D’argent à une aigle de gueules, au vol abaissé, membrée, becquée et couronnée d’or, empiétant une montagne de trois coupeaux de sable issant d’une mer d’azur mouvant de la pointe et ondée d’argent.

Escaufestre
Plan dòu sit
Presentaciéou
Si circoustança
Si dansa
S’estrumèns
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Mùsica dòu MIDI !
Si autour
Sou cinemà
Bibliougrafìa
Discougrafìa
Gloussari mùsica
Istòria
Lèssicou
Lu prenoum
Telecargamén
Remerciaméns
A lou fifre nissart - Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa (MTCN)Mùsica tradiciounella de la countéa de Nissa
Carneval de Limous : ària tradiciounelli e cant poupular dans Au fifre niçois - Les traditions musicales du comté de Nice (MTCN)
Carneval de Limous : ària tradiciounelli e cant poupular in About fife from Nice - The musical traditions from County of Nice (MTCN)
 Sias aquì : Acuèi > Mùsica dòu MIDI ! > L’Occitania > Àrias dòu carneval de Limous. Dimars 28 nouvembre 2023, san Jaume. 
Coura bate la tramountana mete-ti en la tana ; coura es clara la mountagna, manja, bèu e va en campagna. 
 

Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa : Introduciéou - Mesclun
Cants poupular - Cansoun dei animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié
Cansoun pouliticou, souchiali e satìricou - Cansoun countempourani
Àrias dòu carneval de Nissa - Àrias de circoustanci - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Farandola - Festin - Roundi de mai
Mùsica dei pichoun
Trignoù e clar - Mùsica de gléia - Lu nouvé de la countéa de Nissa - Santuari

Aperçut dai mùsica tradiciounelli dòu Miejou : L’Occitania - Àrias dòu carneval de Limous
Lou Piemount - La Prouvença - Lu nouvé de Prouvença

D’autre ourizount

musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre

Legenda (icona que si pòu cliquàr) :
 ària fifre e tambal (fueiet Midi)fueiet MIDI « fifre e tambàl » (a)(b). ària fanfara (fueiet Midi)fueiet MIDI « fanfara » (a)(b). ària (fueiet Midi)fueiet MIDI « autre estrumèns » (a)(b).                         
particieou de l’àriaparticiéou : sou fueiets soun au fourmat PDF (a)(b).parouli d’aquela cansoun tradiciounellaparàouli.
Sou fueiets MIDI e particieous soun telecargable en toutalità despì la paja Telecargamén.
(a)Sensa indicaciéou countrari, lu arangiamen e li armounisaciéou soun de J.-G. Maurandi.
(b) Aquèstou fueiets soun © 2001-2023 Jean-Gabriel Maurandi.
Àrias dòu carneval de Limous

1. Lu fecos dòu carneval de Limous
2. Lou repertori
     2a. Li preludi à li sourtida
     2b. Li sourtida dòu matin
     2c. Li sourtida d'après-miejou
     2d. Li sourtida dòu sèra
     2e. Lu saut
     2f. Cremacieou de Sa Maestà Carneval

Lu fecos dòu carneval de Limous

Sou repertori

Preludi à li sourtida. Avant lou premié tourn de cada sourtida, una valsa es jugada e balada davant la beguda de la partença.

ària (fueiet Midi), carneval de Limous, per fanfara particieou per fanfara, carneval de Limous Élise, valsa, mùsica da Jean Mondy, ca 1900, dedicat à la siéu plus jouva fìlha. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària (fueiet Midi), carneval de Limous, per fanfara particieou per fanfara, carneval de Limous Valse des meuniers (Valsa de lu moulinié). Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària (fueiet Midi), carneval de Limous, per fanfara particieou per fanfara, carneval de Limous parouli d’aquela cansoun tradiciounella Vedrines, valsa, 1912, d’après La Valse brune (La Valsa bruna), Georges Krier. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.

Li sourtida dòu matin.

