D’argent à une aigle de gueules, au vol abaissé, membrée, becquée et couronnée d’or, empiétant une montagne de trois coupeaux de sable issant d’une mer d’azur mouvant de la pointe et ondée d’argent.

Escaufestre
Plan dòu sit

Presentaciéou
Si circoustança
Si dansa
S’estrumèns
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Mùsica dòu MIDI !
Si autour
Sou cinemà
Bibliougrafìa
Discougrafìa

Gloussari mùsica
Istòria
Lèssicou
Lu prenoum
Telecargamén

Remerciaméns

A lou fifre nissart - Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa (MTCN)Mùsica tradiciounella de la countéa de Nissa
La Cansoun dai babarota dans Au fifre niçois - Les traditions musicales du comté de Nice (MTCN)
La Cansoun dai babarota in About fife from Nice - The musical traditions from County of Nice (MTCN)
 Sias aquì : Acuèi > Mùsica dòu MIDI ! > Cansoun dei animau > parouli La Cansoun dai babarota. Divendre 27 jugne 2025
 

La Cansoun dai babarota ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Sus l’ària La Cucaracha.
Tradiciounel Mexique.
Parouli da Jouan Nicola e Henri Tornier.

1 coublet
S’es canta la poulalhera
E la filha de l’estrema,
La cansoun dai bugadiera
E la java doù Malouna.
Dai soufieta fin ai crota
Si brama en li maioun
La cansoun dai babarota (1),
La plus bella dai cansoun.
 On a chanté la poulaillère (2)
Et la fille de l’
estrema (3),
La chanson des blanchisseuses
Et la java du Malona.
Des mansardes jusqu’aux caves
On hurle dans les maisons
La chanson des cafards,
La plus belle des chansons.

1 refren
La babarota, la babarota
Prouména au couridou
Per fa ribota, la babarota
Si leca lou moulédou.
Coura fa nuech, la babarota,
S’anas per vous soulaga,
Se noun fes lume, de babarota
S’en esquissà a voulounta.
 Le cafard, le cafard,
[Se] promène dans le couloir,
Pour faire ribote, le cafard
Se lèche le « pilon ».
Quand il fait nuit, le cafard,
Si vous allez vous soulager,
Si vous ne faites pas [de] lumière, des cafards
On en écrase à volonté.

2nt coublet
L’autre jou, la mieu filheta
A fach la coumunioun.
Aven cuech li bigneta
Per s’en tapà un cantoun.
Si fa pas d’ecounoumia
Coura si dèu festejà :
Li era un mouloun de boutilha
E de tout a mastegà.
 L’autre jour, ma fillette
A fait sa communion.
Nous avons cuit les beignets
Pour nous en « boucher un coin ».
On ne fait pas d’économies
Quand on doit festoyer :
Il y avait un tas de bouteilles
Et de tout à mâcher.

2nt refren
Li babarota, li babarota
Denedavon en lou vin.
En li bigneta, li babarota
Remplassavon lou raïn.
En toui lu plat, li babarota
Pihavon part au festin
E d’en couhina fin a la crota,
Sentia bouon lou lapin.
 Les cafards, les cafards
Nageaient dans le vin.
Dans les beignets, les cafards
Remplaçaient le raisin.
Dans tous les plats, les cafards
Prenaient part au festin
Et de la cuisine jusqu’à la cave,
Ça sentait bon le lapin.

3rs coublet
Li a blanchi babarota
Que an la coulou doù riz,
Noun mangion que d’archicòta
E buvon pas de pastis,
E la babarota negra
Begna en lu fugairoun,
A la coulou de la péga
E lu barbis en pougouns.
 Il y a les cafards blancs
Qui ont la couleur du riz,
Ils ne mangent que des artichauts
Et ne boivent pas de pastis,
Et le cafard noir
Baigne dans l’âtre,
Il a la couleur de la poix
Et les moustaches en (bataille ?).

3rs refren
Li babarota, li babarota,
En la souta doù carboun,
Fan la pelota e la belota.
Sensa nouostra permissioun,
En li carotta, li babarota
Venon faire li sieu où.
E coura trotta la babarota,
Attenti ai soulie noù.
 Les cafards, les cafards,
Dans la soute à charbon,
Font la pelote et la belote.
Sans notre permission,
Dans les carottes, les cafards
Viennent faire leurs œufs.
Et quand trotte le cafard,
Attention aux souliers neufs.

4e coublet
Iéu, mi plas li babarota
Qu’an un poù d’educacioun
Per depauva la sieu crota.
Li ai fach la lessoun :
Sourton de souta lou liech,
Tre per caire, plan planin,
N’en van faire un kilo miech
Su la taula doù vesin.
 Moi, j’aime les cafards
Qui ont un peu d’éducation
Pour déposer leurs crottes.
Je leur ai fait la leçon :
Ils sortent de sous le lit,
Trois par (de chaque) côté, tout doucement,
Ils vont en faire un kilo[gramme] et demi
Sur la table du voisin.

4e refren
Li babarota, li babarota
Finisson per anuià.
E coura l’audi, la babarota,
Segur que deves pensa :
Ma que marmota, li babarota !
Aquéu malurous garçoun
Déu n’avé una, de babarota,
Grossa couma un cougourdoun !
 Les cafards, les cafards
Finissent par ennuyer.
Et quand je l’entends, le cafard,
[Bien] sûr que vous devez penser :
Mais quelles marmottes, les cafards !
Ce pauvre garçon
Doit en avoir un, de cafard,
Gros comme un
cougourdon !

1. 
2. 
3. Catarina, la filha dòu chapacan.

Retour à la pàgina mùsica - Aut

© 2001-2025 Jouan-Gabrièu Maurandi.


musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre


Si trouvas aquela pàgina interessanta, poudès plaçà un liam vers éla. Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò :
La Cansoun dai babarota

    Counchecioun sit jean gabriel maurandi, creation sites internet de musica  
 La Cansoun dai babarota  Aquel site respeta lou drech d’autour. Lu titre proupausat son dintre lou doumène public. Lur realisacioun es en la forma de sequensamen dins de fueiets Midi e noun en la forma de mùsica ouriginala ; noun son ni interpretat ni prouduch per li artista. Lu drech dai autour dei obra encara proutegiat, reprouduch dintre aquel site mé lur autourisacioun, son reservat. Echètou autourisacioun, touta utilisacioun de la toutalità dòu material multimedia mes à dispousicioun dintre lou site « MTCN » autre que la reprouducion e la counsultacioun individuali e privadi es interdich.
Minga animau es estat estrapassat durant la counchecioun d’aquèstou sit. Pura, ai mangiat de bèi còu de vianda.