|
Li tradicioun musicali de la countéa de Nissa : Introduciéou - Mesclun Cants poupular - Cansoun dei animau - Cansoun galanti - Cansoun de mestié Cansoun pouliticou, souchiali e satìricou - Cansoun countempourani Àrias dòu carneval de Nissa - Àrias de circoustanci - Dansi en coubla - Dansi à figuri - Farandola - Festin - Roundi de mai Mùsica dei pichoun Trignoù e clar - Mùsica de gléia - Lu nouvé de la countéa de Nissa - Santuari
Aperçut dai mùsica tradiciounelli dòu Miejou : L’Occitania - Àrias dòu carneval de Limous Lou Piemount - La Prouvença - Lu nouvé de Prouvença
D’autre ourizount

Analisi musicala dei nouvé de Nicolas Saboly, dich Micoulau Sabòli
L’analisi musicala presentat aquì noun pourta que soubre li 61 (1) nouvé publicat coura Nicolas Saboly, dich Micoulau Sabòli èra vivent, e s’apountela soubre la reedicioun de 1856 per Fr. Seguin.
D’après Fr. Seguin, 44 d’aquestou 97 tòn (sia cìrca 45 %) son atribuible à Nicolas Saboly, aloura que 53 nouvé (sia cìrca 55 %) son de reemplec d’ària preesistent, que quauqun son de la man de Nicolas Saboly èu meme.
Forma leterari e musicala |
Per li 61 versioun de basa, Nicolas Saboly noun a utilisat que 6 vòuta la forma rondò : Ai proun couneigu, Auprès d’aquel estable, L’estrange deluge, Li a proun de gènt que van en roumavage, Per noun languì long dòu camin e Tòni, Guihèn, Peiroun. Lu nouvé soubrant son de forma lineari, voulent à dire que noun coumpourton que de coublet à si sègre. Lou gènere leterari dai paraula es : | | una naracioun pura : 66 %una naracioun mé una o quauque rèplica : 26 %un diàlougou integral : 8 % | Enfin, doui nouvé emplegon dins li siéu paraula la figura de stil de la concaténation (2) (Auprès d’aquel estable, Tòni, Guihèn, Peiroun) e 4 autre nouvé aquela de l’épanadiplose (3) (Ai ! quouro tournara lou tèms, bregado ?, Qui vòu faire grand journado, Soun très ome fort sage e Viven urous e countènt). |
Noumbre de coublet : | | 6 coublet : 28 %5 coublet : 22 %7 coublet : 20 %4 coublet : 15 %8 coublet : 5 %3, 9 e 12 coublet : 10 % |
Lou noumbre de mesura de cadun dei nouvé es : | | 16 mesura : 25 %24 mesura : 13 %12 mesura : 12 %lounguessa divers : 50 % | |
Li tounalità si partisson dins li categourìa seguent : | | mòdou minour : 57 % (tra sol minour 27 %, la minour 18 % e re minour 6 %, lou resta si reparti tra do, mi e si) ;mòdou majour : 42 % (tra fa majour 25 % e do majour 8 %, lou resta si reparti tra la, re, sol e si bemol) ;1 soulet nouvé (Uno estello, versioun ter) coumpourta un cambiamen d’armadura, de la minour à la majour. |
Lou premié intervàlou es : | | per frequença d’utilisacioun secounda majoura : 30 %secounda minoura : 22 %quarta justa : 19 %quinta justa : 15 %tèrça minoura : 8 %tèrça majoura : 6 % | | per intervàlou secounda minoura : 22 %secounda majoura : 30 %tèrça minoura : 8 %tèrça majoura : 6 %quarta justa : 19 %quinta justa : 15 % | La « chelèbre » quarta justa sembla dounca noun estre l’intervàlou inicial preferit de Nicolas Saboly ! |
L’ambitus dòu tòn de cada nouvé es : | | per frequença d’utilisacioun outava (o outava diminuet) : 34 %outava plus secounda minoura : 13 %sizième minoura : 12 %outava plus secounda majoura : 11 %setième minoura : 8 %outava plus tèrça minoura : 7 %outava plus quarta justa : 5 %quinta justa : 3 %outava plus tèrça majoura : 2 %outava plus quinta justa : 2 %quarta justa : 1 %sizième majoura : 1 %setième majoura : 1 % | | per ambitus quarta justa : 1 %quinta justa : 3 %sizième minoura : 12 %sizième majoura : 1 %setième minoura : 8 %setième majoura : 1 %outava (o outava diminuet) : 34 %outava plus secounda minoura : 13 %outava plus secounda majoura : 11 %outava plus tèrça minoura : 7 %outava plus tèrça majoura : 2 %outava plus quarta justa : 5 %outava plus quinta justa : 2 % | |
Lu nouvé si councludon mé una dai cadença seguent : | | cadença perfeta : 88 %cadença plagale : 2 %autre counclusion : 10 % |
1. Lou nouvé numero 54 (Dialogo de dous nouvelisto) noun a de musica : noun es part de la presenta analisi. 2. Figura de stil que repetre la fin d’un coublet au prencìpi dòu coublet seguent. 3. Figura de stil que repetre un vers o un group de vers au prencìpi e à la fin de cada meme coublet. 4. Data dòu premié emplec d’ourganista e de mestre de capela oucupat per Nicolas Saboly (à la catedrala San-Siffrein de Carpentras).
Retour à la pàgina mùsica - Aut
© 2001-2025 Jouan-Gabrièu Maurandi.

|