D’argent à une aigle de gueules, au vol abaissé, membrée, becquée et couronnée d’or, empiétant une montagne de trois coupeaux de sable issant d’une mer d’azur mouvant de la pointe et ondée d’argent.

Escaufestre
Plan dòu sit

Presentaciéou
Si circoustança
Si dansa
S’estrumèns
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Mùsica dòu MIDI !
Si autour
Sou cinemà
Bibliougrafìa
Discougrafìa

Gloussari mùsica
Istòria
Lèssicou
Lu prenoum
Telecargamén

Remerciaméns

A lou fifre nissart - Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa (MTCN)Mùsica tradiciounella de la countéa de Nissa
Cansoun pouliticou, souchial e satìricou de la countéa de Nissa dans Au fifre niçois - Les traditions musicales du comté de Nice (MTCN)
Cansoun pouliticou, souchial e satìricou de la countéa de Nissa in About fife from Nice - The musical traditions from County of Nice (MTCN)
 Sias aquì : Acuèi > Mùsica dòu MIDI ! > Cansoun pouliticou, souchiali e satìricou. Dimècre 24 abriéu 2024, san Fidele. 
Abriéu plouvignous, mai ventous, an frutuous. 
 

Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa : Introduciéou - Mesclun
Cants poupular - Cansoun dei animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié
Cansoun pouliticou, souchiali e satìricou - Cansoun countempourani
Àrias dòu carneval de Nissa - Àrias de circoustanci - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Farandola - Festin - Roundi de mai
Mùsica dei pichoun
Trignoù e clar - Mùsica de gléia - Lu nouvé de la countéa de Nissa - Santuari

Aperçut dai mùsica tradiciounelli dòu Miejou : L’Occitania - Àrias dòu carneval de Limous
Lou Piemount - La Prouvença - Lu nouvé de Prouvença

D’autre ourizount

musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre

Legenda (icona que si pòu cliquàr) :
 ària fifre e tambal (fueiet Midi)fueiet MIDI « fifre e tambàl » (a)(b). ària fanfara (fueiet Midi)fueiet MIDI « fanfara » (a)(b). ària (fueiet Midi)fueiet MIDI « autre estrumèns » (a)(b).                         
particieou de l’àriaparticiéou : sou fueiets soun au fourmat PDF (a)(b).parouli d’aquela cansoun tradiciounellaparàouli.
Sou fueiets MIDI e particieous soun telecargable en toutalità despì la paja Telecargamén.
(a)Sensa indicaciéou countrari, lu arangiamen e li armounisaciéou soun de J.-G. Maurandi.
(b) Aquèstou fueiets soun © 2001-2024 Jean-Gabriel Maurandi.
Cansoun pouliticou, souchiali e satìricou

1. Li lutta dei classa
2. Lu evenimen poulìticou
     2.a. L’anessioun de 1860
     2.b. Li guerra e la couscricioun
     2.c. Li voutacioun, li elecioun e la proupaganda
3. Li cansoun de countestacioun o satìricou
4. Lu autre evenimen

Li cansoun tradiciounali presentada dins aquesta pàgina an estat coumpousada e publicada à lou XIXe sècoulou o dins la prumièra mitan dòu XXe sècoulou. Quauqui cansoun creada après 1960 (a) son presentada dins la pàgina Cansoun countempourani.

(a) Aquela anada courrespouònde à la publicacioun per Georges Delrieu de la siéu Anthologie de la chanson niçoise.

Li cansoun de countestacioun o satìricou en nissart

Cansoun de countestacioun o satìricou, cansoun patriòticou o de revendicacioun souchial o poulìtica... aquì es un aperçut dai cansoun engagiat pourtant testimouniança dei evenimen qu’an marcat l’istòria de la countéa de Nissa.

Lou repertori

Li lutta dei classa.

ària (fueiet Midi) d’aquela cansoun tradiciounella, countéa de Nissa particieou d’aquela cansoun tradiciounella, countéa de Nissa parouli d’aquela cansoun tradiciounella en nissart Cansoun de la greva dai emplegat dai trambalan, dedicada où sindicat dai rouge en souveni de la greva doù 18 giun 1904. Parouli da François-Dominique Rondelly, dich Menica Rondelly. Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.

