D’argent à une aigle de gueules, au vol abaissé, membrée, becquée et couronnée d’or, empiétant une montagne de trois coupeaux de sable issant d’une mer d’azur mouvant de la pointe et ondée d’argent.

Escaufestre
Plan dòu sit

Presentaciéou
Si circoustança
Si dansa
S’estrumèns
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Mùsica dòu MIDI !
Si autour
Sou cinemà
Bibliougrafìa
Discougrafìa

Gloussari mùsica
Istòria
Lèssicou
Lu prenoum
Telecargamén

Remerciaméns

A lou fifre nissart - Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa (MTCN)Mùsica tradiciounella de la countéa de Nissa
Innou Seguran dans Au fifre niçois - Les traditions musicales du comté de Nice (MTCN)
Innou Seguran in About fife from Nice - The musical traditions from County of Nice (MTCN)
 Sias aquì : Acuèi > Mùsica dòu MIDI ! > Cants poupular > parouli Innou Seguran. Divendre 29 setembre 2023, san arcange Miquèu, Ga. 
À San-Miquèu, li fìga soun per lu aucèu. 
 

Innou Seguran ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Parouli da Alexandre Menu, mùsica da Carlo Germano. Tradiciounel de la countéa de Nissa.

Dèdica « À monsieur Louis Artiny, conseiller municipal de Nice ». Édition Paul Decourcelle, Nice, 1913.

La bugadiera Catarina Seguran, qu’as fach fuge li Turc de Barbaroussa en 1543, e quauqui autre chelebrità soun counvoucat dins aquel « luec de memoria » languissent. Vèire tamben Ma qu era Catarina Segurana ?



Innou Seguran

Ilustracioun pareissut dins La Ratapignata dòu 15 nouvembre 1934.

Innou Seguran

Placa coumemourativa pauat per lou Coumitat dei tradissioun nissardi lou 25 nouvembre 1923 dins lou Babazouk.
 1 coublet                
Terra doun l’eroisme poussa,
Brès de Massena e de Pepin,
Tu qu’as vist fuge Barbaroussa
Davan la massa de Catin,
O Nissa, la tan bèn noumada,
Filhola dei fier Phoucean,
Escout’ ancuei dei tiéu enfan
Toui lu laut e li allegri chamada.
 Terre où l’héroïsme pousse,
Berceau de Masséna (1) et de Joseph (2),
Toi qui a vu fuir Barberousse (3)
Devant la masse (4) de Catherine,
Ô Nice, la si bien nommée (5),
Filleule des fiers Phocéens,
Écoute aujourd’hui de tes enfants
Toutes les louanges et les allègres aubades.

Refren                
Flou dòu païs ligour,
Nissa, lou nouostr’ amour,
Ti saludan
E ti cantan :
« Viva lu Seguran ! » (bis)
 Fleur du pays ligure,
Nice, notre amour,
Nous te saluons
Et te chantons :
« Vive les Séguran ! » (bis)

2nt coublet                
Que d’armada ai tiéu bort campèron (6),
Dai Rouman au Corsou toundut ;
Que de fès lu nemic bramèron :
« Sauva ! que Paioun es vengut ! »
Tala una liouna rabiousa
Scarta la manega de can.
Malur ! qu’un ti toquesse au flanc,
Piousella, dòu tiéu cors jiloua !
 Que d’armées à ton bord campèrent,
Des Romains au Corse tondu (7) ;
Que de fois les ennemis crièrent :
« Sauvez[-vous] ! que le Paillon est venu ! »
Telle une lionne enragée
Elle (8) écarte la bande (9) de chiens.
Malheur ! qu’un [seul] te touche au flanc,
Pucelle, de ton corps jalouse !

3rs coublet                
Au pouort de Limpia s’estremavon
Tartana, galèra e batèu,
Bei alcyon que s’assoustavon
Souta l’ala dòu tiéu castèu !
E lou fier escrivèu coursari,
D’en mar descurben[t] lou dounjoun,
Su lou còu, viran[t] lou timoun,
S’alountanava dai tiéu barri.
 Au port Lympia s’enfermaient en lieu sûr
Tartanes, galères et bateaux,
Beaux alcyons qui se soutenaient mutuellement
Sous l’aile de ton château !
Et la fière crécerelle corsaire,
Depuis la mer découvrant le donjon,
Sur le (D’un) coup, virant le gouvernail,
Se déployait [le long] de tes murs d’enceinte.

4e coublet                
Que de França o que de Savoia
Fousses (10) en la vassalità,
Aujaves, en corou de joia,
Cantà la santa libertà !
Soubre la tourre floutejava,
Couma un bèu lys [e]spouscat de sanc,
La bandièra de satin blanc
M’au siéu aigla que flambejava !
 Que de France ou que de Savoie
Tu fusses dans la vassalité,
Tu osais, en chœur de joie,
Chanter la sainte liberté !
Sur la tour flottait,
Comme un beau lys éclaboussé de sang,
La bannière de satin blanc
Avec son aigle qui flamboyait !

