D’argent à une aigle de gueules, au vol abaissé, membrée, becquée et couronnée d’or, empiétant une montagne de trois coupeaux de sable issant d’une mer d’azur mouvant de la pointe et ondée d’argent.

Escaufestre
Plan dòu sit

Presentaciéou
Si circoustança
Si dansa
S’estrumèns
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Mùsica dòu MIDI !
Si autour
Sou cinemà
Bibliougrafìa
Discougrafìa

Gloussari mùsica
Istòria
Lèssicou
Lu prenoum
Telecargamén

Remerciaméns

A lou fifre nissart - Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa (MTCN)Mùsica tradiciounella de la countéa de Nissa
La Sirigauda dans Au fifre niçois - Les traditions musicales du comté de Nice (MTCN)
La Sirigauda in About fife from Nice - The musical traditions from County of Nice (MTCN)
 Sias aquì : Acuèi > Mùsica dòu MIDI ! > Cants poupular > parouli La Sirigauda. Divendre 27 jugne 2025
 

La Sirigauda ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Parouli e mùsica da Georges Delrieu. Tradiciounel de la countéa de Nissa.



La Sirigauda

Aquarela de Gustav Adolf Mossa pareissut dins Souta l’oulivié, da Georges Delrieu e Henri Carol, editour Delrieu fraires, per ilustrà La Sirigauda.
 1 coublet                     
À la Baissa, la nèu laissa
Sus li faissa blanc mantèu.
Es touta blanca la placeta
Doun s’amoulounon lu paisan.
Belli fiha me faudiha,
Se s’esviha lou soulèu,
Van caminant à la brasseta
En pastrouiant e si riant.
 À la Baisse (1), la neige laisse
Sur les terrasses blanc manteau.
Elle est toute blanche, la placette
Où s’amassent les paysans.
[Les] belles filles en jupe,
Si s’éveille le soleil,
Vont cheminant bras dessus, bras dessous
En bavardant et riant.

Refren                     
La sirigauda, clac, la, la, clac,
Rescauferà e lou couor e lu tòtou !
La sirigauda, clac, la, la, clac,
Aluenterà lu chacrin e lou frei !
 La grelottante, clac, la, la, clac,
Réchauffera et le cœur et les os !
La grelottante, clac, la, la, clac,
Éloignera les chagrins et le froid !

2nt coublet                     
L’embriagoun
     Cadun piha la boutiha,
     La pepiha passerà.
     Pourtas à bèure quauque gotou
     Per escaufà lu miéu budèu !
     Ai la pansa que mi lansa !
     Lou vin dansa, tra, la, la !
     Noun li fà rèn, lu miéu vièi tòtou
     La pisteran la dura nèu.
 L’ivrogne
     Chacun prend la bouteille,
     La soif passera.
     Portez à boire quelques verres
     Pour chauffer mes boyaux !
     J’ai la panse qui me lance !
     Le vin danse, tra, la, la !
     Ça ne fait rien, mes vieux os
     La piétineront, la dure neige.

3rs coublet                     
Un ome
     Qu barsèla, qu frastèla,
     Qu rampèla, que li fà ?
     Sian rèn aqui per li manièra
     Ma per si rire e s’escaufà.
     À qu sauta sensa fauta
     Rougi gauta li vendrà.
     Retournerès à la fenièra
     Que per manjà e vous courcà.
 Un homme
     Qui frappe, qui frotte,
     Qui roule, qu’est-ce que ça fait ?
     Nous ne sommes rien (pas) ici pour les manières
     Mais pour rire et s’échauffer.
     À qui saute sans faute
     Les joues rouges lui viendront.
     Vous [ne] retournerez à la fenière
     Que pour manger et vous coucher.

4e coublet                     
Lou campié
     Mandianàia, rafatàia,
     Bastardàia dòu quartié,
     Mi fan venì la bila cauda :
     An desbrilat lu vouostre mùou !
     Galeròtou, sus lu tòtou
     M’au barotou dòu campié,
     La ballerès, la sirigauda,
     Mé patassola sus lou cùou !
 Le garde champêtre
     Mendiants, marmaille,
     Bâtards du quartier,
     Ils me font venir la colère chaude :
     Ils ont débridé vos mulets !
     Galériens, sur les os
     Avec le bâton du garde champêtre,
     Vous la danserez, la grelottante,
     Avec fessée sur le cul !

5e coublet                     
Lou curat
     De la glèia scura, vièia
     E proun frèia, fouora siéu.
     Veni de dire la miéu messa ;
     Mi siéu gelat lu doui artèu !
     Aspersori, tabalori,
     Purgatori, ma que diéu ?
     Senti lou mènt que si devessa.
     Sirigaudèn toui au soulèu !
 Le curé
     De l’église obscure, vieille
     Et assez froide, je suis sorti.
     Je viens de dire ma messe ;
     Je me suis gelé les deux orteils !
     Aspersoir, nigaud,
     Purgatoire, mais quel dieu ?
     Je sens l’esprit qui se renverse.
     « Sirigaudons » tous au soleil !

1. Baissa : terme d’agricoultura que designa una valada, una valièra, un luec bas...

Bibliougrafìa
• Delrieu (Georges), Anthologie de la chanson niçoise (Antoulougìa de la cansoun nissarda), Nice, ed. Delrieu e Cia, 1960, p. 268-269.
• Tosan (Albert), Princivalle (Gaël) e d’Hulster (Frédéric), Anthologie de la chanson du comté de Nice (Antoulougìa de la cansoun de la countéa de Nissa), Nice, Serre editour, coulecioun « Encyclopædia niciensis – Patrimoine régional », vol. III, 2001, p. 248-249.

 
Discougrafìa
• La Belugada, Cants de Provenço e dau païs Nissart, volume 3.

 

Retour à la pàgina mùsica - Aut

© 2001-2025 Jouan-Gabrièu Maurandi.


musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre


Si trouvas aquela pàgina interessanta, poudès plaçà un liam vers éla. Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò :
La Sirigauda

    Counchecioun sit jean gabriel maurandi, creation sites internet de musica  
 La Sirigauda  Aquel site respeta lou drech d’autour. Lu titre proupausat son dintre lou doumène public. Lur realisacioun es en la forma de sequensamen dins de fueiets Midi e noun en la forma de mùsica ouriginala ; noun son ni interpretat ni prouduch per li artista. Lu drech dai autour dei obra encara proutegiat, reprouduch dintre aquel site mé lur autourisacioun, son reservat. Echètou autourisacioun, touta utilisacioun de la toutalità dòu material multimedia mes à dispousicioun dintre lou site « MTCN » autre que la reprouducion e la counsultacioun individuali e privadi es interdich.
Minga animau es estat estrapassat durant la counchecioun d’aquèstou sit. Pura, ai mangiat de bèi còu de vianda.