ària (fueiet Midi), carneval de Limous, per fanfara particieou per fanfara, carneval de Limous Le Carabinier (Lou Carabinié), marcha. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària (fueiet Midi), carneval de Limous, per fanfara particieou per fanfara, carneval de Limous Le Clair de lune (Lou Clar de luna), marcha. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Le Gondolier de Venise (Lou Goundoulié de Venèçia), marcha, anteriour 1959.
La Nòça (La Nouòça), marcha, anteriour 1939.
ària (fueiet Midi), carneval de Limous, per fanfara particieou per fanfara, carneval de Limous Pinsaguel, marcha, d’après l’ària « Gloire immortelle de nos aïeux » ària (fueiet Midi), carneval de Limous (Glòria immourtela dei nouostre viei) dins Faust da Gounod. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
La Poumo (Lou Poun) o Julounet 2, marcha, mùsica da Julounet, anteriour 1939.
ària (fueiet Midi), carneval de Limous, per fanfara particieou per fanfara, carneval de Limous Le Poupou de maman (Lou poupoun de mamà), marcha. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.

Li sourtida d’après-miejou.

ària (fueiet Midi), carneval de Limous, per fanfara particieou per fanfara, carneval de Limous Alibert 1 (*), ària (fueiet Midi), carneval de Limous, per fanfara particieou per fanfara, carneval de Limous Alibert 2 (*), marchas, mùsica da Louis Alibert, anteriour 1939. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Le Brillant (Lou Brillant) o Limouxin 1, marcha, mùsica da Arthur Lenfant, anteriour 1939.
ària (fueiet Midi), carneval de Limous, per fanfara particieou per fanfara, carneval de Limous Choul blanc (*) o Mondy 2, marcha. Lou choul blanc designa un aucèu m’un « cùou blanc ». Era tamben un realista o, pu pejouratiéu, un prega-Diéu de restòbla. Aquest’aria es estat dedicat d’un abitant de Limoux gimbrat m’aquesta nouminàia. Mùsica da Huillet, 1907. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària (fueiet Midi), carneval de Limous, per fanfara particieou per fanfara, carneval de Limous La Cuco (*) o La Cuquo, marcha, bessai coumpousat à l’oucasioun d’un tirage au sort militari. Mùsica da Julounet, 1905. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària (fueiet Midi), carneval de Limous, per fanfara particieou per fanfara, carneval de Limous Dominos et Pierrots (*) (Dòminos e Pierots), marcha, mùsica da Arthur Lenfant, 1925. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Guillemer, marcha, mùsica da Ernest Bayascas, anteriour 1970.
Julounet 1 (*), marcha, anteriour 1939.
Le Limouxin o Limouxin 2, marcha, mùsica da Arthur Lenfant, anteriour 1959.
Mondy 1 (*), marcha, mùsica da Jean Mondy.
Palauqui o Amour frivole (Amour vanarèu) o Celui que j’aime (Aquèu que aimi), marcha, mùsica da Jacques Marius Palauqui, 1911.
Le Pantalon (Lou Pantaloun), marcha, anteriour 1970.
Les Prunes (Li Pruni), marcha, ca 1920.
ària (fueiet Midi), carneval de Limous, per fanfara particieou per fanfara, carneval de Limous Le Serpent à sonnette (La Serpa à campanèta), marcha, mùsica da Louis David. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Titoulet (*), marcha, mùsica da André Baillauquès, 1950.

(*) Aquesta aria es jugada tamben per li sourtida dòu sèra.

Li sourtida dòu sèra.

ària (fueiet Midi), carneval de Limous, per fanfara particieou per fanfara, carneval de Limous Les Biòus (Lu Bòu), marcha, anteriour 1939. Aria de circoustanci coumpousat per lou desfilà de lu bòu destinat à la venta dòu Jòu gras. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Crescendo, marcha, mùsica da Jean Baptiste Palauqui, 1903.
ària (fueiet Midi), carneval de Limous, per fanfara particieou per fanfara, carneval de Limous Fra Diavolo, marcha, d’après l’òpera-boufa Fra Diavolo, o l'Oustelarìa de Terracina coumpousat en 1830 per Daniel-François-Esprit Aubert sus un libret d’Eugène Scribe. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària (fueiet Midi), carneval de Limous, per fanfara particieou per fanfara, carneval de Limous François les Bas bleus (Choua li Caussa Blu), marcha, mùsica da Bernard François Cristol, anteriour 1959. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària (fueiet Midi), carneval de Limous, per fanfara particieou per fanfara, carneval de Limous Gisèle, marcha, d’après lou balet Giselle ou les Willis coumpousat en 1841 per Adolphe Adam. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Les Jouvenceaux (Lu Jouve), marcha, mùsica da Jacques Marius Palauqui, 1949.
Mindjou o Minjou (Miejou), marcha, mùsica da Vidal, dich Tistou.
Les Nichons (Li poussa) o Petiti, marcha.
Si j’étais roi, marcha, d’après l’òpera-boufa Si j’étais roi (Se èri rèi) coumpousat en 1852 da Adolphe Adam sus un libret da Adolphe Dennery e Jules Brésil.
ària (fueiet Midi), carneval de Limous particieou, carneval de Limous Sisto, marcha. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi da Jordi Quintana Navarro, de la banda de mùsica catalana Ço del Botafoc.
Tistou, marcha, mùsica da Firmin Paul Gourdou, dich Firménou, anteriour 1937.
ària (fueiet Midi), carneval de Limous, per fanfara particieou per fanfara, carneval de Limous Le Triomphant (Lou Triounfant) o Les Cascades (Li Cascada), marcha. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.

