D’argent à une aigle de gueules, au vol abaissé, membrée, becquée et couronnée d’or, empiétant une montagne de trois coupeaux de sable issant d’une mer d’azur mouvant de la pointe et ondée d’argent.

Escaufestre
Plan dòu sit

Presentaciéou
Si circoustança
Si dansa
S’estrumèns
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Mùsica dòu MIDI !
Si autour
Sou cinemà
Bibliougrafìa
Discougrafìa

Gloussari mùsica
Istòria
Lèssicou
Lu prenoum
Telecargamén

Remerciaméns

A lou fifre nissart - Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa (MTCN)Mùsica tradiciounella de la countéa de Nissa
Lou Festin dei verna dans Au fifre niçois - Les traditions musicales du comté de Nice (MTCN)
Lou Festin dei verna in About fife from Nice - The musical traditions from County of Nice (MTCN)
 Sias aquì : Acuèi > Mùsica dòu MIDI ! > Festin > parouli Lou Festin dei verna. Divendre 19 abriéu 2024, santa Emma. 
Abriéu, gentiéu. 
 

Lou Festin dei verna ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Parouli da François Guisol. Tradiciounel de la countéa de Nissa.
Sus l’ària Chantons, enfants de Nice.

À aquela èpouca, Nissa noun èra encara qu’una pichìna vila doun la poupulacioun èra quasi entieramen councentrada dins l’atuala vielha vila. Ai premié jou de prima, lu Nissart partavon en campagna per merendà sus l’erba en riba dòu Var souta li grana verna. Lou Festin dei verna avìa luec à lou quartié de Santa-Margarida lou lun de Pandecousta.

Sus l’aria dòu Festin dei verna, François-Dominique Rondelly, dich Menica Rondelly a escrich proun cansoun, tra de li quali A la bella poutina, Viva la pesca, Viva l’estocafic !

Vèire tamben À San-Jouan, Cansoun nissarda.



Lou Festin dei verna

Aquarela de Gustav Adolf Mossa per ilustrà Lou Festin dei verna.
 1 coublet
Lou mès de Mai es arribat,
Lou plus bèu es ahura.
Anèn culhì li flou dòu prat
E la frucha madura (1).
 Le mois de mai est arrivé,
Le plus beau, c’est maintenant.
Allons cueillir les fleurs du pré
Et le[s] fruit[s] mûr[s].

Refren
Belli partida
De Santa-Margarida.
Sus l’èr dei tendre passeroun
Faguèn retentì de cansoun,
Faguèn, faguèn retentì de cansoun.
Es lou festin dei verna
Que tan bèn n’en gouverna,
Que tan, que tan,
Que tan bèn n’en gouverna.
 Belles parties
À Sainte-Marguerite.
Sur l’air des tendres passereaux
Faisons retentir des chansons,
Faisons, faisons retentir des chansons.
C’est la fête champêtre des aulnes
Qui si bien nous gouverne (2),
Qui si, qui si,
Qui si bien nous gouverne.

2nt coublet
Cad’an pèr aquesta sesoun
Paire, enfan, maire e filha
Venès au Var sus lou gasoun
De familha en familha.
 Chaque année en cette saison
Père, enfant, mère et fille
Venez au Var sur le gazon
De famille en famille.

3rs coublet
N’oublidès pas lou saucissoun,
Lou jamboun, la toumeta.
Aven a doui pas dei bouissoun
Li plu tendri faveta.
 N’oubliez pas le saucisson,
Le jambon, la tomette.
Nous avons à deux pas des buissons
Les plus tendres févettes.

4e coublet
En arriban soubre lou luèc
Dai fecoundi limita,
Si preparèn à faire fuèc
E bulhi la marmita.
 En arrivant sur les lieux
Aux fécondes limites,
Nous nous préparons à faire du feu
Et bouillir la marmite.

5e coublet
Un courre lèu cercà de tronc,
Assende la basana,
Et nautre faguèn su lou jounc
Audi li nouostri ourgana.
 L’un court vite chercher du bois,
Allume l’amadou,
Et nous autres nous faisons sur le jonc (3)
Entendre nos belles voix.

6e coublet
A l’oumbra d’un fuèlhage estrech
E verdejanti tenda,
Faguèn d’assetat e de drech
La plu sana merenda.
 À l’ombre d’un feuillage étroit
Et d’une verdoyante tenture,
Nous faisons assis et (ou) debout
Le plus sain casse-croûte.

