| |
Li tradicioun musicali dòu coumta de Nissa : Introduciéou - Mesclun Cants poupular - Cansoun dai animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié - Cansoun pouliticou e souchiali - Cansoun countempourani Farandola - Roundi de mai - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Àrias de circoustanci - Àrias de Carneval Mùsica dai pichoun - Mùsica de gléia - Cants de Calena - Trignoù e clar
L’Occitania : Àrias dòu carneval de Limous

| Legenda (icona que si pòu cliquàr) : | | |  | fueiet MIDI « fifre e tambàl » (a)(b)(c). | |  | fueiet MIDI « fanfara » (a)(b)(c). | |  | fueiet MIDI « autre estrumèns » (a)(b)(c). | | |  | particiéou : sou fueiets soun au fourmat PDF (c). | |  | paràouli. | | | | | Sa data (jj/mm/aaaa) es aquela de sou fueiet MIDI. Sou fueiets MIDI e particieous soun tamben telecargable en toutalità despì la paja Telecargamén. (a) S'àrias souneran milhou se lou vouostre ordinatour es diretamen counetaou à un amplificatour de bouona qualità. (b) Sensa indicaciéou countrari, lu arangiamen e li armounisaciéou soun de J.-G. M. (c) Aquèstou fueiets soun © 2001-2013 Jean-Gabriel Maurandi. |
| Àrias dòu carneval de Limous |
1. Lu fecos dòu carneval de Limous 2. Lou repertori 2a. Li preludi à li sourtida 2b. Li sourtida dòu matin 2c. Li sourtida d'après-miejou 2d. Li sourtida dòu sèra 2e. Lu saut 2f. Cremacieou de Sa Maestà Carneval
Lu fecos dòu carneval de Limous
Lou repertori
Preludi à li sourtida. Avant lou premié tourn de cada sourtida, una valsa es jugada e balada davant la beguda de la partença.
Élise, valsa, mùsica de Jean Mondy, dedicat à la siéu plus jouva fìlha. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi J.-G. M. (14/11/2006).
Valse des meuniers (Valsa de lu moulinié). Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi J.-G. M. (14/11/2006).
Vedrines, valsa, d’après La Valse brune (La Valsa bruna), Georges Krier, 1909.
Li sourtida dòu matin.
Le Carabinier (Lou Carabinié), marcha. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi J.-G. M. (21/01/2007).
Le Clair de lune (Lou Clar de luna), marcha. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi J.-G. M. (28/11/2006).
La Nòça (La Nouòça), marcha. Pinsaguel, marcha, d’après Faust. La Poumo (Lou Poun) o Julounet 2, marcha, mùsica de Julounet.
Le Poupou de maman (Lou poupoun de mamà), marcha. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi J.-G. M. (24/11/2006).
Li sourtida d’après-miejou.
Alibert 1 (*), Alibert 2 (*), marchas, mùsica de Louis Alibert. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi J.-G. M. (28/01/2007).
Choul blanc (*) o Mondy 2, marcha. Lou choul blanc designa un aucèu m’un « cùou blanc ». Era tamben un realista o, pu pejouratiéu, un prega-Diéu de restòbla. Aquest’aria es estat dedicat d’un abitant de Limoux gimbrat m’aquesta nouminàia. Mùsica de Huillet, 1907. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi J.-G. M. (19/02/2007).
La Cuco (*) o La Cuquo, marcha, bessai coumpousat à l’oucasioun d’un tirage au sort militari. Mùsica de Julounet, 1905. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi J.-G. M. (25/02/2007).
Dominos et Pierrots (*) (Dòminos e Pierots), marcha, mùsica de Arthur Lenfant, 1925. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi J.-G. M. (2/12/2006).
Guillemer, marcha, mùsica de Ernest Bayascas. Le Julounet (*), marcha. Le Limouxin o Limouxin 2, marcha, mùsica de Arthur Lenfant. Mondy 1 (*), marcha, mùsica de Jean Mondy. Palauqui, marcha, mùsica de Jacques Marius Palauqui. Le Pantalon (Lou Pantaloun), marcha. Les Prunes (Li Pruni), marcha.
Le Serpent à sonnette (La Serpa à campanèta), marcha, mùsica de Louis David. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi J.-G. M. (14/11/2006).
