D’argent à une aigle de gueules, au vol abaissé, membrée, becquée et couronnée d’or, empiétant une montagne de trois coupeaux de sable issant d’une mer d’azur mouvant de la pointe et ondée d’argent.

Escaufestre
Plan dòu sit

Presentaciéou
Si circoustança
Si dansa
S’estrumèns
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Mùsica dòu MIDI !
Si autour
Sou cinemà
Bibliougrafìa
Discougrafìa

Gloussari mùsica
Istòria
Lèssicou
Lu prenoum
Telecargamén

Remerciaméns

A lou fifre nissart - Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa (MTCN)Mùsica tradiciounella de la countéa de Nissa
La musica tradiciounella dins lu film e cinemà dans Au fifre niçois - Les traditions musicales du comté de Nice (MTCN)
La musica tradiciounella dins lu film e cinemà in About fife from Nice - The musical traditions from County of Nice (MTCN)
 Sias aquì : Acuèi > Sou cinemà. Dissata 20 abriéu 2024, santa Odeta. 
Se plou en abriéu, prepara tina e bariéu. 
 

Sou cinemà

1. Les Âmes fortes (Li Ànima fouòrtas)
2. Avis de mistral (Avis de maistrau)
3. Le Boulanger de Valorgue (Lou Fournié de Valorgue)
4. Ces grappes de ma vigne (Aquèu pendoun de la miéva vigna)
5. Dédé la Musique (Andriéu la Mùsica)
6. Les Fous du stade (Li Fouòl de l’estàdi)
7. Le Fruit défendu (La Frùcha bandita)
8. Le gendarme se marie (Lou gendarma si marida)
9. Going back to Nissa la Bèla (Revirà da Nissa la Bella)
10. Histoire d'un temps passé (Istòria d'un tems passat)
11. J'accuse (Acusi)
12. Jean de Florette (Jan de Floureta)
13. Lignes de partage (Lignas de partage)
14. La Machina
15. La Main du diable (La Man dòu diàu)
16. Manon des sources, 1ra part (Ninoun dai sourça, Marcel Pagnol)
17. Manon des sources (Ninoun dai sourça, Claude Berri)
18. Le Père Amable (Lou Paire Aimable)
19. Remorques (Remorca)
20. Les Roseaux sauvages (Li Cana sauvage)
21. Le Secret des femmes (Lou Segret de li frema)
22. Sous les jupes des filles (Souta li faudilha dai fìlha)
23. The Sun also Rises (Lou soulèu si leva tamben)
24. Les Trois Messes basses (Li Très Messa bassa)
25. Ugolin (Manon des sources, Ninoun dai sourça, 2a part) (Marcel Pagnol)
26. Un village presque parfait (Un vilage quasi perfet)
27. Le Vagabond bien-aimé (Lou Baroulié cherit)
28. La Vallée des mensonges (La Valada dai mensònega)

La musica tradiciounella de la countéa de Nissa e de Prouvença a servit dins lu film, à lou cinemà o à la televisioun. Sègon quauque titre, mé la coumplicità de Louis Pastorelli.

Les Âmes fortes (Li Ànima fouòrtas), realisat da Raoul Ruiz dòu 2001, d’après l’obra da Jean Giono. Mé Lætitia Casta, Frédéric Diefenthal… La trilha sonora ouriginala firmata da Jorge Arriagada utilisa li àrias seguent prouvenient dòu fount tradiciounel de Nissa e de Piemount :
     • ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella Retorna-t’en, ma mia, cansoun per memourisà ;
     • ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella Zoli coeur (Poulit couòr), cansoun tradiciounella.

Avis de mistral (Avis de maistrau), realisat da Rose Bosch dòu 2014. Mé Laure Atika, Hugo Dessioux, Anna Galiena, Chloé Jouannet, Tom Leeb, Lukas Pélissier, Jean Reno… Avant lou prencìpi de l’abrivado dins li carièra de Noves, una peña juga l’ìnnou de la Prouvença :
     • ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella Coupo santo (Còpa santa).

Le Boulanger de Valorgue (Lou Fournié de Valorgue), realisat da Henri Verneuil dòu 1952. Mé Pierrette Bruno, Fernandel, Francis Linel, Henri Vilbert… Sus la trilha sonora, si pòu fugitivament sentì lou double arpegiamen caraterìsticou de la  :
     • ària fifre e tambal (fueiet Midi) particieou de l’ària Farandoulo dei tarascaire (Farandola dei tarascaire, o « Farandola prouvençala »).