7e coublet
Se fauta de vin vous vèn souon,
Reveia-vous jouinessa,
Li Dama e Payan n’an de bouon
Per creisse l’allegressa !
 Si, faute de vin, vous vient [le] sommeil,
Réveillez-vous, jeunesse,
Les Dames et Payan (4) en ont du bon
Pour faire croître l’allégresse !

8e coublet
Après un bouon past frugal,
Agradable e campestre,
Cantèn, virèn, sembla lou bal
D’un paradis terrestre.
 Après un bon repas frugal,
Agréable et champêtre,
Chantons, tournons, on dirait le bal
D’un paradis terrestre.

Jean-Baptiste Toselli (cf. infra Bibliougrafìa) n’a publicat, souta la firma de (Bernard ?) Martin-Saytour, una versioun de Lou Festin dei verna que coumprende lou coublet coumplementari seguent, que ven s’intercalà avant lou darrié coublet :

  coublet A                
Canten, viren tout a l’entour
Coma de ninfa messi,
Celebren lou festin d’amour
E de terra promessi.
 Chantons, tournons (dansons) tout à l’entour
Comme des nymphes messagères,
Célébrons le festin d’amour
Et de terre promise.

1. Pierre Berringer me signala que soun paire Louis, naissut dins lou Babazouk en 1897, cantava la varianta seguenta :
     Lou mès de Mai es arribat, | Lou plus bèu es ahura. | La fava grana lou faiòu, | La cerièia es madura.
     Au festin de li verna | Si canta li lanterna, | Si can, si can, | Si canta li lanterna.
     (Le mois de mai est arrivé, | Le plus beau, c’est maintenant. | La fève [fait] grainer le haricot | La cerise est mûre.
     Au festin des aulnes | On chante les lanternes, | On chan, on chan, | On chante les lanternes.)

Aquesta varianta èra cantada en alternança, d’un an à l’autre, mé la versioun ouriginala.

2. Dins lou sièu Dictionnaire niçois-français, Georges Castellana douna gouvernà = nourì.

3. Bessai un cavagnòu revessat, entressat de jounc, que li mountava lou cantaire soubre.

4. Li Dama : noum d’un oste dòu luèc, que si partejava la pratiga emé l’establissamen de Payan.

Bibliougrafìa
• Delrieu (Georges), Anthologie de la chanson niçoise (Antoulougìa de la cansoun nissarda), Nice, ed. Delrieu e Cia, 1960, p. 154-155.
• Tosan (Albert), Princivalle (Gaël) e d’Hulster (Frédéric), Anthologie de la chanson du comté de Nice (Antoulougìa de la cansoun de la countéa de Nissa), Nice, Serre editour, coulecioun « Encyclopædia niciensis – Patrimoine régional », vol. III, 2001, p. 122-123.
• Toselli Jean-Baptiste, Rapport d’une conversation sur le dialecte niçois, Nice, Ch. Cauvin, 1864, p. 125.
• revue Nice historique, Nice, n° 9, 1907, p. 143 ; n° 10, 1910, p. 193.

 
Discougrafìa
• La Belugada, Cants de Provensa e dau païs Nissart, volume 1, 1984.
• Collectage, Nissa vielha, réalisation Nux vomica.
• Collectif, En barouna.
• Corou de Berra, Miédjou.

 

Retour à la pàgina mùsica - Aut

© 2001-2024 Jouan-Gabrièu Maurandi.


musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre


Si trouvas aquela pàgina interessanta, poudès plaçà un liam vers éla. Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò :
Lou Festin dei verna

  Counchecioun sit jean gabriel maurandi, creation sites internet de musica  
 Lou Festin dei verna  Aquel site respeta lou drech d’autour. Lu titre proupausat son dintre lou doumène public. Lur realisacioun es en la forma de sequensamen dins de fueiets Midi e noun en la forma de mùsica ouriginala ; noun son ni interpretat ni prouduch per li artista. Lu drech dai autour dei obra encara proutegiat, reprouduch dintre aquel site mé lur autourisacioun, son reservat. Echètou autourisacioun, touta utilisacioun de la toutalità dòu material multimedia mes à dispousicioun dintre lou site « MTCN » autre que la reprouducion e la counsultacioun individuali e privadi es interdich.
Minga animau es estat estrapassat durant la counchecioun d’aquèstou sit. Pura, ai mangiat de bèi còu de vianda.