|
Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa : Introduciéou - Mesclun Cants poupular - Cansoun dei animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié Cansoun pouliticou, souchiali e satìricou - Cansoun countempourani Àrias dòu carneval de Nissa - Àrias de circoustanci - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Farandola - Festin - Roundi de mai Mùsica dei pichoun Trignoù e clar - Mùsica de gléia - Lu nouvé de la countéa de Nissa - Santuari
Aperçut dai mùsica tradiciounelli dòu Miejou : L’Occitania - Àrias dòu carneval de Limous Lou Piemount - La Prouvença - Lu nouvé de Prouvença
D’autre ourizount

Legenda (icona que si pòu cliquàr) : | |  | fueiet MIDI « fifre e tambàl » (a)(b). | |  | fueiet MIDI « fanfara » (a)(b). | |  | fueiet MIDI « autre estrumèns » (a)(b). | | |  | particiéou : sou fueiets soun au fourmat PDF (a)(b). | |  | paràouli. | | | | | Sou fueiets MIDI e particieous soun telecargable en toutalità despì la paja Telecargamén. (a)Sensa indicaciéou countrari, lu arangiamen e li armounisaciéou soun de J.-G. Maurandi. (b) Aquèstou fueiets soun © 2001-2023 Jean-Gabriel Maurandi. |
1. Chirculatioun dei idéa musicalas 2. Aria Adieu, paure Carneval 3. Arias Li Courdelli (Lei Courdello), El Desembre congelat (La Nit de Nadal), Allons, bergers, partons tous... 4. Mesclun dai gènere de mùsica
Chirculatioun dei idéa musicalas |
Esemple : Adieu, paure Carneval |
Esemple : Li Courdelli (Lei Courdello) - El Desembre congelat (La Nit de Nadal) - Anen, pastre, parten toui... |
Autre esemple : lou tòn utilisat en Prouvença dins la dansa-juec Li Courdelli o Lei Courdello, e counouissut en Catalogna mé lou noum El Desembre congelat (Decembre coungelat) o La Nit de Nadal (La Nuech de Calèna), si retrouva dins : | | un nouvé : Allons, bergers, partons tous (Anen, pastre, parten toui) o Quand Dieu naquit à Noël) (Coura Diéu naissut per Calèna) ;proun cansoun satìricou à la Revoulucioun francès (Le Grand Projet, La Guillotine, Nous conserverons le roi) ;una cansoun per bèure (Quand la mer Rouge apparut) ;de cansoun de mestié de lu pescadou de merlussa de Nourmandìa (Faut avoir du courage, La Pêche à la morue) ;proun nouvé francès per orgue de lu XVIIe e XVIIIe sècoulou :
– Bon Joseph, écoute moi (Nicolas Chédeville),
– Noël n°10 du Livre d’orgue (Louis Claude Daquin, ou d’Aquin),
– Où s’en vont ces gais bergers ? (Claude Balbastre, Marc-Antoine Charpentier),
– Quand Jésus naquit à Noël (Claude Balbastre) ;o de nouvé tradiciounal regiounal :
– Allons, bergers (Béarn, Gascogne),
– Les Bergers de Bethléem (Québec, Canada),
– Que chacun s’arme soudain ;de vaudeville :
– òpera-boufa Le Bouquet du roi (Jean Joseph Vadé), aria « C’est savoir se retourner... »,
– coumèdia Les Républicains français, o La Soirée du cabaret (Lu Republican francès), aria « Sachez que mon goût... » (Saupès que lou miéu goust...),
– coumèdia La Revanche forcée (Jacques Marie Deschamps),
– cantada proufan La Tentation de saint Antoine, aria « Le saint, craignant de pécher ». |
Vèire tamben Sou cinemà.
Le Grand Projet (Lou Gran Prouget) cansoun satìricou, 1791.
Parouli da François Marchant, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
« La Guillotine » (La Guilhoutina) cansoun satìricou, 1789.
« Nous conserverons le roi » (Counservaren lou rèi), 1791.
Parouli da François Marchant.
Nouvé grassenc.
La Pêche à la morue (La Pesca à la merlussa).
Tradiciounel de Nourmandia.
Quand la mer Rouge apparut (Coura la mar Rouge pareissèt).
Sachez que mon goût... (Saupès que lou miéu goust...), cansoun estrata de la coumèdia Les Républicains français (Lu Republican francès).
Parouli da Joseph Quesnel.
Le saint, craignant de pécher (Lou sant, temant de pecà), partida de la cantada La Tentation de saint Antoine (La Tentacioun de san Antoni).
