|
Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa : Introduciéou - Mesclun Cants poupular - Cansoun dei animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié Cansoun pouliticou, souchiali e satìricou - Cansoun countempourani Àrias dòu carneval de Nissa - Àrias de circoustanci - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Farandola - Festin - Roundi de mai Mùsica dei pichoun Trignoù e clar - Mùsica de gléia - Lu nouvé de la countéa de Nissa - Santuari
Aperçut dai mùsica tradiciounelli dòu Miejou : L’Occitania - Àrias dòu carneval de Limous Lou Piemount - La Prouvença - Lu nouvé de Prouvença
D’autre ourizount

Legenda (icona que si pòu cliquàr) : | |  | fueiet MIDI « fifre e tambàl » (a)(b). | |  | fueiet MIDI « fanfara » (a)(b). | |  | fueiet MIDI « autre estrumèns » (a)(b). | | |  | particiéou : sou fueiets soun au fourmat PDF (a)(b). | |  | paràouli. | | | | | Sou fueiets MIDI e particieous soun telecargable en toutalità despì la paja Telecargamén. (a)Sensa indicaciéou countrari, lu arangiamen e li armounisaciéou soun de J.-G. Maurandi. (b) Aquèstou fueiets soun © 2001-2023 Jean-Gabriel Maurandi. |
Li cansoun tradiciounali presentada dins aquesta pàgina an estat coumpousada e publicada à lou XIXe sècoulou o dins la prumièra mitan dòu XXe sècoulou. Quauqui cansoun creada après 1960 (a) son presentada dins la pàgina Cansoun countempourani.
(a) Aquela anada courrespouònde à la publicacioun per Georges Delrieu de la siéu Anthologie de la chanson niçoise.
Li cansoun poupular en nissart |
.
Li cansoun que cantoun Nissa...
Cantan, balan per tu, Nissa.
Parouli da Georges Tasso, dich Jòrgi Tasso, mùsica da Enric Lairbet.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
La Miéu Bella Nissa.
Niça rebèla.
Nissa la bella. Coumpousaou per l’escritour e pouèta nissart Menica Rondelly, aquela cansoun es devengut au fiéu dei ans l’ìnnou de Nissa e de la siéu countéa.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
La Nissarda.
Parouli da Georges Delrieu, mùsica da Sander Hyams.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
La Nissarda, Émile Negrin.
Lou vilage de Levens.
Càntica à sant Antounin
Cansoun de Levèn.
Parouli da M. Barralis, mùsica da Charles Pons. Cansoun tradiciounella de Levens, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Salut à Levens.
Parouli da Nicolas Giorgi, mùsica da Édouard Jouve. Cansoun tradiciounella de Levens, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
E quauque autre vilage, quartié, cantoun... de la countéa.
À Utel’ ia trenta filha
Li Baumeta. La vida de cada jou en aquèl cantoun.
Parouli da Martin-Saytour.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Calant de Vilafranca.
Renaissance de Roquebillière (Renaissença de Rocabiera).
San-Rouman-de-Belet.
Cansoun que an valour d’ìnnou regiounal : Coupo santo, Se canto.
Per li cansoun tradiciounela presentant si animau doumestica o sauvage e lur mariage, veire la pàgina Cansoun dei animau.
Si pastressa e touti si jouvi filha son bèn rapresentadi dins li tradicioun musicali de la countéa de Nissa, veire la pàgina Cansoun galanti.
La famìlha, e li frema, lu ome, lu jouve. Li cansoun de la countéa li an laudat e quauqui fes menchounat...
La Fiha dòu paisan. Cansoun recoustituit da Louis Genari.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Flou de Nissa. Una vals que rende oumage à la paisana nissarda.
Parouli da Jane Bermond, mùsica da Louis Raspini.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Lou Gibous.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Jan pilhe sa pousseta. Coura Jan s’en va segar lou prat, la siéu frema...
Cansoun tradiciounella dòu Moulinet, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Lou Pichin Ome. Lu ome pichoui an souven estat vìtima de menchounadas. Aquel aria presenta d’analougias musicali me la farandola Carnaval es arrivat e me la countina Tanta Jana.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Plagnun. La filheta si despera d’estre souleta...
Parouli e mùsica da Louis Genari.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Li bevoun, li choucatoun e li embriagoun son tamben una sourça d’inspiracioun dins li cansoun de la countéa de Nissa.
O jouventura dòu cantoun. Cansoun dei embriagoun.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Lu Tres Embriac.
Parouli e mùsica da Georges Delrieu.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Lu festin, particuliarmen lou festin dei cougourdoun, an dounat de mouloun de cansoun dins la countéa de Nissa, presentat dins la pàgina Festin. Parié per lu sant patroun e lu festin dei courpouracioun de mestié e dei counfrarìa.
