D’argent à une aigle de gueules, au vol abaissé, membrée, becquée et couronnée d’or, empiétant une montagne de trois coupeaux de sable issant d’une mer d’azur mouvant de la pointe et ondée d’argent.

Escaufestre
Plan dòu sit

Presentaciéou
Si circoustança
Si dansa
S’estrumèns
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Mùsica dòu MIDI !
Si autour
Sou cinemà
Bibliougrafìa
Discougrafìa

Gloussari mùsica
Istòria
Lèssicou
Lu prenoum
Telecargamén

Remerciaméns

A lou fifre nissart - Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa (MTCN)Mùsica tradiciounella de la countéa de Nissa
Dansi tradiciounelli (farandola, brandi) de la countéa de Nissa dans Au fifre niçois - Les traditions musicales du comté de Nice (MTCN)
Dansi tradiciounelli (farandola, brandi) de la countéa de Nissa in About fife from Nice - The musical traditions from County of Nice (MTCN)
 Sias aquì : Acuèi > Mùsica dòu MIDI ! > Farandola. Dissata 20 abriéu 2024, santa Odeta. 
En abriéu, tout passeroun fa lou siéu nìou. 
 

Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa : Introduciéou - Mesclun
Cants poupular - Cansoun dei animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié
Cansoun pouliticou, souchiali e satìricou - Cansoun countempourani
Àrias dòu carneval de Nissa - Àrias de circoustanci - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Farandola - Festin - Roundi de mai
Mùsica dei pichoun
Trignoù e clar - Mùsica de gléia - Lu nouvé de la countéa de Nissa - Santuari

Aperçut dai mùsica tradiciounelli dòu Miejou : L’Occitania - Àrias dòu carneval de Limous
Lou Piemount - La Prouvença - Lu nouvé de Prouvença

D’autre ourizount

musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre

Legenda (icona que si pòu cliquàr) :
 ària fifre e tambal (fueiet Midi)fueiet MIDI « fifre e tambàl » (a)(b). ària fanfara (fueiet Midi)fueiet MIDI « fanfara » (a)(b). ària (fueiet Midi)fueiet MIDI « autre estrumèns » (a)(b).                         
particieou de l’àriaparticiéou : sou fueiets soun au fourmat PDF (a)(b).parouli d’aquela cansoun tradiciounellaparàouli.
Sou fueiets MIDI e particieous soun telecargable en toutalità despì la paja Telecargamén.
(a)Sensa indicaciéou countrari, lu arangiamen e li armounisaciéou soun de J.-G. Maurandi.
(b) Aquèstou fueiets soun © 2001-2024 Jean-Gabriel Maurandi.
Farandola

1. Li farandola
2. Li dansa semblable à la farandola
     2a. Lou brandi
     2b. La mourisca, o moresca
     2c. Lou passa cariera
     2d. La monferrina
3. Li autri dansi sauteant

Lou repertori dai farandola

La farandola.

La Barba o La Ceba.
Carnaval es arrivat.
ària (fueiet Midi) d’aquela farandola tradiciounella per fifre e tambal, countéa de Nissa particieou d’aquela farandola tradiciounella, countéa de Nissa Li Carouba. Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
L’Esturioun o La Barco de Tounin (Lou Sturioun o La Barca de Tounin).
ària (fueiet Midi) d’aquela farandola tradiciounella per fifre e tambal, countéa de Nissa particieou d’aquela farandola tradiciounella, countéa de Nissa Farandola de Brei. Ària tradiciounella de Breil-sur-Roya, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Farandola dei couscrit de Brei.
ària (fueiet Midi) d’aquela farandola tradiciounella per fifre e tambal, countéa de Nissa particieou d’aquela farandola tradiciounella, countéa de Nissa Farandola de Lantousca, counouissut tamben me sou noum de Brandi vièi. Ària tradiciounella de Lantosque, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària (fueiet Midi) d’aquela farandola tradiciounella per fifre e tambal, countéa de Nissa particieou d’aquela farandola tradiciounella, countéa de Nissa Farandola de Lantousca. Jugaous au cap de l’an per li chamada à si noutables dòu vilage. Ària tradiciounella de Lantosque, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària (fueiet Midi) d’aquela farandola tradiciounella per fifre e tambal, countéa de Nissa particieou d’aquela farandola tradiciounella, countéa de Nissa Farandola dòu Moulinet. Ària tradiciounella dòu Moulinet, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària (fueiet Midi) d’aquela farandola tradiciounella per fifre e tambal, countéa de Nissa particieou d’aquela farandola tradiciounella, countéa de Nissa Farandola nissarda. Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi. Vèire tamben Sou cinemà.
Farandoulo dei tarascaire o Farandoulo dis acabaire (Farandola dei tarascaire o Farandola dei bregaié), dich « Farandola prouvençala ».
Farandola de la Grand-Coumba.
« Farandole » de l’Arlésienne (Georges Bizet).
La Mouraida, farandola dòu cepoun.
ària (fueiet Midi) d’aquela farandola tradiciounella per fifre e tambal, countéa de Nissa particieou d’aquela farandola tradiciounella, countéa de Nissa Su la plassa de Balver. Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
War an daol (Soubre lou taulié). Tradiciounel de Bretagna.