Lu evenimen poulìticou.

parouli d’aquela cansoun tradiciounella en nissart Nissa françesa. Anounime, atribuat à François Guisol.
ària (fueiet Midi) d’aquela cansoun tradiciounella, countéa de Nissa particieou d’aquela cansoun tradiciounella, countéa de Nissa parouli d’aquela cansoun tradiciounella en nissart La Nissarda. Coumpousada per la secounda anessioun de la countéa de Nissa à la França, aquesta cansoun proupausa una visioun touplen francoufil e idìlicou de la souleta Nissa. Parouli e mùsica da Émile Negrin. Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Per l’arrivada dei Franses à Nissa. Sus l’ària La Reine Hortense.
ària fanfara (fueiet Midi), countéa de Nissa particieou d’aquela cansoun tradiciounella, countéa de Nissa parouli d’aquela cansoun tradiciounella en nissart Tenda, Briga à la Fransa. Parouli da Jouan Nicola, mùsica da F. Mattei. Tradiciounel de la countéa de Nissa, armounisacieu e trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.

Li cansoun de guerra e de couscricioun.

ària (fueiet Midi) d’aquela cansoun tradiciounella, countéa de Nissa particieou d’aquela cansoun tradiciounella, countéa de Nissa parouli d’aquela cansoun tradiciounella en nissart Adieu, papa, adieu, maman (Adiéu, papà, adiéu, mamà), cansoun dei couscrit de la Vesubia. Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Lou Cant de la Liberacioun. Parouli da Jouan Nicola. Sus l’ària Vous n’aurez pas l’Alsace et la Lorraine.
ària (fueiet Midi) d’aquela cansoun tradiciounella, countéa de Nissa particieou d’aquela cansoun tradiciounella, countéa de Nissa parouli d’aquela cansoun tradiciounella en nissart Enfan de Nissa Maritima, cansoun dei garibaldin nissart. Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
parouli d’aquela cansoun tradiciounella en nissart La Garda mobila, canson patriotica, 1868. Sus l’ària Venez, enfants de la belle Italie. Parouli da Jules Bessi.
Inno nissart per la partensa dei conscriç de Nissa en 1859. Parouli da François Barberis.
Inno per la partensa dei volontari garibaldien en lou printem dòu 1859. Sus l’ària Lou Festin dei verna.
ària (fueiet Midi) d’aquela cansoun tradiciounella, countéa de Nissa particieou d’aquela cansoun tradiciounella, countéa de Nissa parouli d’aquela cansoun tradiciounella en nissart Laissa-la courre, cansoun dei couscrit de Peille. Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
La Marcha dei couscri. Parouli da Juli Eynaudi. Tradiciounel de la countéa de Nissa.
ària (fueiet Midi) d’aquela cansoun tradiciounella, countéa de Nissa particieou d’aquela cansoun tradiciounella, countéa de Nissa parouli d’aquela cansoun tradiciounella en nissart La Miéu Bella Nissa. Maugrà la noustalgìa dòu païs natal, un sourdà nissart es plen de l’envuèia de coumplì l’unita de l’Italia. Parouli da Eugène Emanuel, mùsica d’après D.F.E. Auber, Le Cheval de bronze (Lou Cavau de brònzou), ària « Quand on est fille, hélas ! » (Coura sian filha, ailas !) Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
La Pastressa e lou Granadié.
O paure de noi, conscrichs, cansoun dei couscrit de la Vesubia. Tradiciounel de la countéa de Nissa.
ària (fueiet Midi) d’aquela cansoun tradiciounella, countéa de Nissa particieou d’aquela cansoun tradiciounella, countéa de Nissa parouli d’aquela cansoun tradiciounella en nissart Parterai, parterai pas, cansoun dei couscrit nissart. Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.

Vèire tamben la couscricioun.

Li voutacioun, li elecioun e la proupaganda.

parouli d’aquela cansoun tradiciounella E viva Bourrioun. Tradiciounel de la countéa de Nissa

Li cansoun de countestacioun o satìricou.

