D’argent à une aigle de gueules, au vol abaissé, membrée, becquée et couronnée d’or, empiétant une montagne de trois coupeaux de sable issant d’une mer d’azur mouvant de la pointe et ondée d’argent.

Escaufestre
Plan dòu sit

Presentaciéou
Si circoustança
Si dansa
S’estrumèns
ària (fueiet Midi) particieou de l’ària
Mùsica dòu MIDI !
Si autour
Sou cinemà
Bibliougrafìa
Discougrafìa

Gloussari mùsica
Istòria
Lèssicou
Lu prenoum
Telecargamén

Remerciaméns

A lou fifre nissart - Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa (MTCN)Mùsica tradiciounella de la countéa de Nissa
Analisi musicala  dei nouvé de  Nicolas Saboly, dich Micoulau Sabòli dans Au fifre niçois - Les traditions musicales du comté de Nice (MTCN)
Analisi musicala  dei nouvé de  Nicolas Saboly, dich Micoulau Sabòli in About fife from Nice - The musical traditions from County of Nice (MTCN)
 Sias aquì : Acuèi > La Prouvença > Lu nouvé de Prouvença > Analisi musicala dei nouvé de Nicolas Saboly, dich Micoulau Sabòli. Dissata 28 jugne 2025
 

Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa : Introduciéou - Mesclun
Cants poupular - Cansoun dei animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié
Cansoun pouliticou, souchiali e satìricou - Cansoun countempourani
Àrias dòu carneval de Nissa - Àrias de circoustanci - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Farandola - Festin - Roundi de mai
Mùsica dei pichoun
Trignoù e clar - Mùsica de gléia - Lu nouvé de la countéa de Nissa - Santuari

Aperçut dai mùsica tradiciounelli dòu Miejou : L’Occitania - Àrias dòu carneval de Limous
Lou Piemount - La Prouvença - Lu nouvé de Prouvença

D’autre ourizount

musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre

Analisi musicala dei nouvé de Nicolas Saboly, dich Micoulau Sabòli

L’analisi musicala presentat aquì noun pourta que soubre li 61 (1) nouvé publicat coura Nicolas Saboly, dich Micoulau Sabòli èra vivent, e s’apountela soubre la reedicioun de 1856 per Fr. Seguin.

Ourìgine dai ària

D’après Fr. Seguin, 44 d’aquestou 97 tòn (sia cìrca 45 %) son atribuible à Nicolas Saboly, aloura que 53 nouvé (sia cìrca 55 %) son de reemplec d’ària preesistent, que quauqun son de la man de Nicolas Saboly èu meme.

Forma leterari e musicala
Per li 61 versioun de basa, Nicolas Saboly noun a utilisat que 6 vòuta la forma rondò : Ai proun couneigu, Auprès d’aquel estable, L’estrange deluge, Li a proun de gènt que van en roumavage, Per noun languì long dòu camin e Tòni, Guihèn, Peiroun. Lu nouvé soubrant son de forma lineari, voulent à dire que noun coumpourton que de coublet à si sègre. Lou gènere leterari dai paraula es :
 
  • una naracioun pura : 66 %
  • una naracioun mé una o quauque rèplica : 26 %
  • un diàlougou integral : 8 %
  • Enfin, doui nouvé emplegon dins li siéu paraula la figura de stil de la concaténation (2) (Auprès d’aquel estable, Tòni, Guihèn, Peiroun) e 4 autre nouvé aquela de l’épanadiplose (3) (Ai ! quouro tournara lou tèms, bregado ?, Qui vòu faire grand journado, Soun très ome fort sage e Viven urous e countènt).
    Noumbre de coublet :
     
  • 6 coublet : 28 %
  • 5 coublet : 22 %
  • 7 coublet : 20 %
  • 4 coublet : 15 %
  • 8 coublet : 5 %
  • 3, 9 e 12 coublet : 10 %

  • Chifrage de batuda
    Una grana majourança dai ària emplega un chifrage de batuda binaire :
     
  • alla breve 2/2 : 30 %
  • (standard) 3/4 : 24 %
  • (standard) 4/4 : 19 %
  • (standard) 2/4 : 10 %
  • (standard) 3/8 : 2 %
  • contra cìrca 10 % de chifrage ternari (unicamen à 6/8).
    Soulamen 4 nouvé an un chifrage multiple : Chut ! Teisas-vous e Lorsque vous sarés malaut (2/2 + 3/4) ; Ai proun couneigu e Hòu ! de l’oustau ! (3/4 + 4/4).

    Tempo
    Li endicacioun metrounoumica noun son de la man de Nicolas Saboly, ma an estat ajougnat per Fr. Seguin. Li valour mejan aquì souta noun son que indicatiéu.
     