Ces grappes de ma vigne (Aquèu pendoun de la miéva vigna), realisat da Alain Quercy dòu 1975, d’après l’obra da Gaston Baissette. Si pòu sentì sus la trilha sonora :
     • ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella Masurca souto li pins (Masurca souta li pin), cansoun tradiciounella.

Dédé la Musique (Andriéu la Mùsica), realisat da André Berthomieu dòu 1939-1942. Mé Raymond Aimos, Robert Le Vigan, Line Noro, Albert Préjean, Annie Vernay… Lou tèma es vengut dins la countéa de Nissa mé lou titre :
     • ària fifre e tambal (fueiet Midi) particieou de l’ària Dédé d’Montmartre (Andrinoun de Mountmàrtoula).

Les Fous du stade (Li Fouòl de l’estàdi), realisat da Claude Zidi dòu 1972. Mé Les Charlots, Paul Préboist… Coura la flama dei Juec oulimpic passa per vilage, una stàtua es inaugurat, pi un group de musicant prouvençal souna, me flahut tambourìn, una farandola tradiciounella :
     • ària fifre e tambal (fueiet Midi) particieou de l’ària Farandoulo dei tarascaire (Farandola dei tarascaire, o « Farandola prouvençala »).

Le Fruit défendu (La Frùcha bandita), realisat da Henri Verneuil dòu 1952. Mé Françoise Arnoul, Jacques Castelot, Fernandel, René Genin, Claude Nollier, Raymond Pellegrin, Fernand Sardou, Sylvie… Tra li ària tradiciounali de Prouvença audit mentre la festa voutiéu en Arles, lu mucicant sounon la  :
     • ària fifre e tambal (fueiet Midi) particieou de l’ària Farandoulo dei tarascaire (Farandola dei tarascaire, o « Farandola prouvençala »).

Le gendarme se marie (Lou gendarma si marida), realisat da Jean Girault dòu 1968. Mé Louis de Funès, Michel Galabru… A la fin dòu film, lou courtège dai novi es prechedat d’un group de musicant prouvençal que sounon, me flahut tambourìn, una farandola tradiciounella :
     • ària fifre e tambal (fueiet Midi) particieou de l’ària Farandoulo dei tarascaire (Farandola dei tarascaire, o « Farandola prouvençala »).

Going back... to Nissa la Bèla (Retour à Nissa la bella), realisat da Christian Passuello e Jànluc Sauvaigo dòu 1996. Si pòu sentì sus la trilha sonora :
     • Carnaval de Saint-Roch (Carneval de San-Roc), cansoun tradiciounella, da Louis Pastorelli ;
     • Catarina, cansoun tradiciounella (Nux vomica) ;
     • En Barbarìa mai, cansoun tradiciounella, da Jànluc Sauvaigo e David Certano ;
     • La Familha, cansoun tradiciounella, da Zéphirin Castellon ;
     • Li Julis, cansoun tradiciounella, da Zéphirin Castellon ;
     • ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella Nissa la bella, cansoun tradiciounella, da François-Dominique Rondelly, dich Menica Rondelly ;
     • Sirventès de Pepin de Nissa, estrat dòu prouget Anita, Anita.

Histoire d’un temps passé (Istòria d’un tems passat), court-metrage realisat da Caroline Tracanelli dòu 2014.

J'accuse (Acusi), realisat da Abel Gance dòu 1919. Se aquestou film noun èra mut, quel aria aurìa chausit Abel Gance per sounourisà la farandola de la scèna que duerbe aquestou film ?

Jean de Florette (Jan de Floureta), saga « L’eau des collines » (L’aiga dai couòla), realisat da Claude Berri dòu 1986. Mé Daniel Auteuil, Gérard Depardieu, Yves Montand… Coura Jean Cadoret e la siéu familha aribon à la bauma, lu Pimountès que li abiton canton una cansoun tradiciounella :
     • ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella Quel mazzolin di fiori (Aquéu pichin massoun de flou).

Lignes de partage (Lignas de partage). Dins aquéu doucumentari istòricou realisat da Hervé Barelli en 1997, si pòu sentì una cansoun tradiciounella :
     • ària fanfara (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella Tenda, Briga à la Fransa, da Jouan Nicola, mùsica da F. Mattei.