Mesclun dai gènere de mùsica |
À aquela chirculatioun geougrafica e dins lou tems, se cau segur ajustà lou mesclun dai gènere de mùsica (lou cross-over, dejà !). Per esemple, d’estrats d’òperas o d’òperas-boufa son passat dins la mùsica tradiciounala dòu countéa de Nissa : | | ensin, L’Elisir d’amore (L’Elessir d’amour, 1832) de Gaetano Donizetti a fournit la tema d’una poulkà, tirat de la barcarola Io son ricco, e tu sei bella (Dulcamare/Adina), e de l’aria Ei corregge ogni difetto (Dulcamara) ;o encora, l’òpera-boufa Le Cheval de bronze (Lou Cavau de brònzou, D. F. Esprit Auber, 1835) se retrouva dins la cansoun La Miéu Bella Nissa (aria « Quand on est fille, hélas ! ») ;lou darrié tema de l’Ouferta dei festin serìa, segoun Georges Delrieu, un prest à « Robert Wallace ». |
Le Cheval de bronze (Lou Cavau de brònzou), at II, n° 9 Quand on est fille, hélas « Coura sian filha, ailas » (Peki).
Mùsica da D.F.E. Auber, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
L’Elisir d’amore (L’Elessir d’amour), at II, scèna 1 (n° 7 à 10) : barcarola a due voci Io son ricco, e tu sei bella « Siéu ric, e tu, siès bella » (Dulcamare, Adina).
Mùsica da Gaetano Donizetti, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
L’Elisir d’amore (L’Elessir d’amour), at II, scèna 9 (n° 85) : aria Ei corregge ogni difetto (Dulcamara).
Mùsica da Gaetano Donizetti.
Poulkà, d’après L’Elisir d’amore (L’Elessir d’amour) de Gaetano Donizetti.
Inversamen, despì lou XIXe sècoulou, de tema poupular de la countéa de Nissa o de Prouvença son emplegat dins la mùsica académica : | | per coumpousà la « farandola » de la siéu Arlésienne, Georges Bizet a pilhat lou tèma dei chivau-frus (li « cavau-frust ») – suport musical dei juec de la festa de Diéu (Córpus Dómini) en Aix-en-Prouvença –, e li a mes dins la fuga finala lou nouvé prouvençal La Marcho di rèi (La Marcha dei rèi, egalemen counouissut mé lou siéu premié vers « De bouòn matin... ») ;lou ters mouvimen « Pastorale » dòu Concerto grosso n° 1 da Ernest Bloch es coumpousat mé proun de tèma tradiciounal, que li a aquèu de Se canto ;lou recuei Chants d’Auvergne (Cants d’Auvergna) da Joseph Canteloube countene la bressarela Souòn, souòn ;lou nouvé La cambo me fai mau, o Li a proun de gènt que van en roumavage, atribuit à Nicolas Saboly (XVIIe sècoulou), es reemplegat per Émile Goué dins lou siéu Noël languedocien (Trois pièces faciles pour quatuor à cordes, op. 28) coumpousat en catività de l’an 1941 ;l’òpera Mireille coumpousat dòu 1864 da Charles Gounod, mé un libret da Michel Carré d’après lou pouéma Mirèio da Frederic Mistral, counten à l’at II la Cansoun de Magali que repilha lou tèma d’O Magali ;lou coumpositour catalan Miguel Llobet a trascrit per quitara soulèt l’aria El Desembre congelat dins la siéu obra Canciones populares catalanas mé lou titre La Nit de Nadal (La Nuech de Calèna) ;en la siéu Humoresque opus 10-2, Tchaïkovski a utilisat la tema semplice ma espressivo dòu Lou Roussignòu que vola, que a audit au durà dòu siéu sejour à Nissa d’iver 1871-1872. |
L’Arlésienne (La Filha d’Arles), Suita n° 2 (n° 4 : « Farandola »). Mùsica da Georges Bizet, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
La Chanson de Magali (La Cansoun de Magali), òpera Mireille d’après lou pouèma Mirèio da Frédéric Mistral, at II. Mùsica da Charles Gounod, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Li Chivau-frus (Li « cavau-frust » o « cavau-brious »).
La Marcho di rèi (La Marcha dei rèi).
Legenda (icona que si pòu cliquàr) : | |  | fueiet MIDI « fifre e tambàl » (a)(b). | |  | fueiet MIDI « fanfara » (a)(b). | |  | fueiet MIDI « autre estrumèns » (a)(b). | | |  | particiéou : sou fueiets soun au fourmat PDF (a)(b). | |  | paràouli. | | | | | Sou fueiets MIDI e particieous soun telecargable en toutalità despì la paja Telecargamén. (a)Sensa indicaciéou countrari, lu arangiamen e li armounisaciéou soun de J.-G. Maurandi. (b) Aquèstou fueiets soun © 2001-2023 Jean-Gabriel Maurandi. |
© 2001-2023 Jouan-Gabrièu Maurandi.
Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa : Introduciéou - Mesclun Cants poupular - Cansoun dei animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié Cansoun pouliticou, souchiali e satìricou - Cansoun countempourani Àrias dòu carneval de Nissa - Àrias de circoustanci - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Farandola - Festin - Roundi de mai Mùsica dei pichoun Trignoù e clar - Mùsica de gléia - Lu nouvé de la countéa de Nissa - Santuari
Aperçut dai mùsica tradiciounelli dòu Miejou : L’Occitania - Àrias dòu carneval de Limous Lou Piemount - La Prouvença - Lu nouvé de Prouvença
D’autre ourizount

|