|
Lou Festin dei verna Parouli da François Guisol. Tradiciounel de la countéa de Nissa. Sus l’ària Chantons, enfants de Nice.
À aquela èpouca, Nissa noun èra encara qu’una pichìna vila doun la poupulacioun èra quasi entieramen councentrada dins l’atuala vielha vila. Ai premié jou de prima, lu Nissart partavon en campagna per merendà sus l’erba en riba dòu Var souta li grana verna. Lou Festin dei verna avìa luec à lou quartié de Santa-Margarida lou lun de Pandecousta.
Sus l’aria dòu Festin dei verna, François-Dominique Rondelly, dich Menica Rondelly a escrich proun cansoun, tra de li quali A la bella poutina, Viva la pesca, Viva l’estocafic !
Vèire tamben À San-Jouan, Cansoun nissarda.

Aquarela de Gustav Adolf Mossa per ilustrà Lou Festin dei verna. | | 1ié coublet |
Lou mès de Mai es arribat, Lou plus bèu es ahura. Anèn culhì li flou dòu prat E la frucha madura (1). | | Le mois de mai est arrivé, Le plus beau, c’est maintenant. Allons cueillir les fleurs du pré Et le[s] fruit[s] mûr[s]. |
Refren |
Belli partida De Santa-Margarida. Sus l’èr dei tendre passeroun Faguèn retentì de cansoun, Faguèn, faguèn retentì de cansoun. Es lou festin dei verna Que tan bèn n’en gouverna, Que tan, que tan, Que tan bèn n’en gouverna. | | Belles parties À Sainte-Marguerite. Sur l’air des tendres passereaux Faisons retentir des chansons, Faisons, faisons retentir des chansons. C’est la fête champêtre des aulnes Qui si bien nous gouverne (2), Qui si, qui si, Qui si bien nous gouverne. |
2nt coublet |
Cad’an pèr aquesta sesoun Paire, enfan, maire e filha Venès au Var sus lou gasoun De familha en familha. | | Chaque année en cette saison Père, enfant, mère et fille Venez au Var sur le gazon De famille en famille. |
3rs coublet |
N’oublidès pas lou saucissoun, Lou jamboun, la toumeta. Aven a doui pas dei bouissoun Li plu tendri faveta. | | N’oubliez pas le saucisson, Le jambon, la tomette. Nous avons à deux pas des buissons Les plus tendres févettes. |
4e coublet |
En arriban soubre lou luèc Dai fecoundi limita, Si preparèn à faire fuèc E bulhi la marmita. | | En arrivant sur les lieux Aux fécondes limites, Nous nous préparons à faire du feu Et bouillir la marmite. |
5e coublet |
Un courre lèu cercà de tronc, Assende la basana, Et nautre faguèn su lou jounc Audi li nouostri ourgana. | | L’un court vite chercher du bois, Allume l’amadou, Et nous autres nous faisons sur le jonc (3) Entendre nos belles voix. |
6e coublet |
A l’oumbra d’un fuèlhage estrech E verdejanti tenda, Faguèn d’assetat e de drech La plu sana merenda. | | À l’ombre d’un feuillage étroit Et d’une verdoyante tenture, Nous faisons assis et (ou) debout Le plus sain casse-croûte. |
7e coublet |
Se fauta de vin vous vèn souon, Reveia-vous jouinessa, Li Dama e Payan n’an de bouon Per creisse l’allegressa ! | | Si, faute de vin, vous vient [le] sommeil, Réveillez-vous, jeunesse, Les Dames et Payan (4) en ont du bon Pour faire croître l’allégresse ! |
8e coublet |
Après un bouon past frugal, Agradable e campestre, Cantèn, virèn, sembla lou bal D’un paradis terrestre. | | Après un bon repas frugal, Agréable et champêtre, Chantons, tournons, on dirait le bal D’un paradis terrestre. |
Jean-Baptiste Toselli (cf. infra Bibliougrafìa) n’a publicat, souta la firma de (Bernard ?) Martin-Saytour, una versioun de Lou Festin dei verna que coumprende lou coublet coumplementari seguent, que ven s’intercalà avant lou darrié coublet :
| | coublet A |
Canten, viren tout a l’entour Coma de ninfa messi, Celebren lou festin d’amour E de terra promessi. | | Chantons, tournons (dansons) tout à l’entour Comme des nymphes messagères, Célébrons le festin d’amour Et de terre promise. |
1. Pierre Berringer me signala que soun paire Louis, naissut dins lou Babazouk en 1897, cantava la varianta seguenta : Lou mès de Mai es arribat, | Lou plus bèu es ahura. | La fava grana lou faiòu, | La cerièia es madura. Au festin de li verna | Si canta li lanterna, | Si can, si can, | Si canta li lanterna. (Le mois de mai est arrivé, | Le plus beau, c’est maintenant. | La fève [fait] grainer le haricot | La cerise est mûre. Au festin des aulnes | On chante les lanternes, | On chan, on chan, | On chante les lanternes.) Aquesta varianta èra cantada en alternança, d’un an à l’autre, mé la versioun ouriginala.
2. Dins lou sièu Dictionnaire niçois-français, Georges Castellana douna gouvernà = nourì.
3. Bessai un cavagnòu revessat, entressat de jounc, que li mountava lou cantaire soubre.
4. Li Dama : noum d’un oste dòu luèc, que si partejava la pratiga emé l’establissamen de Payan.
Bibliougrafìa | • | Delrieu (Georges), Anthologie de la chanson niçoise (Antoulougìa de la cansoun nissarda), Nice, ed. Delrieu e Cia, 1960, p. 154-155. | • | Tosan (Albert), Princivalle (Gaël) e d’Hulster (Frédéric), Anthologie de la chanson du comté de Nice (Antoulougìa de la cansoun de la countéa de Nissa), Nice, Serre editour, coulecioun « Encyclopædia niciensis – Patrimoine régional », vol. III, 2001, p. 122-123. | • | Toselli Jean-Baptiste, Rapport d’une conversation sur le dialecte niçois, Nice, Ch. Cauvin, 1864, p. 125. | • | revue Nice historique, Nice, n° 9, 1907, p. 143 ; n° 10, 1910, p. 193. |
Retour à la pàgina mùsica - Aut
© 2001-2023 Jouan-Gabrièu Maurandi.

|