La Machina, realisat da Thierry Paladino dòu 2011. Mé Serge Dotti, Adrien Woodall… Si pòu sentì sus la trilha sonora :
     • La Balada de Felís Galean e Noré Ciais, estrat dòu prouget Anita, Anita, cansoun tradiciounella, da Jànluc Sauvaigo e Patrick Vaillant ;
     • Carnaval de Saint-Roch (Carneval de San-Roc), cansoun tradiciounella, da Louis Pastorelli ;
     • La Ratapinhata, cansoun tradiciounella, da Jànluc Sauvaigo.

La Main du diable (La Man dòu diàu), realisat da Maurice Tourneur dòu 1942, d’après l’obra da Gérard de Nerval La Main enchantée. Mé Pierre Fresnay, Josseline Gaël, Pierre Larquey, Pierre Palau, Noël Roquevert, Jacques Roussel… Si pòu sentì sus la trilha sonora :
     • Es Carneval, cansoun ouficial dòu carneval de Nissa 1909.

Manon des sources (Manoun dai sourça, 1ra part), realisat da Marcel Pagnol dòu 1952. Mé Arius, André Bervil, Blavette, Marcelle Geniat, Jacqueline Pagnol, Raymond Pellegrin, Henri Poupon, Rellys, Fernand Sardou, Robert Vattier, Henri Vilbert…
     • ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella O Magali
     • ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella La Marcho di rèi (La Marcha dei rèi), nouvé tradiciounel de Prouvença.

Manon des sources (Manoun dai sourça), saga « L’eau des collines » (L’aiga dai couòla), realisat da Claude Berri dòu 1986. Mé Daniel Auteuil, Emmanuelle Béart, Hippolyte Girardot, Yves Montand… Mentre la messa de mieja-nuech que prechede lou dechès dou pape César Soubeyran, un còrou canta un nouvé tradiciounel :
     • ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella Lu Pastourèu.

Le Père Amable (Lou Paire Aimable) (coulecioun « Chez Maupassant ») realisat da Olivier Schatzky dòu 2007, d’après l’obra da Guy de Maupassant. Mé Hervé Laudière, Manuel Lelièvre, Céline Sallette, Fred Ulysse…. Lou courtège dei invitat si dirigia vers la sala dòu past de nouòça m’au soun dòu viouloun que juga Li Courdelli.

Les Roseaux sauvages (Li Cana sauvage), realisat da André Téchiné dòu 1994. Mé Élodie Bouchez, Frédéric Gorny, Gaël Morel, Stéphane Rideau… Si pòu sentì sus la trilha sonora :
     • ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella Se canto, cansoun tradiciounella.

Le Secret des femmes (Lou Segret de li frema). Dins aquéu doucumentari realisat da Jouan-Pèire Hemeryck en 2010 e qu’aregarda lou boutis (la broudarìa prouvençala), si pòu sentì una rounda tradiciounella :
     • ària fifre e tambal (fueiet Midi) particieou de l’ària Rounda souspelenca de mai.

Sous les jupes des filles (Souta li faudilha dai fìlha), realisat da Audrey Dana dòu 2014. Mé Isabelle Adjani, Alice Belaïdi, Lætitia Casta, Audrey Dana, Julie Ferrier, Audrey Fleurot, Marina Hands, Géraldine Nakache, Vanessa Paradis, Alice Taglioni, Sylvie Testud… Si pòu sentì sus la trilha sonora :
     • ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella Se canto, cansoun tradiciounella.

The Sun Also Rises (Lou soulèu si leva tamben), realisat da Henry King dòu 1957, d’après l’obra d’Ernest Hemingway. Mé Errol Flynn, Ava Gardner, Tyrone Power… La trilha sonora ouriginala firmata da Hugo Friedhofer utilisa la farandola tradiciounella seguent prouvenient dòu fount tradiciounel de Nissa e de Occitania :
     • ària fifre e tambal (fueiet Midi) particieou de l’ària Carnaval es arrivat.

Les Trois Messes basses (Li Très Messa bassa), realisat da Jacques Santamaria dòu 2009, d’après l’obra d’Alphonse Daudet. Mé Patrick Bosso, Christian Bujeau, Guillaume Carcaud, Marius Colucci, Pierre Maguelon… Si pòu sentì sus la trilha sonora :
     • ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella La Marcho di rèi (La Marcha dei rèi), nouvé tradiciounel de Prouvença ;
     • ària (fueiet Midi) particieou de l’ària l’ària dei chivau-frus (lu « cavau-frust » o « cavau-brious »), suport musical dei juec de la festa de Diéu (Córpus Dómini) en Aix-en-Prouvença.

