Li tradicioun musicali dòu coumta de Nissa : Introduciéou - Mesclun Cants poupular - Cansoun dai animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié - Cansoun pouliticou e souchiali - Cansoun countempourani Farandola - Roundi de mai - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Àrias de circoustanci - Àrias de Carneval Mùsica dai pichoun - Mùsica de gléia - Cants de Calena - Trignoù e clar
L’Occitania : Àrias dòu carneval de Limous

| Legenda (icona que si pòu cliquàr) : | | |  | fueiet MIDI « fifre e tambàl » (a)(b)(c). | |  | fueiet MIDI « fanfara » (a)(b)(c). | |  | fueiet MIDI « autre estrumèns » (a)(b)(c). | | |  | particiéou : sou fueiets soun au fourmat PDF (c). | |  | paràouli. | | | | | Sa data (jj/mm/aaaa) es aquela de sou fueiet MIDI. Sou fueiets MIDI e particieous soun tamben telecargable en toutalità despì la paja Telecargamén. (a) S'àrias souneran milhou se lou vouostre ordinatour es diretamen counetaou à un amplificatour de bouona qualità. (b) Sensa indicaciéou countrari, lu arangiamen e li armounisaciéou soun de J.-G. M. (c) Aquèstou fueiets soun © 2001-2013 Jean-Gabriel Maurandi. |
| Cansoun pouliticou e souchiali |
1. Li lutta dei classa 2. Lu evenimen poulìticou 2.a. L’anessioun de 1860 2.b. Li guerra e la couscricioun 2.c. Li voutacioun, li elecioun e la proupaganda 3. Li cansoun de countestacioun 4. Lu autre evenimen
Li cansoun tradiciounali presentada dins aquesta pàgina an estat coumpousada e publicada à lou XIXe sècoulou o dins la prumièra mitan dòu XXe sècoulou. Quauqui cansoun creada après 1960 (1) son presentada dins la pàgina Cansoun countempourani.
(1) Aquela anada courrespouònde à la publicacioun per Georges Delrieu de la siéu Anthologie de la chanson niçoise.
Li lutta dei classa.
Cansoun de la greva dai emplegat dai trambalan, dedicada où sindicat dai rouge en souveni de la greva doù 18 giun 1904.
Parouli de François-Dominique Rondelly, dich Menica Rondelly. Tradiciounel dòu coumta de Nissa, trascricieou Midi J.-G. M. (27/06/2004).
Lu evenimen poulìticou.
Nissa françesa.
Anounime, atribuat à François Guisol.
La Nissarda.
Parouli e mùsica de Émile Negrin.
Tradiciounel dòu coumta de Nissa, trascricieou Midi J.-G. M. (9/03/2007).
Per l’arrivada dei Franses à Nissa.
Sus l’aria La Reine Hortense.
Tenda, la Briga à la Fransa.
Parouli de Jouan Nicola, mùsica de F. Mattei.
Tradiciounel dòu coumta de Nissa, trascricieou Midi J.-G. M. (19/03/2011).
(1)
Li cansoun de guerra e de couscricioun.
Adieu, papa, adieu, maman (Adiéu, papà, adiéu, mamà), cansoun dei couscrit de la Vesubia.
Tradiciounel dòu coumta de Nissa, trascricieou Midi J.-G. M. (23/01/2012).
Enfan de Nissa Maritima, cansoun dei garibaldin nissart.
Tradiciounel dòu coumta de Nissa, trascricieou Midi J.-G. M. (19/01/2012).
La Garda mobila, canson patriotica, 1868. Sus l’aria Venez, enfants de la belle Italie. Parouli de Jules Bessi.
Inno nissart per la partensa dei conscriç de Nissa en 1859.
Parouli de François Barberis.
Inno per la partensa dei volontari garibaldien en lou printem dòu 1859.
Sus l’aria Lou Festin dei verna.
La Miéu Bella Nissa. Maugrà la noustalgìa dòu païs natal, un sourdà nissart es plen de l’envuèia de coumplì l’unita de l’Italia.
Parouli de Eugène Emanuel, mùsica d’après D.F.E. Auber, Le Cheval de bronze (Sou Cavau de brònzou).
Tradiciounel dòu coumta de Nissa, trascricieou Midi J.-G. M. (09/08/2002).
O paure de noi, conscrichs, cansoun dei couscrit de la Vesubia.
Tradiciounel dòu coumta de Nissa.
Parterai, parterai pas, cansoun dei couscrit nissart.
Tradiciounel dòu coumta de Nissa, trascricieou Midi J.-G. M. (19/01/2012).
Li voutacioun, li elecioun e la proupaganda.
Li cansoun de countestacioun.
Niça rebèla. Paroudìa per Jean-Noël Varo, dich Jan Calenas, de Nissa la bella, que si vòu « un crit d’amour e de revòta, un bram que fa testa à la bestisa, l’intoulerança, lou racisme, l’umiliacioun, un rai de la courtura occitana e per aquì meme d’autre courturi douminat ». (Ratapinhata nòva, n° 1, febrier dau 1976.)
Tradiciounel dòu coumta de Nissa, trascricieou Midi J.-G. M. (3/11/2006).
Lu autre evenimen.
Renaissance de Roquebillière (Renaissença de Rocabiera). Lou 24 nouvembre 1926, un councas destruge una grana partida dòu village de Rocabiera, prouvoucant 19 vìtima, jamai desgagiat. Dedicat au counseié general Philippe Corniglion-Molinier, e scrich dau moumen que se recoustrui lou nouvèu vilage, aquel test rende oumage à l’abrìva de soulidarietà naciounala.
Parouli e mùsica de Célestin Débos.
Tradiciounel dòu coumta de Nissa, trascricieou Midi J.-G. M. (15/01/2012).
| Legenda (icona que si pòu cliquàr) : | | |  | fueiet MIDI « fifre e tambàl » (a)(b)(c). | |  | fueiet MIDI « fanfara » (a)(b)(c). | |  | fueiet MIDI « autre estrumèns » (a)(b)(c). | | |  | particiéou : sou fueiets soun au fourmat PDF (c). | |  | paràouli. | | | | | Sa data (jj/mm/aaaa) es aquela de sou fueiet MIDI. Sou fueiets MIDI e particieous soun tamben telecargable en toutalità despì la paja Telecargamén. (a) S'àrias souneran milhou se lou vouostre ordinatour es diretamen counetaou à un amplificatour de bouona qualità. (b) Sensa indicaciéou countrari, lu arangiamen e li armounisaciéou soun de J.-G. M. (c) Aquèstou fueiets soun © 2001-2013 Jean-Gabriel Maurandi. |
© 2001-2013 Jouan-Gabrièu Maurandi
Paja creaou lou 30 janvié 2011. Misa à jour lou 23 janvié 2012.
Li tradicioun musicali dòu coumta de Nissa : Introduciéou - Mesclun Cants poupular - Cansoun dai animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié - Cansoun pouliticou e souchiali - Cansoun countempourani Farandola - Roundi de mai - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Àrias de circoustanci - Àrias de Carneval Mùsica dai pichoun - Mùsica de gléia - Cants de Calena - Trignoù e clar
L’Occitania : Àrias dòu carneval de Limous

|