Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa : Introduciéou - Mesclun Cants poupular - Cansoun dei animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié Cansoun pouliticou, souchiali e satìricou - Cansoun countempourani Àrias dòu carneval de Nissa - Àrias de circoustanci - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Farandola - Festin - Roundi de mai Mùsica dei pichoun Trignoù e clar - Mùsica de gléia - Lu nouvé de la countéa de Nissa - Santuari
Aperçut dai mùsica tradiciounelli dòu Miejou : L’Occitania - Àrias dòu carneval de Limous Lou Piemount - La Prouvença - Lu nouvé de Prouvença
D’autre ourizount
Legenda (icona que si pòu cliquàr) : | | | fueiet MIDI « fifre e tambàl » (a)(b). | | | fueiet MIDI « fanfara » (a)(b). | | | fueiet MIDI « autre estrumèns » (a)(b). | | | | particiéou : sou fueiets soun au fourmat PDF (a)(b). | | | paràouli. | | | | | Sou fueiets MIDI e particieous soun telecargable en toutalità despì la paja Telecargamén. (a)Sensa indicaciéou countrari, lu arangiamen e li armounisaciéou soun de J.-G. Maurandi. (b) Aquèstou fueiets soun © 2001-2024 Jean-Gabriel Maurandi. |
1. Li farandola 2. Li dansa semblable à la farandola 2a. Lou brandi 2b. La mourisca, o moresca 2c. Lou passa cariera 2d. La monferrina 3. Li autri dansi sauteant
Lou repertori dai farandola |
La farandola.
La Barba o La Ceba. Carnaval es arrivat. Li Carouba.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi. L’Esturioun o La Barco de Tounin (Lou Sturioun o La Barca de Tounin).
Farandola de Brei.
Ària tradiciounella de Breil-sur-Roya, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi. Farandola dei couscrit de Brei. Farandola de Lantousca, counouissut tamben me sou noum de Brandi vièi.
Ària tradiciounella de Lantosque, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi. Farandola de Lantousca. Jugaous au cap de l’an per li chamada à si noutables dòu vilage.
Ària tradiciounella de Lantosque, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi. Farandola dòu Moulinet.
Ària tradiciounella dòu Moulinet, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi. Farandola nissarda.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi. Vèire tamben Sou cinemà. Farandoulo dei tarascaire o Farandoulo dis acabaire (Farandola dei tarascaire o Farandola dei bregaié), dich « Farandola prouvençala ». Farandola de la Grand-Coumba. « Farandole » de l’Arlésienne (Georges Bizet). La Mouraida, farandola dòu cepoun. Su la plassa de Balver.
Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi. War an daol (Soubre lou taulié). Tradiciounel de Bretagna.
Lou repertori dai dansa semblable à la farandola |
Lou brandi. Brandi dei couscrit de Lantousca. Brandi dei couscrit de Sant-Martin. Brandi dei couscrit d’Utella. Brandi vièi, counouissut tamben me sou noum de farandola de Lantousca.
Ària tradiciounella de Lantosque, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi. Es routa la casserola.
La mourisca, o moresca.
Mourisca n° 1.
Ària tradiciounella de Lantosque, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi. Mourisca n° 2.
Ària tradiciounella de Lantosque, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi. Moresca di Moita (Mourisca de Moita).
Lou passa cariera.
La Calau.
Ària tradiciounella de Belvédère, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi. Dins una versieou plus maestousa, Zéphirin Castellon ajusta e develoupa un segount tèma à aquela Calau.
Ària tradiciounella de Belvédère, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi. La Passau.
Ària tradiciounella de Belvédère, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi. Passa cariera de Sant-Martin.
Ària tradiciounella de Saint-Martin-Vésubie, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
La monferrina. Monferrina dòu Piemount. Monferina de Prouvença. La Montfarine. Tradiciounel de Bretagna.
D’autri dansi sauteant semblable à la farandola |
Autri dansi sauteant que semblavon farandola o brandi. La Poulalhera. La Sautusa.
Georges Delrieu, countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi. La Sirigauda, dansa d’iver.
Legenda (icona que si pòu cliquàr) : | | | fueiet MIDI « fifre e tambàl » (a)(b). | | | fueiet MIDI « fanfara » (a)(b). | | | fueiet MIDI « autre estrumèns » (a)(b). | | | | particiéou : sou fueiets soun au fourmat PDF (a)(b). | | | paràouli. | | | | | Sou fueiets MIDI e particieous soun telecargable en toutalità despì la paja Telecargamén. (a)Sensa indicaciéou countrari, lu arangiamen e li armounisaciéou soun de J.-G. Maurandi. (b) Aquèstou fueiets soun © 2001-2024 Jean-Gabriel Maurandi. |
© 2001-2024 Jouan-Gabrièu Maurandi.
Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa : Introduciéou - Mesclun Cants poupular - Cansoun dei animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié Cansoun pouliticou, souchiali e satìricou - Cansoun countempourani Àrias dòu carneval de Nissa - Àrias de circoustanci - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Farandola - Festin - Roundi de mai Mùsica dei pichoun Trignoù e clar - Mùsica de gléia - Lu nouvé de la countéa de Nissa - Santuari
Aperçut dai mùsica tradiciounelli dòu Miejou : L’Occitania - Àrias dòu carneval de Limous Lou Piemount - La Prouvença - Lu nouvé de Prouvença
D’autre ourizount
|