Ugolin (Manon des sources, Manoun dai sourça, 2a part), realisat da Marcel Pagnol dòu 1952. Mé Arius, André Bervil, Blavette, Marcelle Geniat, Jacqueline Pagnol, Raymond Pellegrin, Henri Poupon, Rellys, Fernand Sardou, Robert Vattier, Henri Vilbert…
     • ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella O Magali
     • ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella La Marcho di rèi (La Marcha dei rèi), nouvé tradiciounel de Prouvença.

Un village presque parfait (Un vilage quasi perfet), realisat da Stéphane Meunier dòu 2013. Mé Lionnel Astier, Didier Bourdon, Lorànt Deutsch, Annie Grégorio, Carmen Maura, Denis Podalydès, Élie Semoun… Si pòu sentì sus la trilha sonora :
     • ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella Se canto, cansoun tradiciounella.

Le Vagabond bien-aimé (Lou Baroulié cherit), realisat da Curtis « Kurt » Bernhardt dòu 1936, d’après l’obra da William J. Locke. Mé Maurice Chevalier, Serge Grave, Fernand Ledoux, Hélène Robert, Betty Stockfeld… Per ilustrà lou vagaboundage de l’« ourquèstra Paragot » dins lu vilage dòu miejou, Darius Milhaud a coumpousat l’esquis d’una farandola, liberamen inspirada de la farandola nissarda.

La Vallée des mensonges (La Valada dai mensònega), realisat da Stanislas Graziani dòu 2013, d’après lou roumans epounime da Catherine Velle. Mé Julie de Bona, Andréa Ferréol, Augustin Legrand, Xavier Lemaître, Stéphane Rideau… Coura es souterrat Goustina, un còrou de pastre canta :
     • ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella Se canto, cansoun tradiciounella.

La musica tradiciounella emplegada à lou cinemà noun es ouriginari de la countéa de Nissa souleta o de Prouvença souleta. Ècco quauque esemple prouvenent d’autre ourizount musical.

Remorques (Remorca), realisat da Jean Grémillon dòu 1941, d’après l’obra da Roger Vercel. Mé Jean Gabin, Madeleine Renaud, Michèle Morgan, Fernand Ledoux… En tant que lou remoucur Le Cyclone fa routa vers lou Mirva XV, la trilha sonora ouriginala firmata da Roland Manuel utilisa l’ària seguent prouvenient dòu fount tradiciounel de Bretagna :
     • ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella Kantik ar Baradoz (Càntica dòu paradis).


Legenda (icona que si pòu cliquàr) :
 ària fifre e tambal (fueiet Midi)fueiet MIDI « fifre e tambàl » (a)(b). ària fanfara (fueiet Midi)fueiet MIDI « fanfara » (a)(b). ària (fueiet Midi)fueiet MIDI « autre estrumèns » (a)(b).                         
particieou de l’àriaparticiéou : sou fueiets soun au fourmat PDF (a)(b).parouli d’aquela cansoun tradiciounellaparàouli.
Sou fueiets MIDI e particieous soun telecargable en toutalità despì la paja Telecargamén.
(a)Sensa indicaciéou countrari, lu arangiamen e li armounisaciéou soun de J.-G. Maurandi.
(b) Aquèstou fueiets soun © 2001-2024 Jean-Gabriel Maurandi.

© 2001-2024 Jouan-Gabrièu Maurandi.


musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre


Si trouvas aquela pàgina interessanta, poudès plaçà un liam vers éla. Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò :
La musica tradiciounella dins lu film e cinemà

  Counchecioun sit jean gabriel maurandi, creation sites internet de musica  
 La musica tradiciounella dins lu film e cinemà  Aquel site respeta lou drech d’autour. Lu titre proupausat son dintre lou doumène public. Lur realisacioun es en la forma de sequensamen dins de fueiets Midi e noun en la forma de mùsica ouriginala ; noun son ni interpretat ni prouduch per li artista. Lu drech dai autour dei obra encara proutegiat, reprouduch dintre aquel site mé lur autourisacioun, son reservat. Echètou autourisacioun, touta utilisacioun de la toutalità dòu material multimedia mes à dispousicioun dintre lou site « MTCN » autre que la reprouducion e la counsultacioun individuali e privadi es interdich.
Minga animau es estat estrapassat durant la counchecioun d’aquèstou sit. Pura, ai mangiat de bèi còu de vianda.