Lu saut.

Le Bufatièr (Lou Boufaire).
ària (fueiet Midi), carneval de Limous, per fifre e tambal particieou, carneval de Limous Le Détour de Carcassonne (La Virada de Carcassouna). Tradiciounel d’Occitania, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Loupia.
Mi-Do.
ària (fueiet Midi), carneval de Limous, per fanfara particieou per fanfara, carneval de Limous Le Tour de l’Aragou (Lou Gìrou de l’Aragou), marcha poulkà. L’Aragou es un cantoun de Limous. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.

Cremacieou de Sa Maestà Carneval.

ària (fueiet Midi), carneval de Limous, per fanfara particieou per fanfara, carneval de Limous parouli d’aquela cansoun tradiciounella Adiu paure Carnaval (Adiéu, paure Carneval), lament. E tu t’en vas, e ièu m’en vèni... La jouva nouvel anada ven remplaçar sou vielh an. Ària tradiciounella de Limoux, Lengadoc, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Adiéu paure Carneval. Vercieou jugat per sou carneval nissart.
Tripéou o Tripèu. Farandola sounat durant l’arribada dai magistrat dòu tribunal.


Legenda (icona que si pòu cliquàr) :
 ària fifre e tambal (fueiet Midi)fueiet MIDI « fifre e tambàl » (a)(b). ària fanfara (fueiet Midi)fueiet MIDI « fanfara » (a)(b). ària (fueiet Midi)fueiet MIDI « autre estrumèns » (a)(b).                         
particieou de l’àriaparticiéou : sou fueiets soun au fourmat PDF (a)(b).parouli d’aquela cansoun tradiciounellaparàouli.
Sou fueiets MIDI e particieous soun telecargable en toutalità despì la paja Telecargamén.
(a)Sensa indicaciéou countrari, lu arangiamen e li armounisaciéou soun de J.-G. Maurandi.
(b) Aquèstou fueiets soun © 2001-2023 Jean-Gabriel Maurandi.

© 2001-2023 Jouan-Gabrièu Maurandi.


Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa : Introduciéou - Mesclun
Cants poupular - Cansoun dei animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié
Cansoun pouliticou, souchiali e satìricou - Cansoun countempourani
Àrias dòu carneval de Nissa - Àrias de circoustanci - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Farandola - Festin - Roundi de mai
Mùsica dei pichoun
Trignoù e clar - Mùsica de gléia - Lu nouvé de la countéa de Nissa - Santuari

Aperçut dai mùsica tradiciounelli dòu Miejou : L’Occitania - Àrias dòu carneval de Limous
Lou Piemount - La Prouvença - Lu nouvé de Prouvença

D’autre ourizount


musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre


Si trouvas aquela pàgina interessanta, poudès plaçà un liam vers éla. Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò :
Carneval de Limous : ària tradiciounelli e cant poupular

  Counchecioun sit jean gabriel maurandi, creation sites internet de musica  
 Carneval de Limous : ària tradiciounelli e cant poupular  Aquel site respeta lou drech d’autour. Lu titre proupausat son dintre lou doumène public. Lur realisacioun es en la forma de sequensamen dins de fueiets Midi e noun en la forma de mùsica ouriginala ; noun son ni interpretat ni prouduch per li artista. Lu drech dai autour dei obra encara proutegiat, reprouduch dintre aquel site mé lur autourisacioun, son reservat. Echètou autourisacioun, touta utilisacioun de la toutalità dòu material multimedia mes à dispousicioun dintre lou site « MTCN » autre que la reprouducion e la counsultacioun individuali e privadi es interdich.
Minga animau es estat estrapassat durant la counchecioun d’aquèstou sit. Pura, ai mangiat de bèi còu de vianda.