Lou mès de mai, lou mès de lu calignaire, a inspirat touplen de roundi que si cantavon e si viravon à l’entour de l’aubre de mai. E au princìpi dòu mès, li èra elegit per un an la regina de mai. Veire la pàgina Roundi de mai.
Li alimen, la nouritura e la bevanda.
À San-Jouan. Una partida de pesca à San-Jouan.
Parouli da Joseph Giordan.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi
Li Bigneta.
Parouli e mùsica da Louis Genari.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
La Blea.
Parouli da François Barberis.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Li Castagna.
Parouli e mùsica da Georges Delrieu.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
La Pesca.
Parouli da Eugène Emanuel.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
San-Rouman-de-Belet. Una balada per lou vin de Belet !
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Viva la pesca !.
Parouli da François-Dominique Rondelly, dich Menica Rondelly. Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Viva l’estocafic !.
Parouli da François-Dominique Rondelly, dich Menica Rondelly. Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Li chelebrità, ome e fremi real o imaginari.
Doun Soulina.
Lou Fantàume Pelegrin. Pellegrin, terrour de la montagna...
Parouli da Eugène Emanuel.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Innou Seguran. La bugadiera Catarina Seguran, qu’as fach fuge li Turc de Barbaroussa en 1543, e quauqui autre chelebrità soun counvoucat dins aquel « luec de memoria » languissent.
Parouli da Alexandre Menu, mùsica da Carlo Germano.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Ma qu era Catarina Segurana ?.
La Poulalhera.
Toni Baloni parèisse dins quauqui countini.
Li sesoun, lu elemen (la chavana, la bourasca, la tempesta...), la natura, lu aubre e li flou...
L’Autoun.
Parouli e mùsica da Louis Genari.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Lou Brandi dòu vilage.
La Chavana.
Parouli da Eugène Emanuel.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
L’Iver. Coura fouòra boufa la tempesta...
Parouli da Eugène Emanuel.
Tradiciounel de la countéa de Nissa
La Margarideta.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Lou Miéu Printems.
Parouli e mùsica da François-Dominique Rondelly, dich Menica Rondelly. Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Lou Miéu Soulèu.
Parouli e mùsica da François-Dominique Rondelly, dich Menica Rondelly. Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Lou Roumaniéu.
Parouli da Jouan Nicola, mùsica da Marius Ausello.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Sus la mountagna.
Parouli da Joseph Passeron, mùsica da F. Mattei.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
E quauqui autri tèmi rapresentat dins li cansoun tradiciounela de la countéa de Nissa.
L’Argen. Aquel que noun fa lou bouonur.
Parouli e mùsica da François Guisol.
Tradiciounel de la countéa de Nissa
Cansoun dei mensònegai. Lou tèma dei mensònega deliberat es counouissut de l’Occitania fin au Piemount.
Cansoun tradiciounella de Peille e de se la valada dòu Païoun, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
La Descaussa.
Louis Genari.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Li soun quatre campana.
Parouli e mùsica da Georges Delrieu.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
La Sirigauda. D’iver, rescaufa meme lou curat...
Parouli e mùsica da Georges Delrieu.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Sus la grava. La descroissença toutala, vista per un gus sensa maioun au cap dòu XXe sècoulou.
Parouli da Charles Millo.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Lou Trau. Una reflecioun filosòficou que si pourìi intitulà « l’ome e lou trau ».
Parouli da Eugène Emanuel.
Tradiciounel de la countéa de Nissa
Legenda (icona que si pòu cliquàr) : | |  | fueiet MIDI « fifre e tambàl » (a)(b). | |  | fueiet MIDI « fanfara » (a)(b). | |  | fueiet MIDI « autre estrumèns » (a)(b). | | |  | particiéou : sou fueiets soun au fourmat PDF (a)(b). | |  | paràouli. | | | | | Sou fueiets MIDI e particieous soun telecargable en toutalità despì la paja Telecargamén. (a)Sensa indicaciéou countrari, lu arangiamen e li armounisaciéou soun de J.-G. Maurandi. (b) Aquèstou fueiets soun © 2001-2023 Jean-Gabriel Maurandi. |
© 2001-2023 Jouan-Gabrièu Maurandi.
Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa : Introduciéou - Mesclun Cants poupular - Cansoun dei animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié Cansoun pouliticou, souchiali e satìricou - Cansoun countempourani Àrias dòu carneval de Nissa - Àrias de circoustanci - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Farandola - Festin - Roundi de mai Mùsica dei pichoun Trignoù e clar - Mùsica de gléia - Lu nouvé de la countéa de Nissa - Santuari
Aperçut dai mùsica tradiciounelli dòu Miejou : L’Occitania - Àrias dòu carneval de Limous Lou Piemount - La Prouvença - Lu nouvé de Prouvença
D’autre ourizount

|