5e coublet                
Mai proun rediren la tiéu gloria,
Nobla Nicæa civitas !
Tu que, en filla de la vitoria,
De trofèu n’as counquist de tas.
Su d’una coucha triounfala
Facha de drapèu estrangié,
Pantaies dei jou de dangié,
Negada en l’or que dòu ciel cala !
 Jamais assez nous ne redirons ta gloire,
Noble
Nicæa civitas (11) !
Toi qui, en fille de la victoire,
Des trophées a conquis des tas.
De sur une couche triomphale
Faite de drapeau étranger,
Tu rêves des jours de danger,
Noyée dans l’or qui du ciel tombe !

6e coublet                
En lou marmou – perla nissardi –
Fisses de noum que n’en soun car :
Cassini, Rancher, Leotardi,
Risso, Papacin – sciensa e art.
Roussi abilha de la tiéu rusca
T’acampavon de touti flou
Sigue lou pastel de Van Loo
O lou vert abaguié de Rusca !
 Dans le marbre – perles niçoises –
Tu fixes des noms qui nous sont chers :
Cassini (12), Rancher, Léotardi (13),
Risso (14), Papascendi (15) – sciences et art.
[De] rousses abeilles de ta ruche
Te portaient de toutes fleurs
Soit le pastel de Van Loo (16)
Ou le vert laurier de Rusca (17) !

7e coublet                
Luse en lou tem l’obra acabada ;
Pauve-ti, maire, en longa pas ;
Capite un jou la mauparada
E Nissart, bravan lou trapas,
Eretié dòu passat sublime
Que t’a mès la paumoula au front,
Per ti gardà dòu mendre affront
Seren pront à l’esfouors ultime !
 Luit dans le temps l’œuvre achevée ;
Repose-toi, mère, dans une longue paix ;
[Qu’]advienne un jour le gâchis (18)
Et les Niçois, bravant le trépas,
Héritiers du passé sublime
Qui t’a mis la palme au front,
Pour te garder du moindre affront
Seront prêts à l’effort ultime !


1. André Masséna (Nice, 1758 - Paris, 1817), duca de Rivoli, prince d’Essling, maressal de França. La siéu noumenàia, l’« Enfant cherit de la vitòria », li es estat dounat per Napouleoun Ier.
2. Giuseppe Garibaldi, dich Pepin (Nice, 4 juillet 1807 - Caprera, 2 juin 1882).
3. Khizir Khayr al-Dîn, dich Barberousse.
4. La massòla : Catarina Segurana era bugadiera.
5. Nissa la Bella.
6. O campejà.
7. Napoléon Ier.
8. Catherine Ségurane.
9. Manega o issouòrt, mouloun.
10. Fouguèsses es la forma coumpleta per l’imperfect dòu sougiountiéu !
11. Nicæa civitas fidelissima, devisa de Nissa.
12. Familha de sciençat francès ouriginari d’Italia. Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 juin 1625 - Paris, 14 septembre 1712) es lou creatour de l’astrounoumìa francesa.
13. Si pòu estre :
   - Jean Léotardi, naissut à Nissa, que a escrich un pouèma en italian, La Niceade, estampat à Chambéry en 1530 ;
   - lou baroun Honoré de Sainte-Agnès Léotardi, naissut à Nissa, mouòrt lou 17 febrié 1660. Magistrat, Premié Cònsou de Nissa en 1636, prefet de la countea en 1638, senatour en 1640. Autour de noumbrous pouèma en italian e en latin.
14. Joseph-Antoine Risso, dich Antoine Risso (1777-1845).
15. François-Antoine Papascendi (Sospel, 19 avril 1656 - ?).
16. Familha de pintre francès ouriginari dei Païs Soutran. Aquí es bessai César Van Loo (Paris, 1743 - Paris, 1821).
17. Jean-Baptiste Rusca (La Brigue, 1759 - Soissons, 1814).
18. Mauparada o boulun, champoustre, pastissada, tapoul.

Bibliougrafìa
• Delrieu (Georges), Anthologie de la chanson niçoise (Antoulougìa de la cansoun nissarda), Nice, ed. Delrieu e Cia, 1960, p. 20-21.
• revue Nice historique, Nice, n° 7, 1908, p. 101.

 

Retour à la pàgina mùsica - Aut

© 2001-2023 Jouan-Gabrièu Maurandi.


musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre


Si trouvas aquela pàgina interessanta, poudès plaçà un liam vers éla. Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò :
Innou Seguran

  Counchecioun sit jean gabriel maurandi, creation sites internet de musica  
 Innou Seguran  Aquel site respeta lou drech d’autour. Lu titre proupausat son dintre lou doumène public. Lur realisacioun es en la forma de sequensamen dins de fueiets Midi e noun en la forma de mùsica ouriginala ; noun son ni interpretat ni prouduch per li artista. Lu drech dai autour dei obra encara proutegiat, reprouduch dintre aquel site mé lur autourisacioun, son reservat. Echètou autourisacioun, touta utilisacioun de la toutalità dòu material multimedia mes à dispousicioun dintre lou site « MTCN » autre que la reprouducion e la counsultacioun individuali e privadi es interdich.
Minga animau es estat estrapassat durant la counchecioun d’aquèstou sit. Pura, ai mangiat de bèi còu de vianda.