D’argent à une aigle de gueules, au vol abaissé, membrée, becquée et couronnée d’or, empiétant une montagne de trois coupeaux de sable issant d’une mer d’azur mouvant de la pointe et ondée d’argent.

Escaufestre
Plan dòu sit

Presentaciéou
Si circoustança
Si dansa
S’estrumèns
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Mùsica dòu MIDI !
Si autour
Sou cinemà
Bibliougrafìa
Discougrafìa

Gloussari mùsica
Istòria
Lèssicou
Lu prenoum
Telecargamén

Remerciaméns

A lou fifre nissart - Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa (MTCN)Mùsica tradiciounella de la countéa de Nissa
La Fiha dòu chapacan dans Au fifre niçois - Les traditions musicales du comté de Nice (MTCN)
La Fiha dòu chapacan in About fife from Nice - The musical traditions from County of Nice (MTCN)
 Sias aquì : Acuèi > Mùsica dòu MIDI ! > Cansoun galanti > parouli La Fiha dòu chapacan. Divendre 4 julhet 2025
 

La Fiha dòu chapacan ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Parouli da Ludovic Badat, mùsica da Montagard e Georges Roux. Tradiciounel de la countéa de Nissa.

La fiha dòu chapacan es citat per esemple en La Cansoun dai babarota.

1 coublet
Cour’ anav’ a l’escola,
La fiha dòu chapacan
Pihava de badòla,
Simec, bindèu tant e tant
Qu’un jour, marca patela,
Cour’ arrib’ a la maioun,
En rangueant, a rabatoun,
S’escound’ en un cantoun ;
        E toui d’incant
        Li fan aquèu bèu ramadan :
 Quand elle allait à l’école,
La fille de l’attrapeur de chiens
Prenait des bosses (1),
[Des] gifles, [des] coups de pied tant et tant
Qu’un jour, marque-gifle,
Quand elle arrive à la maison,
En boitant, précipitamment,
Elle se cache dans un coin ;
        Et tous, de ravissement,
        Lui font ce beau tapage :

1 refren
« Catarina, Catarina,
Tu, la fiha dòu chapacan,
Catarina, Catarina,
Leve-ti vite dòu mitan.
Catarina, Catarina,
Tu, la flou de Rauba-Capèu,
Catarina, Catarina,
Perqué juegà a tira-pèu ? »
 « Catherine, Catherine,
Toi, la fille de l’attrapeur de chiens,
Catherine, Catherine,
Lève-toi vite du milieu.
Catherine, Catherine,
Toi, la fleur de « Vole-Chapeau »,
Catherine, Catherine,
Pourquoi jouer à “tire-peau” ? »

2nt coublet
Un jour es arribada
Lou ventre coum’ un tambau.
Si pih’ una testada,
N’a per vuech jour d’espitau.
La rasoun es trovada :
« Es un jouve pelandroun
Que m’a dounat un abutoun
M’un sambluc, en Païoun. »
        E toui d’incant
        Li fan aquèu bèu ramadan :
 Un jour, elle est arrivée
Le ventre comme un tambour (2).
Elle se prend une raclée (3),
Elle en a pour huit jours d’hôpital.
La raison est trouvée :
« C’est un jeune cancre (4)
Qui m’a donné une bourrade
Avec une sarbacane (5), au Paillon. »
        Et tous, de ravissement,
        Lui font ce beau tapage :

2nt refren
« Catarina, Catarina,
Tu, la fiha dòu chapacan,
Catarina, Catarina,
Leve-ti vite dòu mitan.
Catarina, Catarina,
Noun siès qu’un leva-coutihoun,
Catarina, Catarina,
Va-t’en, va-t’en luèn de maioun. »
 « Catherine, Catherine,
Toi, la fille de l’attrapeur de chiens,
Catherine, Catherine,
Lève-toi vite du milieu.
Catherine, Catherine,
Tu n’es qu’un lève-jupon,
Catherine, Catherine,
Vas-t’en, vas-t’en loin de [la] maison. »

3rs coublet
Ma ancuei Catarina
A lou bouon viei que li còu,
Counouisse li coumbina
Per si rabaià de sou,
A lou mantèu d’ermina
E pi de plum’ au capèu,
M’aco lou studio au soulèu,
L’auto e lou batèu.
        E toui d’incant
        Li fan aquèu bèu ramadan :
 Mais aujourd’hui Catherine
A le bon vieux qu’il lui faut,
Elle connaît les combines
Pour rafler (6) des sous,
Elle a le manteau d’hermine
Et puis des plumes au chapeau,
Avec ça le studio au soleil,
L’auto et le bateau.
        Et tous, de ravissement,
        Lui font ce beau tapage :

3rs refren
« Catarina, Catarina,
Brava fiha dòu chapacan !
Catarina, Catarina,
Menan una vida de can.
Catarina, Catarina,
N’auras pas un couor de chaudèu,
Catarina, Catarina,
Deman, anerèn viéure au tiéu ! »
 « Catherine, Catherine,
Brave fille de l’attrapeur de chiens !
Catherine, Catherine,
Nous menons une vie de chien.
Catherine, Catherine,
Tu n’auras pas un cœur d’échaudée,
Catherine, Catherine,
Demain, nous irons vivre chez toi ! »

1. Badòla : un enfló o un blavairóu sus la testa.
2. Atesat coume la pèu d’un tambau, voulent à dire pregna.
3. Testada : « còu dounat mé o sus la testa », Georges Castellana, Dictionnaire niçois-français.
4. Pelandroun : pigre, pereous, mandroun...
5. Sambluc : l’arma e tamben l’aubre que si fabricavon li arma mé li branca.
6. Rabaià : recampà, glenà...

Bibliougrafìa
• Delrieu (Georges), Anthologie de la chanson niçoise (Antoulougìa de la cansoun nissarda), Nice, ed. Delrieu e Cia, 1960, p. 50-51.
• Tosan (Albert), Princivalle (Gaël) e d’Hulster (Frédéric), Anthologie de la chanson du comté de Nice (Antoulougìa de la cansoun de la countéa de Nissa), Nice, Serre editour, coulecioun « Encyclopædia niciensis – Patrimoine régional », vol. III, 2001, p. 126-127.

 

Retour à la pàgina mùsica - Aut

© 2001-2025 Jouan-Gabrièu Maurandi.


musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre


Si trouvas aquela pàgina interessanta, poudès plaçà un liam vers éla. Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò :
La Fiha dòu chapacan

    Counchecioun sit jean gabriel maurandi, creation sites internet de musica  
 La Fiha dòu chapacan  Aquel site respeta lou drech d’autour. Lu titre proupausat son dintre lou doumène public. Lur realisacioun es en la forma de sequensamen dins de fueiets Midi e noun en la forma de mùsica ouriginala ; noun son ni interpretat ni prouduch per li artista. Lu drech dai autour dei obra encara proutegiat, reprouduch dintre aquel site mé lur autourisacioun, son reservat. Echètou autourisacioun, touta utilisacioun de la toutalità dòu material multimedia mes à dispousicioun dintre lou site « MTCN » autre que la reprouducion e la counsultacioun individuali e privadi es interdich.
Minga animau es estat estrapassat durant la counchecioun d’aquèstou sit. Pura, ai mangiat de bèi còu de vianda.