D’argent à une aigle de gueules, au vol abaissé, membrée, becquée et couronnée d’or, empiétant une montagne de trois coupeaux de sable issant d’une mer d’azur mouvant de la pointe et ondée d’argent.

Escaufestre
Plan dòu sit

Presentaciéou
Si circoustança
Si dansa
S’estrumèns
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Mùsica dòu MIDI !
Si autour
Sou cinemà
Bibliougrafìa
Discougrafìa

Gloussari mùsica
Istòria
Lèssicou
Lu prenoum
Telecargamén

Remerciaméns

A lou fifre nissart - Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa (MTCN)Mùsica tradiciounella de la countéa de Nissa
Lou mesclun de li musica tradiciounelli de la countéa de Nissa dans Au fifre niçois - Les traditions musicales du comté de Nice (MTCN)
Lou mesclun de li musica tradiciounelli de la countéa de Nissa in About fife from Nice - The musical traditions from County of Nice (MTCN)
 Sias aquì : Acuèi > Mùsica dòu MIDI ! > Mesclun. Dilun 11 decembre 2023, san Daniel. 
Li rosa cascon e li espina reston. 
 

Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa : Introduciéou - Mesclun
Cants poupular - Cansoun dei animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié
Cansoun pouliticou, souchiali e satìricou - Cansoun countempourani
Àrias dòu carneval de Nissa - Àrias de circoustanci - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Farandola - Festin - Roundi de mai
Mùsica dei pichoun
Trignoù e clar - Mùsica de gléia - Lu nouvé de la countéa de Nissa - Santuari

Aperçut dai mùsica tradiciounelli dòu Miejou : L’Occitania - Àrias dòu carneval de Limous
Lou Piemount - La Prouvença - Lu nouvé de Prouvença

D’autre ourizount

musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre

Legenda (icona que si pòu cliquàr) :
 ària fifre e tambal (fueiet Midi)fueiet MIDI « fifre e tambàl » (a)(b). ària fanfara (fueiet Midi)fueiet MIDI « fanfara » (a)(b). ària (fueiet Midi)fueiet MIDI « autre estrumèns » (a)(b).                         
particieou de l’àriaparticiéou : sou fueiets soun au fourmat PDF (a)(b).parouli d’aquela cansoun tradiciounellaparàouli.
Sou fueiets MIDI e particieous soun telecargable en toutalità despì la paja Telecargamén.
(a)Sensa indicaciéou countrari, lu arangiamen e li armounisaciéou soun de J.-G. Maurandi.
(b) Aquèstou fueiets soun © 2001-2023 Jean-Gabriel Maurandi.
Mesclun

1. Chirculatioun dei idéa musicalas
2. Aria Adieu, paure Carneval
3. Arias Li Courdelli (Lei Courdello), El Desembre congelat (La Nit de Nadal), Allons, bergers, partons tous...
4. Mesclun dai gènere de mùsica

Chirculatioun dei idéa musicalas

Esemple : Adieu, paure Carneval

Esemple : Li Courdelli (Lei Courdello) - El Desembre congelat (La Nit de Nadal) - Anen, pastre, parten toui...

Autre esemple : lou tòn utilisat en Prouvença dins la dansa-juec Li Courdelli o Lei Courdello, e counouissut en Catalogna mé lou noum El Desembre congelat (Decembre coungelat) o La Nit de Nadal (La Nuech de Calèna), si retrouva dins :
 
  • un nouvé : Allons, bergers, partons tous (Anen, pastre, parten toui) o Quand Dieu naquit à Noël) (Coura Diéu naissut per Calèna) ;
  • proun cansoun satìricou à la Revoulucioun francès (Le Grand Projet, La Guillotine, Nous conserverons le roi) ;
  • una cansoun per bèure (Quand la mer Rouge apparut) ;
  • de cansoun de mestié de lu pescadou de merlussa de Nourmandìa (Faut avoir du courage, La Pêche à la morue) ;
  • proun nouvé francès per orgue de lu XVIIe e XVIIIe sècoulou :
    – Bon Joseph, écoute moi (Nicolas Chédeville),
    – Noël n°10 du Livre d’orgue (Louis Claude Daquin, ou d’Aquin),
    – Où s’en vont ces gais bergers ? (Claude Balbastre, Marc-Antoine Charpentier),
    – Quand Jésus naquit à Noël (Claude Balbastre) ;
  • o de nouvé tradiciounal regiounal :
    – Allons, bergers (Béarn, Gascogne),
    – Les Bergers de Bethléem (Québec, Canada),
    – Que chacun s’arme soudain ;
  • de vaudeville :
    – òpera-boufa Le Bouquet du roi (Jean Joseph Vadé), aria « C’est savoir se retourner... »,
    – coumèdia Les Républicains français, o La Soirée du cabaret (Lu Republican francès), aria « Sachez que mon goût... » (Saupès que lou miéu goust...),
    – coumèdia La Revanche forcée (Jacques Marie Deschamps),
    – cantada proufan La Tentation de saint Antoine, aria « Le saint, craignant de pécher ».
  • Vèire tamben Sou cinemà.

    ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella Le Grand Projet (Lou Gran Prouget) cansoun satìricou, 1791. Parouli da François Marchant, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
    parouli d’aquela cansoun tradiciounella « La Guillotine » (La Guilhoutina) cansoun satìricou, 1789.
    parouli d’aquela cansoun tradiciounella « Nous conserverons le roi » (Counservaren lou rèi), 1791. Parouli da François Marchant.
    Nouvé grassenc.
    parouli d’aquela cansoun tradiciounella La Pêche à la morue (La Pesca à la merlussa). Tradiciounel de Nourmandia.
    parouli d’aquela cansoun tradiciounella Quand la mer Rouge apparut (Coura la mar Rouge pareissèt).
    parouli d’aquela cansoun tradiciounella Sachez que mon goût... (Saupès que lou miéu goust...), cansoun estrata de la coumèdia Les Républicains français (Lu Republican francès). Parouli da Joseph Quesnel.
    parouli d’aquela cansoun tradiciounella Le saint, craignant de pécher (Lou sant, temant de pecà), partida de la cantada La Tentation de saint Antoine (La Tentacioun de san Antoni).

    Mesclun dai gènere de mùsica

    À aquela chirculatioun geougrafica e dins lou tems, se cau segur ajustà lou mesclun dai gènere de mùsica (lou cross-over, dejà !). Per esemple, d’estrats d’òperas o d’òperas-boufa son passat dins la mùsica tradiciounala dòu countéa de Nissa :
     
  • ensin, L’Elisir d’amore (L’Elessir d’amour, 1832) de Gaetano Donizetti a fournit la tema d’una poulkà, tirat de la barcarola Io son ricco, e tu sei bella (Dulcamare/Adina), e de l’aria Ei corregge ogni difetto (Dulcamara) ;
  • o encora, l’òpera-boufa Le Cheval de bronze (Lou Cavau de brònzou, D. F. Esprit Auber, 1835) se retrouva dins la cansoun La Miéu Bella Nissa (aria « Quand on est fille, hélas ! ») ;
  • lou darrié tema de l’Ouferta dei festin serìa, segoun Georges Delrieu, un prest à « Robert Wallace ».
  • ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella Le Cheval de bronze (Lou Cavau de brònzou), at II, n° 9 Quand on est fille, hélas « Coura sian filha, ailas » (Peki). Mùsica da D.F.E. Auber, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
    ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella L’Elisir d’amore (L’Elessir d’amour), at II, scèna 1 (n° 7 à 10) : barcarola a due voci Io son ricco, e tu sei bella « Siéu ric, e tu, siès bella » (Dulcamare, Adina). Mùsica da Gaetano Donizetti, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
    L’Elisir d’amore (L’Elessir d’amour), at II, scèna 9 (n° 85) : aria Ei corregge ogni difetto (Dulcamara). Mùsica da Gaetano Donizetti.
    Poulkà, d’après L’Elisir d’amore (L’Elessir d’amour) de Gaetano Donizetti.

    Inversamen, despì lou XIXe sècoulou, de tema poupular de la countéa de Nissa o de Prouvença son emplegat dins la mùsica académica :
     
