D’argent à une aigle de gueules, au vol abaissé, membrée, becquée et couronnée d’or, empiétant une montagne de trois coupeaux de sable issant d’une mer d’azur mouvant de la pointe et ondée d’argent.

Escaufestre
Plan dòu sit

Presentaciéou
Si circoustança
Si dansa
S’estrumèns
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Mùsica dòu MIDI !
Si autour
Sou cinemà
Bibliougrafìa
Discougrafìa

Gloussari mùsica
Istòria
Lèssicou
Lu prenoum
Telecargamén

Remerciaméns

A lou fifre nissart - Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa (MTCN)Mùsica tradiciounella de la countéa de Nissa
La Pesca dans Au fifre niçois - Les traditions musicales du comté de Nice (MTCN)
La Pesca in About fife from Nice - The musical traditions from County of Nice (MTCN)
 Sias aquì : Acuèi > Mùsica dòu MIDI ! > Cants poupular > parouli La Pesca. Divendre 19 abriéu 2024, santa Emma. 
En abriéu noun ti leva un fiéu, en mai veirai. 
 

La Pesca ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Parouli da Eugène Emanuel. Tradiciounel de la countéa de Nissa.

Li paraula ouriginal en francès, versificat da René d’Helbingue, noun son reprouduit aquì. Lou test en francès courrespouònde à la traducioun mot-à-mot de la versioun nissarda.

Dèdica da moussù J.-B. Sarrato.



La Pesca

Dessin de Gustav Adolf Mossa pareissut dins Chansons niçoises (« Cansoun nissardi »), editour Delrieu fraires, per ilustrà La Pesca.
 Refren       
Tra, la, ra ! que temp proupici
Per la festa de deman.
Tra, la, ra ! que temp proupici,
Vitou en barca e rama en man !
Vitou en barc’ à Sant’ Ouspici,
À Bèuluec, à San-Jouan.
Vitou en barc’ à Sant’ Ouspici,
À Bèuluec, à San-Jouan.
 Tra, la, ra ! quel temps propice
Pour la fête de demain.
Tra, la, ra ! quel temps propice,
Vite, en barque et rames en main !
Vite, en barque à Saint-Hospice,
À Beaulieu, à Saint-Jean.
Vite, en barque à Saint-Hospice,
À Beaulieu, à Saint-Jean.

1 coublet       
N’en veirès proun à la pesca,
Toui en pèn de gran matin.
Aurèn broumech e bouon’ esca,
Nansa, lensa e boulentin.
En li roca, emb’un viei sabre,
Anerèn refestounant,
Emplisserèn lu salabre
De coufin de ligouban (bis).
 Vous en verrez assez à la pêche,
Tous sur pied de grand matin.
Nous aurons appâts (1) et bonnes aiches (2),
Nasses et lignes (3).
Dans les roches, avec un vieux sabre,
Nous irons fouillant,
Nous emplirons les épuisettes
Avec des couffins de crevettes (bis).

2nt coublet       
Aurèn, sensa tròu de pena,
Sargou, blada a proufusioun,
De rascassa, de mourèna,
De lingousta, de capoun.
Au mitan de la journada
S’occuperèn dòu dinà ;
Lou bouon pei, ô cambarada,
Lou cau saupre couhinà (bis).
 Nous aurons, sans trop de peine,
Sargue, oblade à profusion,
Des rascasses, des murènes,
Des langoustes, des scorpènes.
Au milieu de la journée
Nous nous occuperons du dîner ;
Le bon poisson, ô camarade,
Il faut savoir le cuisiner (bis).

3rs coublet       
Pihas toumati, verdura,
Ceba, pebre, sau, aiet,
D’oli fin mette-n’en pura
E vous lequerès lu det.
Placerèn la casserola
Su doui codou en un cantoun,
Souorte un òudou que counsouola
Dau rustique fugairoun (bis).
 Prenez tomates, verdure (4),
Oignons, poivre, sel, ail,
De l’huile fine mettez-en toutefois
Et vous vous lècherez les doigts.
Nous placerons la casserole
Sur deux galets dans un coin,
Il [en] sort une odeur qui console
Du rustique foyer (bis).

4e coublet       
L’oste de Peirafourniga
N’espedisse lou bouon vin,
Sente de luen la pratiga
Qu’esquilassa en lou camin.
Assetat en una faissa,
Avèn l’erba per taulié
E manjan la bouiabaissa
À l’oumbra dai caroubié (bis).
 L’hôte de Pierre-Fourmi
Nous expédie le bon vin,
Il sent de loin le client
Qui crie (5) dans le chemin.
Assis sur une terrasse,
Nous avons l’herbe pour table
Et nous mangeons la bouillabaisse
À l’ombre des caroubiers (bis).

5e coublet       
Tant lèu que de la serada
S’allumon lu premié fuec,
Un’allegra retirada
Mette fin ai nouostre juec.
Bei plesi ! belli partida,
Inoucent amusamèn,
Venès egaià la vida
Mai d’un còu e per lountemp (bis).
 Sitôt que dans la soirée
S’allument les premiers feux,
Une allègre retraite
Met fin à nos jeux.
Beaux plaisirs ! belles parties,
Innocents amusements,
Venez égayer la vie
Plus d’une fois et pour longtemps (bis).

1. Lou broumech es gitat à mouloun dins l’aiga per atràire lu pei.
2. L’esca (aiche o èche o esche en francès) es agrapat à lou mousclà.
3. Lensa (o lença) e boulentin son sinònimou.
4. Balicò, cherfuèi, cebeta, civeta, etc. « Givert » en gavouòt.
5. Cridà m’una vous de fausset.

Bibliougrafìa
• Delrieu (Georges), Anthologie de la chanson niçoise (Antoulougìa de la cansoun nissarda), Nice, ed. Delrieu e Cia, 1960, p. 52-53.
• Tosan (Albert), Princivalle (Gaël) e d’Hulster (Frédéric), Anthologie de la chanson du comté de Nice (Antoulougìa de la cansoun de la countéa de Nissa), Nice, Serre editour, coulecioun « Encyclopædia niciensis – Patrimoine régional », vol. III, 2001, p. 218-219.
• revue L’Armanac niçart, Nice, 1903, p. 71.

 

Retour à la pàgina mùsica - Aut

© 2001-2024 Jouan-Gabrièu Maurandi.


musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre


Si trouvas aquela pàgina interessanta, poudès plaçà un liam vers éla. Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò :
La Pesca

  Counchecioun sit jean gabriel maurandi, creation sites internet de musica  
 La Pesca  Aquel site respeta lou drech d’autour. Lu titre proupausat son dintre lou doumène public. Lur realisacioun es en la forma de sequensamen dins de fueiets Midi e noun en la forma de mùsica ouriginala ; noun son ni interpretat ni prouduch per li artista. Lu drech dai autour dei obra encara proutegiat, reprouduch dintre aquel site mé lur autourisacioun, son reservat. Echètou autourisacioun, touta utilisacioun de la toutalità dòu material multimedia mes à dispousicioun dintre lou site « MTCN » autre que la reprouducion e la counsultacioun individuali e privadi es interdich.
Minga animau es estat estrapassat durant la counchecioun d’aquèstou sit. Pura, ai mangiat de bèi còu de vianda.