D’argent à une aigle de gueules, au vol abaissé, membrée, becquée et couronnée d’or, empiétant une montagne de trois coupeaux de sable issant d’une mer d’azur mouvant de la pointe et ondée d’argent.

Escaufestre
Plan dòu sit

Presentaciéou
Si circoustança
Si dansa
S’estrumèns
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Mùsica dòu MIDI !
Si autour
Sou cinemà
Bibliougrafìa
Discougrafìa

Gloussari mùsica
Istòria
Lèssicou
Lu prenoum
Telecargamén

Remerciaméns

A lou fifre nissart - Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa (MTCN)Mùsica tradiciounella de la countéa de Nissa
E viva Bourrioun dans Au fifre niçois - Les traditions musicales du comté de Nice (MTCN)
E viva Bourrioun in About fife from Nice - The musical traditions from County of Nice (MTCN)
 Sias aquì : Acuèi > Mùsica dòu MIDI ! > Cansoun pouliticou, souchiali e satìricou > parouli E viva Bourrioun. Dimars 16 abriéu 2024, san Benet. 
Se plou en abriéu, prepara tina e bariéu. 
 

E viva Bourrioun
Tradiciounel de la countéa de Nissa.

Coura fouguèt elegit Alfred Borriglione (1) à la merìa de Nissa, li siéu partisan cantavon durant lou carneval de 1878 :

E viva Bourrioun !
Que buòn au cougourdoun (2)
Sensa tan de façoun.
Sounerèn viouloun e quitara,
La festa si prepara.
E viva Bourrioun
Que bèu au cougourdoun,
Que paga la nourissa,
Lou fit de la maioun à touta Nissa.
 Et vive Borriglione !
Que nous buvions au cougourdon
Sans [faire] tant de façon.
Nous jouerons du violon et de la guitare,
La fête se prépare.
Et vive Borriglione
Qui boit au cougourdon,
Qui paie la nourrice,
Le loyer de la maison à tous [les habitants de] Nice.

En tant que lu aversari (lou contre-partit) respouondion timidamen :

Counsouòle-ti, poble de Segurana (3),
Counsouòle-ti, franc e brave Nissart.
Lou tiéu païs oun es plus la cabana
Dòu troubadour, dòu pouèta, de l’art.
 Console-toi, peuple de Séguran,
Console-toi, franc et brave Niçois.
Ton pays où n’est plus la cabane
Du troubadour, du poète, de l’art (4).

1. Alfred Borriglione (Nice, 1841 - Sospel, 1902) : avoucat dòu barrèu de Nissa, deputat e consou dòu 1878 à lou 1886, senatour dòu 1892 à lou 1902.
2. Vèire tamben Lu Cougourdoun e Lu Cougourdoun.
3. Vèire tamben Innou Seguran.
4. Magàra una alusioun à François-Dominique Rondelly, dich Menica Rondelly que a cantat noun la « cabana » ma la soufieta | Doun naisson li cansoun, veire Nissa la bella.

Bibliougrafìa
• Trabaud (J.-B.), Armanac de Fra Serèngla, Nice, 1881.
• revue Nice historique, Nice, n° 2, 1956, p. 44.
• revue Lou Sourgentin, Nice, n° 80, janvier 1988, p. 34.

 

Retour à la pàgina mùsica - Aut

© 2001-2024 Jouan-Gabrièu Maurandi.


musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre


Si trouvas aquela pàgina interessanta, poudès plaçà un liam vers éla. Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò :
E viva Bourrioun

  Counchecioun sit jean gabriel maurandi, creation sites internet de musica  
 E viva Bourrioun  Aquel site respeta lou drech d’autour. Lu titre proupausat son dintre lou doumène public. Lur realisacioun es en la forma de sequensamen dins de fueiets Midi e noun en la forma de mùsica ouriginala ; noun son ni interpretat ni prouduch per li artista. Lu drech dai autour dei obra encara proutegiat, reprouduch dintre aquel site mé lur autourisacioun, son reservat. Echètou autourisacioun, touta utilisacioun de la toutalità dòu material multimedia mes à dispousicioun dintre lou site « MTCN » autre que la reprouducion e la counsultacioun individuali e privadi es interdich.
Minga animau es estat estrapassat durant la counchecioun d’aquèstou sit. Pura, ai mangiat de bèi còu de vianda.