, ne voit plus venir
La personne tant aimée.

6e coublet
Su lu debris dòu manoir
Que domina la collina,
Di que si vé, toui lu soir,
Un fantome que camina.
 Sur les débris du manoir
Qui domine la colline,
Il dit qu’on voit, tous les soirs,
Un fantôme (2) qui chemine.

7e coublet
De l’abile menestrié
Repèta l’air lo plus tendre,
Que souta dei castagnié
Au bal nen ven faïre entendre.
 De l’habile ménétrier
Il répète l’air le plus tendre,
Qui, sous les châtaigniers,
Au bal il vient nous faire entendre.

8e coublet
Canta lu juec dei païsan,
Lo travail de la journada,
L’espoir de quor semenan,
Lu frui de la buona annada !
 Il chante les jeux des paysans,
Le travail de la journée,
L’espoir [que dans les] cœur nous semons,
Les fruits de la bonne année !

9e coublet
Tamben, quora l’àubre en flou,
Lo ciel blu e la verdura
M’annonçon qu’emb’ai bei jou
Va revièure la natura,
 Aussi, quand l’arbre en fleur,
Le ciel bleu et la végétation
M’annoncent qu’avec les beaux jours
Va revivre la nature,

10e coublet
Iéu festi lo mes de Maï
En retournan àu vilage,
E dòu brandi triste e gaï
Vàu entendre lo lengage !
 Moi, je fête le mois de mai
En retournant au village,
Et, du
brandi triste et gai,
Je vais entendre le langage !

1. Verdura : leteralmen, designa lou givert. Aquì se còu coumprendre l’erba e lu fueiage vert, voulent à dire la vegetacioun.
2. Bessai lou fantome Pelegrin ?

Bibliougrafìa
• revue Armanac niçart, Nice, 1903, p. 49.

 

Retour à la pàgina mùsica - Aut

© 2001-2025 Jouan-Gabrièu Maurandi.


musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre


Si trouvas aquela pàgina interessanta, poudès plaçà un liam vers éla. Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò :
Lou Brandi dòu vilage

    Counchecioun sit jean gabriel maurandi, creation sites internet de musica  
 Lou Brandi dòu vilage  Aquel site respeta lou drech d’autour. Lu titre proupausat son dintre lou doumène public. Lur realisacioun es en la forma de sequensamen dins de fueiets Midi e noun en la forma de mùsica ouriginala ; noun son ni interpretat ni prouduch per li artista. Lu drech dai autour dei obra encara proutegiat, reprouduch dintre aquel site mé lur autourisacioun, son reservat. Echètou autourisacioun, touta utilisacioun de la toutalità dòu material multimedia mes à dispousicioun dintre lou site « MTCN » autre que la reprouducion e la counsultacioun individuali e privadi es interdich.
Minga animau es estat estrapassat durant la counchecioun d’aquèstou sit. Pura, ai mangiat de bèi còu de vianda.