D’argent à une aigle de gueules, au vol abaissé, membrée, becquée et couronnée d’or, empiétant une montagne de trois coupeaux de sable issant d’une mer d’azur mouvant de la pointe et ondée d’argent.

Escaufestre
Plan dòu sit

Presentaciéou
Si circoustança
Si dansa
S’estrumèns
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Mùsica dòu MIDI !
Si autour
Sou cinemà
Bibliougrafìa
Discougrafìa

Istòria
Lèssicou
Telecargamén

Liams
Coumpàgnous
Remerciaméns

mail to Per n’escrieure
A lou fifre nissart - Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa (MTCN)Mùsica tradiciounella de la countéa de Nissa
Occitania : cansoun tradiciounelli e ària foulclouricou dans Au fifre niçois - Les traditions musicales du comté de Nice (MTCN)   Occitania : cansoun tradiciounelli e ària foulclouricou in About fife from Nice - The musical traditions from County of Nice (MTCN)   
Estampà Occitania : cansoun tradiciounelli e ària foulclouricou Estampà aquela pàgina
Mandà Occitania : cansoun tradiciounelli e ària foulclouricou Mandà aquela pàgina à un amic
Creà PDF Occitania : cansoun tradiciounelli e ària foulclouricou Creà un fueiet PDF
Seguès Occitania : cansoun tradiciounelli e ària foulclouricou soubre Facebook  Seguès Occitania : cansoun tradiciounelli e ària foulclouricou soubre Twitter
Recercà    dintre lou sit « MTCN »  
 Sias aquì : Acuèi > Mùsica dòu MIDI ! > L’Occitania. Dilun 3 aoust 2020, santa Lydia. 
Qu tròu si gonfla, crepa. 
 

Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa : Introduciéou - Mesclun
Cants poupular - Cansoun dei animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié
Cansoun pouliticou, souchiali e satìricou - Cansoun countempourani
Àrias de Carneval - Àrias de circoustanci - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Farandola - Festin - Roundi de mai
Mùsica dei pichoun
Trignoù e clar - Mùsica de gléia - Lu nouvé de la countéa de Nissa - Santuari

Aperçut dai mùsica tradiciounelli dòu Miejou : L’Occitania - Àrias dòu carneval de Limous
Lou Piemount - La Prouvença - Lu nouvé de Prouvença

D’autre ourizount

musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre

Legenda (icona que si pòu cliquàr) :
 ària fifre e tambal (fueiet Midi)fueiet MIDI « fifre e tambàl » (a)(b)(c). ària fanfara (fueiet Midi)fueiet MIDI « fanfara » (a)(b)(c). ària (fueiet Midi)fueiet MIDI « autre estrumèns » (a)(b)(c).                         
particieou de l’àriaparticiéou : sou fueiets soun au fourmat PDF (b)(c).parouli d’aquela cansoun tradiciounellaparàouli.
Sou fueiets MIDI e particieous soun telecargable en toutalità despì la paja Telecargamén.
(a) S’àrias souneran milhou se lou vouostre ordinatour es diretamen counetaou à un amplificatour de bouona qualità.
(b) Sensa indicaciéou countrari, lu arangiamen e li armounisaciéou soun de J.-G. Maurandi.
(c) Aquèstou fueiets soun © 2001-2020 Jean-Gabriel Maurandi.
L’Occitania

1. L’Occitania
2. 
Lou repertori de cant e dansi

L’Occitania

Tros de sou repertori

Aquì son quauque titre d’ària tradiciounal e de cansoun poupular, rapresentatiéu de l’Occitania, simplamen classificat per ordre alfabetic.

ària fifre e tambal (fueiet Midi) particieou de l’ària Carnaval es arrivat o La Pipa. Aquesta farandola, que presenta d’analougias musicali me la cansoun Lou Pichin Ome e me la rounda enfantin Tanta Jana, es souven jugada en alternacioun mé la soulorma Adiéu paure Carneval,per la cremacioun de Sa Maestà Carneval. Tradiciounel d’Occitania, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella Li Esclops. Tradiciounel d’Occitania, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària fifre e tambal (fueiet Midi) particieou de l’ària Escoticha (scottish), fount de Occitania. Tradiciounel d’Occitania, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària fifre e tambal (fueiet Midi) particieou de l’ària Farandola de la Grand-Coumba, farandola dòu Gard. Tradiciounel de Lengadoc, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària fifre e tambal (fueiet Midi) particieou de l’ària Masurca, fount dòu Lengadoc. Tradiciounel d’Occitania, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària fifre e tambal (fueiet Midi) particieou de l’ària Masurca de Nima, masurca dòu fount dòu Lengadoc e Catalonia. Tradiciounel d’Occitania, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària fifre e tambal (fueiet Midi) particieou de l’ària Masurca dóu mount Lozere, masurca dòu fount dòu Lengadoc. Tradiciounel d’Occitania, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella Retorna-t’en ma mia, cansoun per memourisà. Tradiciounel d’Occitania, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi. Vèire tamben Sou cinemà.
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella Se canto. Una cansoun d’amour coumpousat da Gaston Phébus (comte de Foix, 1331-1391). Tradiciounel d’Occitania, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella Vaqui lo polit mès de mai. Tradiciounel d’Occitania, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.