  • alla breve 2/2 : tempo mejan 78 à la blanca (de 46 mìnimou per Ourguhious plen de magagno à 108 massimoun per Lorsque vous sarés malaut) ;
  • standard 2/4, 3/4, 4/4 : tempo mejan 132 à la negra (de 72 mìnimou per Quand la miejo-nue sounavo versioun bis à 240 massimoun per Venès lèu vèire la piéucello) ;
  • ternari 6/8 : tempo mejan 82 à la negra pounchada (de 50 mìnimou per Pastre dei mountagno versioun ter e quater à 104 massimoun per Uno estello versioun bis).

  • Carrura
    Lou noumbre de mesura de cadun dei nouvé es :
     
  • 16 mesura : 25 %
  • 24 mesura : 13 %
  • 12 mesura : 12 %
  • lounguessa divers : 50 %

  • Tounalità
    Li tounalità si partisson dins li categourìa seguent :
     
  • mòdou minour : 57 % (tra sol minour 27 %, la minour 18 % e re minour 6 %, lou resta si reparti tra do, mi e si) ;
  • mòdou majour : 42 % (tra fa majour 25 % e do majour 8 %, lou resta si reparti tra la, re, sol e si bemol) ;
  • 1 soulet nouvé (Uno estello, versioun ter) coumpourta un cambiamen d’armadura, de la minour à la majour.

  • Premié intervàlou
    Lou premié intervàlou es :
     per frequença d’utilisacioun
  • secounda majoura : 30 %
  • secounda minoura : 22 %
  • quarta justa : 19 %
  • quinta justa : 15 %
  • tèrça minoura : 8 %
  • tèrça majoura : 6 %
  •         per intervàlou
  • secounda minoura : 22 %
  • secounda majoura : 30 %
  • tèrça minoura : 8 %
  • tèrça majoura : 6 %
  • quarta justa : 19 %
  • quinta justa : 15 %
  • La « chelèbre » quarta justa sembla dounca noun estre l’intervàlou inicial preferit de Nicolas Saboly !

    Ambitus
    L’ambitus dòu tòn de cada nouvé es :
        per frequença d’utilisacioun
  • outava (o outava diminuet) : 34 %
  • outava plus secounda minoura : 13 %
  • sizième minoura : 12 %
  • outava plus secounda majoura : 11 %
  • setième minoura : 8 %
  • outava plus tèrça minoura : 7 %
  • outava plus quarta justa : 5 %
  • quinta justa : 3 %
  • outava plus tèrça majoura : 2 %
  • outava plus quinta justa : 2 %
  • quarta justa : 1 %
  • sizième majoura : 1 %
  • setième majoura : 1 %
  •         per ambitus
  • quarta justa : 1 %
  • quinta justa : 3 %
  • sizième minoura : 12 %
  • sizième majoura : 1 %
  • setième minoura : 8 %
  • setième majoura : 1 %
  • outava (o outava diminuet) : 34 %
  • outava plus secounda minoura : 13 %
  • outava plus secounda majoura : 11 %
  • outava plus tèrça minoura : 7 %
  • outava plus tèrça majoura : 2 %
  • outava plus quarta justa : 5 %
  • outava plus quinta justa : 2 %

  • Cadença
    Lu nouvé si councludon mé una dai cadença seguent :
     
  • cadença perfeta : 88 %
  • cadença plagale : 2 %
  • autre counclusion : 10 %

  • Nòtas

    1. Lou nouvé numero 54 (Dialogo de dous nouvelisto) noun a de musica : noun es part de la presenta analisi.
    2. Figura de stil que repetre la fin d’un coublet au prencìpi dòu coublet seguent.
    3. Figura de stil que repetre un vers o un group de vers au prencìpi e à la fin de cada meme coublet.
    4. Data dòu premié emplec d’ourganista e de mestre de capela oucupat per Nicolas Saboly (à la catedrala San-Siffrein de Carpentras).


    Retour à la pàgina mùsica - Aut

    © 2001-2025 Jouan-Gabrièu Maurandi.


    musicas tradiciounelli countea de Nissa, fifre


    Si trouvas aquela pàgina interessanta, poudès plaçà un liam vers éla. Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò :
    Analisi musicala dei nouvé de Nicolas Saboly, dich Micoulau Sabòli

        Counchecioun sit jean gabriel maurandi, creation sites internet de musica  
     Analisi musicala  dei nouvé de  Nicolas Saboly, dich Micoulau Sabòli  Aquel site respeta lou drech d’autour. Lu titre proupausat son dintre lou doumène public. Lur realisacioun es en la forma de sequensamen dins de fueiets Midi e noun en la forma de mùsica ouriginala ; noun son ni interpretat ni prouduch per li artista. Lu drech dai autour dei obra encara proutegiat, reprouduch dintre aquel site mé lur autourisacioun, son reservat. Echètou autourisacioun, touta utilisacioun de la toutalità dòu material multimedia mes à dispousicioun dintre lou site « MTCN » autre que la reprouducion e la counsultacioun individuali e privadi es interdich.
    Minga animau es estat estrapassat durant la counchecioun d’aquèstou sit. Pura, ai mangiat de bèi còu de vianda.