Ai la ligna. Parouli da Jouan Nicola. Sus l’ària Caroline.
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària parouli d’aquela cansoun tradiciounella As vist ? Un bram de coulèra davant lou sagatage de l’arrié-païs. Parouli e mùsica da Jean-Paul Barelli. Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
Fen la couha. Parouli da Jouan Nicola. Sus l’ària Viens, poupoule.
parouli d’aquela cansoun tradiciounella Gran Mestre. Parouli da Louis Faraut. Cansoun tradiciounella de Levens, countéa de Nissa.
ària (fueiet Midi) d’aquela cansoun tradiciounella, countéa de Nissa particieou d’aquela cansoun tradiciounella, countéa de Nissa parouli d’aquela cansoun tradiciounella en nissart Niça rebèla. Paroudìa per Jean-Noël Varo, dich Jan Calenas, de Nissa la bella, que si vòu « un crit d’amour e de revòta, un bram que fa testa à la bestisa, l’intoulerança, lou racisme, l’umiliacioun, un rai de la courtura occitana e per aquì meme d’autre courturi douminat ». (Ratapinhata nòva, n° 1, febrier dau 1976.) Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.
parouli d’aquela cansoun tradiciounella La Saumeta endemoniada, una crìtica de l’infidelità dai spousa. Parouli da Eugène Emanuel. Tradiciounel de la countéa de Nissa.
Toui ai novi. Parouli e mùsica da Jouan Nicola.

Lu autre evenimen.

ària (fueiet Midi) d’aquela cansoun tradiciounella, countéa de Nissa particieou d’aquela cansoun tradiciounella, countéa de Nissa parouli d’aquela cansoun tradiciounella en nissart Renaissance de Roquebillière (Renaissença de Rocabiera). Lou 24 nouvembre 1926, un councas destruge una grana partida dòu village de Rocabiera, prouvoucant 19 vìtima, jamai desgagiat. Dedicat au counseié general Philippe Corniglion-Molinier, e scrich dau moumen que se recoustrui lou nouvèu vilage, aquel test rende oumage à l’abrìva de soulidarietà naciounala. Parouli e mùsica da Célestin Débos. Tradiciounel de la countéa de Nissa, trascricieou Midi da J.-G. Maurandi.


Legenda (icona que si pòu cliquàr) :
 ària fifre e tambal (fueiet Midi)fueiet MIDI « fifre e tambàl » (a)(b). ària fanfara (fueiet Midi)fueiet MIDI « fanfara » (a)(b). ària (fueiet Midi)fueiet MIDI « autre estrumèns » (a)(b).                         
particieou de l’àriaparticiéou : sou fueiets soun au fourmat PDF (a)(b).parouli d’aquela cansoun tradiciounellaparàouli.
Sou fueiets MIDI e particieous soun telecargable en toutalità despì la paja Telecargamén.
(a)Sensa indicaciéou countrari, lu arangiamen e li armounisaciéou soun de J.-G. Maurandi.
(b) Aquèstou fueiets soun © 2001-2024 Jean-Gabriel Maurandi.

© 2001-2024 Jouan-Gabrièu Maurandi.


Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa : Introduciéou - Mesclun
Cants poupular - Cansoun dei animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié
Cansoun pouliticou, souchiali e satìricou - Cansoun countempourani
Àrias dòu carneval de Nissa - Àrias de circoustanci - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Farandola - Festin - Roundi de mai
Mùsica dei pichoun
Trignoù e clar - Mùsica de gléia - Lu nouvé de la countéa de Nissa - Santuari

Aperçut dai mùsica tradiciounelli dòu Miejou : L’Occitania - Àrias dòu carneval de Limous
Lou Piemount - La Prouvença - Lu nouvé de Prouvença

D’autre ourizount


musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre


Si trouvas aquela pàgina interessanta, poudès plaçà un liam vers éla. Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò :
Cansoun pouliticou, souchial e satìricou de la countéa de Nissa

  Counchecioun sit jean gabriel maurandi, creation sites internet de musica  
 Cansoun pouliticou, souchial e satìricou de la countéa de Nissa  Aquel site respeta lou drech d’autour. Lu titre proupausat son dintre lou doumène public. Lur realisacioun es en la forma de sequensamen dins de fueiets Midi e noun en la forma de mùsica ouriginala ; noun son ni interpretat ni prouduch per li artista. Lu drech dai autour dei obra encara proutegiat, reprouduch dintre aquel site mé lur autourisacioun, son reservat. Echètou autourisacioun, touta utilisacioun de la toutalità dòu material multimedia mes à dispousicioun dintre lou site « MTCN » autre que la reprouducion e la counsultacioun individuali e privadi es interdich.
Minga animau es estat estrapassat durant la counchecioun d’aquèstou sit. Pura, ai mangiat de bèi còu de vianda.