  • per coumpousà la « farandola » de la siéu Arlésienne, Georges Bizet a pilhat lou tèma dei chivau-frus (li « cavau-frust ») – suport musical dei juec de la festa de Diéu (Córpus Dómini) en Aix-en-Prouvença –, e li a mes dins la fuga finala lou nouvé prouvençal La Marcho di rèi (La Marcha dei rèi, egalemen counouissut mé lou siéu premié vers « De bouòn matin... ») ;
  • lou ters mouvimen « Pastorale » dòu Concerto grosso n° 1 da Ernest Bloch es coumpousat mé proun de tèma tradiciounal, que li a aquèu de Se canto ;
  • lou recuei Chants d’Auvergne (Cants d’Auvergna) da Joseph Canteloube countene la bressarela Souòn, souòn ;
  • lou nouvé La cambo me fai mau, o Li a proun de gènt que van en roumavage, atribuit à Nicolas Saboly (XVIIe sècoulou), es reemplegat per Émile Goué dins lou siéu Noël languedocien (Trois pièces faciles pour quatuor à cordes, op. 28) coumpousat en catività de l’an 1941 ;
  • l’òpera Mireille coumpousat dòu 1864 da Charles Gounod, mé un libret da Michel Carré d’après lou pouéma Mirèio da Frederic Mistral, counten à l’at II la Cansoun de Magali que repilha lou tèma d’O Magali ;
  • lou coumpositour catalan Miguel Llobet a trascrit per quitara soulèt l’aria El Desembre congelat dins la siéu obra Canciones populares catalanas mé lou titre La Nit de Nadal (La Nuech de Calèna) ;
  • en la siéu Humoresque opus 10-2, Tchaïkovski a utilisat la tema semplice ma espressivo dòu Lou Roussignòu que vola, que a audit au durà dòu siéu sejour à Nissa d’iver 1871-1872.
  • ària (fueiet Midi) L’Arlésienne (La Filha d’Arles), Suita n° 2 (n° 4 : « Farandola »). Mùsica da Georges Bizet, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
    ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella La Chanson de Magali (La Cansoun de Magali), òpera Mireille d’après lou pouèma Mirèio da Frédéric Mistral, at II. Mùsica da Charles Gounod, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
    Li Chivau-frus (Li « cavau-frust » o « cavau-brious »).
    La Marcho di rèi (La Marcha dei rèi).


    Legenda (icona que si pòu cliquàr) :
     ària fifre e tambal (fueiet Midi)fueiet MIDI « fifre e tambàl » (a)(b). ària fanfara (fueiet Midi)fueiet MIDI « fanfara » (a)(b). ària (fueiet Midi)fueiet MIDI « autre estrumèns » (a)(b).                         
    particieou de l’àriaparticiéou : sou fueiets soun au fourmat PDF (a)(b).parouli d’aquela cansoun tradiciounellaparàouli.
    Sou fueiets MIDI e particieous soun telecargable en toutalità despì la paja Telecargamén.
    (a)Sensa indicaciéou countrari, lu arangiamen e li armounisaciéou soun de J.-G. Maurandi.
    (b) Aquèstou fueiets soun © 2001-2023 Jean-Gabriel Maurandi.

    © 2001-2023 Jouan-Gabrièu Maurandi.


    Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa : Introduciéou - Mesclun
    Cants poupular - Cansoun dei animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié
    Cansoun pouliticou, souchiali e satìricou - Cansoun countempourani
    Àrias dòu carneval de Nissa - Àrias de circoustanci - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Farandola - Festin - Roundi de mai
    Mùsica dei pichoun
    Trignoù e clar - Mùsica de gléia - Lu nouvé de la countéa de Nissa - Santuari

    Aperçut dai mùsica tradiciounelli dòu Miejou : L’Occitania - Àrias dòu carneval de Limous
    Lou Piemount - La Prouvença - Lu nouvé de Prouvença

    D’autre ourizount


    musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre


    Si trouvas aquela pàgina interessanta, poudès plaçà un liam vers éla. Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò :
    Lou mesclun de li musica tradiciounelli de la countéa de Nissa

      Counchecioun sit jean gabriel maurandi, creation sites internet de musica  
     Lou mesclun de li musica tradiciounelli de la countéa de Nissa  Aquel site respeta lou drech d’autour. Lu titre proupausat son dintre lou doumène public. Lur realisacioun es en la forma de sequensamen dins de fueiets Midi e noun en la forma de mùsica ouriginala ; noun son ni interpretat ni prouduch per li artista. Lu drech dai autour dei obra encara proutegiat, reprouduch dintre aquel site mé lur autourisacioun, son reservat. Echètou autourisacioun, touta utilisacioun de la toutalità dòu material multimedia mes à dispousicioun dintre lou site « MTCN » autre que la reprouducion e la counsultacioun individuali e privadi es interdich.
    Minga animau es estat estrapassat durant la counchecioun d’aquèstou sit. Pura, ai mangiat de bèi còu de vianda.