Lou repertori dai dansa semblable à la farandola

Lou brandi.
Brandi dei couscrit de Lantousca.
Brandi dei couscrit de Sant-Martin.
Brandi dei couscrit d’Utella.
ària fifre e tambal (fueiet Midi) particieou de l’ària Brandi vièi, counouissut tamben me sou noum de farandola de Lantousca. Ària tradiciounella de Lantosque, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Es routa la casserola.

La mourisca, o moresca.

ària fifre e tambal (fueiet Midi) particieou de l’ària Mourisca n° 1. Ària tradiciounella de Lantosque, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària fifre e tambal (fueiet Midi) particieou de l’ària Mourisca n° 2. Ària tradiciounella de Lantosque, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Moresca di Moita (Mourisca de Moita).

Lou passa cariera.

ària fifre e tambal (fueiet Midi) particieou de l’ària La Calau. Ària tradiciounella de Belvédère, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària fifre e tambal (fueiet Midi) particieou de l’ària Dins una versieou plus maestousa, Zéphirin Castellon ajusta e develoupa un segount tèma à aquela Calau. Ària tradiciounella de Belvédère, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària fifre e tambal (fueiet Midi) particieou de l’ària La Passau. Ària tradiciounella de Belvédère, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària fifre e tambal (fueiet Midi) particieou de l’ària Passa cariera de Sant-Martin. Ària tradiciounella de Saint-Martin-Vésubie, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.

La monferrina.
Monferrina dòu Piemount.
Monferina de Prouvença.
La Montfarine. Tradiciounel de Bretagna.

D’autri dansi sauteant semblable à la farandola

Autri dansi sauteant que semblavon farandola o brandi.
La Poulalhera.
ària (fueiet Midi) d’aquela farandola tradiciounella, countéa de Nissa particieou d’aquela farandola tradiciounella, countéa de Nissa La Sautusa. Georges Delrieu, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
La Sirigauda, dansa d’iver.


Legenda (icona que si pòu cliquàr) :
 ària fifre e tambal (fueiet Midi)fueiet MIDI « fifre e tambàl » (a)(b). ària fanfara (fueiet Midi)fueiet MIDI « fanfara » (a)(b). ària (fueiet Midi)fueiet MIDI « autre estrumèns » (a)(b).                         
particieou de l’àriaparticiéou : sou fueiets soun au fourmat PDF (a)(b).parouli d’aquela cansoun tradiciounellaparàouli.
Sou fueiets MIDI e particieous soun telecargable en toutalità despì la paja Telecargamén.
(a)Sensa indicaciéou countrari, lu arangiamen e li armounisaciéou soun de J.-G. Maurandi.
(b) Aquèstou fueiets soun © 2001-2024 Jean-Gabriel Maurandi.

© 2001-2024 Jouan-Gabrièu Maurandi.


Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa : Introduciéou - Mesclun
Cants poupular - Cansoun dei animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié
Cansoun pouliticou, souchiali e satìricou - Cansoun countempourani
Àrias dòu carneval de Nissa - Àrias de circoustanci - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Farandola - Festin - Roundi de mai
Mùsica dei pichoun
Trignoù e clar - Mùsica de gléia - Lu nouvé de la countéa de Nissa - Santuari

Aperçut dai mùsica tradiciounelli dòu Miejou : L’Occitania - Àrias dòu carneval de Limous
Lou Piemount - La Prouvença - Lu nouvé de Prouvença

D’autre ourizount


musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre


Si trouvas aquela pàgina interessanta, poudès plaçà un liam vers éla. Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò :
Dansi tradiciounelli (farandola, brandi) de la countéa de Nissa

  Counchecioun sit jean gabriel maurandi, creation sites internet de musica  
 Dansi tradiciounelli (farandola, brandi) de la countéa de Nissa  Aquel site respeta lou drech d’autour. Lu titre proupausat son dintre lou doumène public. Lur realisacioun es en la forma de sequensamen dins de fueiets Midi e noun en la forma de mùsica ouriginala ; noun son ni interpretat ni prouduch per li artista. Lu drech dai autour dei obra encara proutegiat, reprouduch dintre aquel site mé lur autourisacioun, son reservat. Echètou autourisacioun, touta utilisacioun de la toutalità dòu material multimedia mes à dispousicioun dintre lou site « MTCN » autre que la reprouducion e la counsultacioun individuali e privadi es interdich.
Minga animau es estat estrapassat durant la counchecioun d’aquèstou sit. Pura, ai mangiat de bèi còu de vianda.