|
La Fiha dòu chapacan Parouli da Ludovic Badat, mùsica da Montagard e Georges Roux. Tradiciounel de la countéa de Nissa.
La fiha dòu chapacan es citat per esemple en La Cansoun dai babarota.
1ié coublet |
Cour’ anav’ a l’escola, La fiha dòu chapacan Pihava de badòla, Simec, bindèu tant e tant Qu’un jour, marca patela, Cour’ arrib’ a la maioun, En rangueant, a rabatoun, S’escound’ en un cantoun ; E toui d’incant Li fan aquèu bèu ramadan : | | Quand elle allait à l’école, La fille de l’attrapeur de chiens Prenait des bosses (1), [Des] gifles, [des] coups de pied tant et tant Qu’un jour, marque-gifle, Quand elle arrive à la maison, En boitant, précipitamment, Elle se cache dans un coin ; Et tous, de ravissement, Lui font ce beau tapage : |
1ié refren |
« Catarina, Catarina, Tu, la fiha dòu chapacan, Catarina, Catarina, Leve-ti vite dòu mitan. Catarina, Catarina, Tu, la flou de Rauba-Capèu, Catarina, Catarina, Perqué juegà a tira-pèu ? » | | « Catherine, Catherine, Toi, la fille de l’attrapeur de chiens, Catherine, Catherine, Lève-toi vite du milieu. Catherine, Catherine, Toi, la fleur de « Vole-Chapeau », Catherine, Catherine, Pourquoi jouer à “tire-peau” ? » |
2nt coublet |
Un jour es arribada Lou ventre coum’ un tambau. Si pih’ una testada, N’a per vuech jour d’espitau. La rasoun es trovada : « Es un jouve pelandroun Que m’a dounat un abutoun M’un sambluc, en Païoun. » E toui d’incant Li fan aquèu bèu ramadan : | | Un jour, elle est arrivée Le ventre comme un tambour (2). Elle se prend une raclée (3), Elle en a pour huit jours d’hôpital. La raison est trouvée : « C’est un jeune cancre (4) Qui m’a donné une bourrade Avec une sarbacane (5), au Paillon. » Et tous, de ravissement, Lui font ce beau tapage : |
2nt refren |
« Catarina, Catarina, Tu, la fiha dòu chapacan, Catarina, Catarina, Leve-ti vite dòu mitan. Catarina, Catarina, Noun siès qu’un leva-coutihoun, Catarina, Catarina, Va-t’en, va-t’en luèn de maioun. » | | « Catherine, Catherine, Toi, la fille de l’attrapeur de chiens, Catherine, Catherine, Lève-toi vite du milieu. Catherine, Catherine, Tu n’es qu’un lève-jupon, Catherine, Catherine, Vas-t’en, vas-t’en loin de [la] maison. » |
3rs coublet |
Ma ancuei Catarina A lou bouon viei que li còu, Counouisse li coumbina Per si rabaià de sou, A lou mantèu d’ermina E pi de plum’ au capèu, M’aco lou studio au soulèu, L’auto e lou batèu. E toui d’incant Li fan aquèu bèu ramadan : | | Mais aujourd’hui Catherine A le bon vieux qu’il lui faut, Elle connaît les combines Pour rafler (6) des sous, Elle a le manteau d’hermine Et puis des plumes au chapeau, Avec ça le studio au soleil, L’auto et le bateau. Et tous, de ravissement, Lui font ce beau tapage : |
3rs refren |
« Catarina, Catarina, Brava fiha dòu chapacan ! Catarina, Catarina, Menan una vida de can. Catarina, Catarina, N’auras pas un couor de chaudèu, Catarina, Catarina, Deman, anerèn viéure au tiéu ! » | | « Catherine, Catherine, Brave fille de l’attrapeur de chiens ! Catherine, Catherine, Nous menons une vie de chien. Catherine, Catherine, Tu n’auras pas un cœur d’échaudée, Catherine, Catherine, Demain, nous irons vivre chez toi ! » |
1. Badòla : un enfló o un blavairóu sus la testa. 2. Atesat coume la pèu d’un tambau, voulent à dire pregna. 3. Testada : « còu dounat mé o sus la testa », Georges Castellana, Dictionnaire niçois-français. 4. Pelandroun : pigre, pereous, mandroun... 5. Sambluc : l’arma e tamben l’aubre que si fabricavon li arma mé li branca. 6. Rabaià : recampà, glenà...
Bibliougrafìa | • | Delrieu (Georges), Anthologie de la chanson niçoise (Antoulougìa de la cansoun nissarda), Nice, ed. Delrieu e Cia, 1960, p. 50-51. | • | Tosan (Albert), Princivalle (Gaël) e d’Hulster (Frédéric), Anthologie de la chanson du comté de Nice (Antoulougìa de la cansoun de la countéa de Nissa), Nice, Serre editour, coulecioun « Encyclopædia niciensis – Patrimoine régional », vol. III, 2001, p. 126-127. |
Retour à la pàgina mùsica - Aut
© 2001-2025 Jouan-Gabrièu Maurandi.

|