|
Lou Cagancio (1) Parouli da Jules Eynaudi, dich Juli Eynaudi, mùsica da J. Autié. Tradiciounel de la countéa de Nissa.
Mùsica de scèna per la peça de teatre da Juli Eynaudi. Duet amourous tra Pin Squissa (2) e Clara de La Vergando.
Pin Squissa |
Per ben t’aïma, la miéu princessa, Couma d’espous s’en aneren Si faïre de belli caressa En la campagna... luen, ben luen ! Passeren de belli nuechada, Si leveren me lou soulèu, S’aïmeren, vé, ô adourada ! D’un amour dous couma de mèu. Ier, eravan dintre li pena ; Mancava lou plus bouon : l’argen ! Ancuei l’aven ; e, per estrena Si paguen un pàu d’agremen ! | | Pour bien t’aimer, ma princesse, Comme des époux nous nous en irons Se faire de belles caresses Dans la campagne... loin, bien loin ! Nous passerons de belles nuits, Nous nous lèverons avec le soleil, Nous nous aimerons, vois, ô adorée ! D’un amour doux comme du miel. Hier, nous étions dans les peines ; Il manquait le meilleur : l’argent ! Aujourd’hui nous l’avons ; et, pour étrenne Nous nous payons un peu d’agrément ! |
Clara de La Vergando |
Lou miéu amour es una flama Que tròu mi desseca lou couor. Seraï la tiéu dama, Car siès lou miéu soulet espoir. Quoura gagneras de mouneda, Ô lou miéu bel avoucaton, Pououteraï de ròuba de seda, De brillant e de rinfonfon, Lou ridicul e la voiletta E finda la face-de-main ; Non souorteraï qu’en voituretta ! Veiras couma marqueraï ben ! | | Mon amour est une flamme Qui trop me dessèche le cœur. Je serai ta dame, Car tu es mon seul espoir. Quand tu gagneras de la monnaie, Ô mon beau petit avocat, Je porterai des robes de soie, Des brillants (3) et des rinfonfon, Le « ridicule (4) » et la voilette Et aussi la « face-de-main (5) » ; Je ne sortirai qu’en voiturette ! Tu verras comme je marquerai bien (6) ! |
1. Cagancio o cagànchou o caganìnchou : de cagà (vulgari). 2. Pin : diminutiéu da Pepin. 3. Voulent à dire de diamant. 4. Bessai lou « faus-cùou », encara d’usança da la « Bella Èpouca » – que li èra escrich la cansoun – ma que coumençava jà à estre ridìcoulou. 5. Face-de-main : o pu prest lou « face-à-main », lou belicre utilisat dai dama à lou teatre o l’opera. 6. Marcà ben : avé bouon aspet ; faire bouona spéchie.
Retour à la pàgina mùsica - Aut
© 2001-2025 Jouan-Gabrièu Maurandi.

|