Titoulet (*), marcha, mùsica de André Baillauquès, 1950.
(*) Aquesta aria es jugada tamben per li sourtida dòu sèra.
Li sourtida dòu sèra.
Les Biòus (Lu Bòu), marcha. Aria de circoustanci coumpousat per lou desfilà de lu bòu destinat à la venta dòu Jòu gras. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi J.-G. M. (27/12/2006).
Fra Diavolo, marcha, d’après l’òpera-boufa Fra Diavolo, o l'Oustelarìa de Terracina coumpousat en 1830 per Daniel-François-Esprit Aubert sus un libret d’Eugène Scribe. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi J.-G. M. (5/03/2007).
François les Bas bleus (Choua li Caussa Blu), marcha, mùsica de Bernard François Cristol. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi J.-G. M. (22/03/2007).
Gisèle, marcha, d’après lou balet Giselle ou les Willis coumpousat en 1841 per Adolphe Adam. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi J.-G. M. (3/04/2007).
Les Jouvenceaux (Lu Jouve), marcha, mùsica de Jacques Marius Palauqui, 1949. Mindjou (Miejou), marcha, mùsica de Vidal, dich Tistou. Les Nichons (Li poussa) o Petiti, marcha. Si j’étais roi, marcha, d’après l’òpera-boufa Si j’étais roi (Si èri rèi) coumpousat en 1852 per Adolphe Adam sus un libret de Adolphe Dennery e Jules Brésil. Sisto, marcha. Tistou, marcha.
Le Triomphant (Lou Triounfant), marcha. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi J.-G. M. (17/12/2006).
Lu saut.
Le Bufatièr.
Le Détour de Carcassonne (La Virada de Carcassouna). Tradiciounel d’Occitania, trascricieou Midi J.-G. M. (23/03/2007).
Loupia. Mi-Do.
Le Tour de l’Aragou (Lou Gìrou de l’Aragou), marcha poulkà. L’Aragou es un cantoun de Limous. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi J.-G. M. (3/12/2006).
Cremacieou de Sa Maestà Carneval.
Adiu paure Carnaval (Adiéu, paure Carneval), lament. E tu t’en vas, e ièu m’en vèni... La jouva nouvel anada ven remplaçar sou vielh an. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi J.-G. M. (4/11/2006).
Adiéu paure Carneval, lament. Aquesta vercieou es jugada per sou carneval nissart. Tradiciounel dòu coumta de Nissa, trascricieou Midi J.-G. M. (24/04/2001).
Tripéou.
| Legenda (icona que si pòu cliquàr) : | | |  | fueiet MIDI « fifre e tambàl » (a)(b)(c). | |  | fueiet MIDI « fanfara » (a)(b)(c). | |  | fueiet MIDI « autre estrumèns » (a)(b)(c). | | |  | particiéou : sou fueiets soun au fourmat PDF (c). | |  | paràouli. | | | | | Sa data (jj/mm/aaaa) es aquela de sou fueiet MIDI. Sou fueiets MIDI e particieous soun tamben telecargable en toutalità despì la paja Telecargamén. (a) S'àrias souneran milhou se lou vouostre ordinatour es diretamen counetaou à un amplificatour de bouona qualità. (b) Sensa indicaciéou countrari, lu arangiamen e li armounisaciéou soun de J.-G. M. (c) Aquèstou fueiets soun © 2001-2013 Jean-Gabriel Maurandi. |
Quauqui liams...
Histoire du carnaval de Limoux sur le site de l’association « Mémoire historique de Limoux ».
Présentation du carnaval de Limoux sur le site « Limoux-Aude ».
Bande Les Drôles.
Bande Les Limouxins.
Le carnaval de Limoux sur le site Wikipedia.
© 2001-2013 Jouan-Gabrièu Maurandi
Paja creaou lou 8 nouvembre 2006. Misa à jour lou 23 decembre 2008.
Li tradicioun musicali dòu coumta de Nissa : Introduciéou - Mesclun Cants poupular - Cansoun dai animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié - Cansoun pouliticou e souchiali - Cansoun countempourani Farandola - Roundi de mai - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Àrias de circoustanci - Àrias de Carneval Mùsica dai pichoun - Mùsica de gléia - Cants de Calena - Trignoù e clar
L’Occitania : Àrias dòu carneval de Limous

|