Legenda (icona que si pòu cliquàr) :
 ària fifre e tambal (fueiet Midi)fueiet MIDI « fifre e tambàl » (a)(b)(c). ària fanfara (fueiet Midi)fueiet MIDI « fanfara » (a)(b)(c). ària (fueiet Midi)fueiet MIDI « autre estrumèns » (a)(b)(c).                         
particieou de l’àriaparticiéou : sou fueiets soun au fourmat PDF (b)(c).parouli d’aquela cansoun tradiciounellaparàouli.
Sou fueiets MIDI e particieous soun telecargable en toutalità despì la paja Telecargamén.
(a) S’àrias souneran milhou se lou vouostre ordinatour es diretamen counetaou à un amplificatour de bouona qualità.
(b) Sensa indicaciéou countrari, lu arangiamen e li armounisaciéou soun de J.-G. Maurandi.
(c) Aquèstou fueiets soun © 2001-2020 Jean-Gabriel Maurandi.

© 2001-2020 Jouan-Gabrièu Maurandi.


Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa : Introduciéou - Mesclun
Cants poupular - Cansoun dei animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié
Cansoun pouliticou, souchiali e satìricou - Cansoun countempourani
Àrias de Carneval - Àrias de circoustanci - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Farandola - Festin - Roundi de mai
Mùsica dei pichoun
Trignoù e clar - Mùsica de gléia - Lu nouvé de la countéa de Nissa - Santuari

Aperçut dai mùsica tradiciounelli dòu Miejou : L’Occitania - Àrias dòu carneval de Limous
Lou Piemount - La Prouvença - Lu nouvé de Prouvença

D’autre ourizount


musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre

Seguès « MTCN » Seguès Occitania : cansoun tradiciounelli e ària foulclouricou soubre Facebook Seguès Occitania : cansoun tradiciounelli e ària foulclouricou soubre Twitter Partagiès « MTCN »
     Partage de sìgnou  : Occitania : cansoun tradiciounelli e ària foulclouricou
 Per achèdre diretamen à lou sit « MTCN » :  - ajustà lou boutoun Occitania : cansoun tradiciounelli e ària foulclouricou à la vouòstra barra d'autis Google
 - ajustà à lu favourit


Si trouvas aquela pàgina interessanta, poudès plaçà un liam vers éla. Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò :
Occitania : cansoun tradiciounelli e ària foulclouricou

3 visitatours

 Occitania : cansoun tradiciounelli e ària foulclouricou, mé PHP  Valid HTML 4.01 for Occitania : cansoun tradiciounelli e ària foulclouricou !  Valid CSS for Occitania : cansoun tradiciounelli e ària foulclouricou !  Occitania : cansoun tradiciounelli e ària foulclouricou, mé Firefox   Counchecioun sit jean gabriel maurandi, creation sites internet de musica  
 Occitania : cansoun tradiciounelli e ària foulclouricou  Aquel site respeta lou drech d’autour. Lu titre proupausat son dintre lou doumène public. Lur realisacioun es en la forma de sequensamen dins de fueiets Midi e noun en la forma de mùsica ouriginala ; noun son ni interpretat ni prouduch per li artista. Lu drech dai autour dei obra encara proutegiat, reprouduch dintre aquel site mé lur autourisacioun, son reservat. Echètou autourisacioun, touta utilisacioun de la toutalità dòu material multimedia mes à dispousicioun dintre lou site « MTCN » autre que la reprouducion e la counsultacioun individuali e privadi es interdich.
Minga animau es estat estrapassat durant la counchecioun d’aquèstou sit. Pura, ai mangiat de bèi còu de vianda.