|
Lèssicou
Aquestou lèssicou noun si pretende un diciounari nissart-francès coumplet, ma simplamen espliga suchintamen quauque mot, espressioun o toupounime nissart que soun recourent dins li cansoun de la countéa de Nissa.
abat o abbat : lou jouve que dirigia e ourganisa li festa dins lu vilage de la countéa de Nissa. Citat dins L’Ouferta de Calèna, Lou Rèi vutanta vuech, Lu Tres Embriac.
aberge : mur de pèira seca, sensa cemen. Citat dins Li Bigneta.
l’Avenue : à Nissa, « l’Avengùda » proulounga l’avengùda Malaussena vers lou miejou, da la gara SNCF à la plaça Massena. Inicialamen, si sounava avengùda de la Gara (dòu 1864) e fouguèt rebatejada avengùda de la Vitòria dòu 1919. Ahura, si souna avengùda Jan-Medecin. Lou còrsou de carneval li passava, davant d’estre desplaçat vers la proumenada dei Englès lou 2005. Citat dins À tu ! À iéu ! Carnaval niçois.
aver o average : un « average » es un estrop d’ouvin. Citat dins Au masage, Lo Fantome Pellegrin, Maria Caté, Ouferta de Calèna, Segnour e pastressa, Lou Vaquié.
Babazouk (de l’àrabou bab al souk, la « pouòrta dòu souk ») : noumenàia de la vila vielha de Nissa, que s’estende au pen de la couòla dòu castèu. Lou Babazouk coumprende quauque quartié : lou Malouna, la Marina, lou Mascouïnà, echètera.
bregado o brigada o brigado : coumpagnìa, particuliarmen assemblàda de pastre, group, mànega, troupa. Citat dins Ai ! quouro tournara lou tèms, bregado, Guihaume, Tòni, Pèire, Proufitas-me lèu, Sus lou coutau, Un ange a fa la crido, Viven urous e countènt.
bugada : dòu francique bukon. Coulà bugada significa bagnà o faire la bugada. (Veire per esemple Yvonne Verdier, Façons de dire, façons de faire... per lou Châtillonnais, en Côte-d’Or.) Citat dins La Cansoun dai babarota, La Descaussa, Mazurka souta l’oulivié, Nouvé grassenc, Tanta Jana, Viven urous e countènt.
cairèu : o « fanchon », diminutiéu dòu prenoum « Francèsa ». Li filha canounavon à la pàia lu cairèu dantelat. Citat dins A San-Brancai, Farandola de printèms, Jan, Jausé, Mazurka souta l’oulivié, La Nissarda, Li Pescairis, Pi... ouit ! | |  |
D’après Paul Émile Barberi (Rome, 1775 - Nice, 1847), Niçoises, 1831, detai. |
|
calen : lampa roumana à oli, chaleil. Citat dins A la cabana de Betelen, La Calignèra, Fai anà, Guihaume, Tòni, Pèire, La Luerna, Nissa la bella.
canoun : lou « canoun de miejou » que pica miejou cada jou despì lou 1861. Citat dins Pi... ouit ! Lou Rèi vutanta vuech, Sus la grava, Vaga d’aquì ! Vaga d’aïa !
capelina : lou capèu de paia, rount e plan, que li frema pourtavon toui lu jou per si proutegia dòu soulèu o... de la pluèia ! Ma lu jou de festa, li frema estacon en testa lou cairèu, la capelina resta agrapat à la vida. Aquela capelina es devengut un achessori simbòlocou dòu coustume tradiciounal nissart. Citat dins À Cimiès damoun, La Bella Bouquetiera, Cantan, balan per tu, Nissa, Farandola de printèms, Nissa la bella, La Nissarda, La Rouseta de Nanoun, Rouseta la pastressa. | |  | |  |
D’après Gustav Adolf Mossa (gauch), d’après Vittorio Garnier-Valetti, Niçoises, 1852, detai (drecha). |
|
chamada o ciamada : pichin councert dounat soubre li fenestra o a la pouorta de quauq’un denant de li presentà la gijuòla e de reculhì la siéu oufèrta (de chamà, apelà, sounà). Citat dins Lu Capitani de quartié, Les circonstances, Innou Seguran, Nouvè.
chaudèu : pastissoun fach mé de pasta buientada, secada à lou fourn. Citat dins À Cimiès damoun, Ah ! Ah ! Lu Cougourdoun, Farandola de printèms, Lou Festin dei cougourdoun, Lou Festin dai rangou, La Fiha dòu chapacan.
coulougneta : pichina coulougna. Citat dins Li Baumeta, La Garda mobila, La Margarideta, Nissa la bella, Nouvé de la coulougneta, Rouseta filava, Venès virà lou mai.
defici (dòu latin aedificium, edifìci, fàbrica) : moulin aciounat mé l’aiga e que prouduhe d’oli. Citat dins Lou Vièi Defici.
dorca o dourca : ouliera per l’oli coumestible. Citat dins La Ben Caussada, Nouvè doi Boiroulencs.
Erode : Erodes ourdounèt lou massacre dei inoucent. Citat dins Bon Diéu ! la grand clarta ! Lei mage dins Jerusalèn, Se vàutre sias countènt.
faissa : terrasse o planche en francès, restanco en prouvençau. Citat dins A San-Brancai, As vist ? La Cigala, La Pesca, La Sirigauda.
felibre : soci dòu Felibrige. Citat dins Coupo santo.
Felibrige :
fougairoun o fougueiroun o fugairoun : lou luec doun si fa lou fuec dins la cheminèia e, per estensioun, lou luec doun esta la familha ; lou cantoun dòu fuec. Citat dins La Cansoun dai babarota, L’Iver, La Miéu Bella Nissa, O, santa nuech, La Pesca, Lou Pichin Ome, La Regina dòu mai, Lou Vaquié, Viva la pesca !
jas (en pimountès gias ; en prouvençau jhas) : lou luec doun si estrema l’aver, l’estrop ; la caiòla, la jahìna. Citat dins Allons, bergers, partons tous o Quand Dieu naquit à Noël, Aquel ange qu’es vengu, Ausse-ti, frema, Bon Diéu ! la grand clarta ! Helas ! qu noun aurié pieta, Jèsu, vous sias tout fioc e flamo, La fe coumando de crèire, Li a quaucarèn que m’a fa pòu, Micoulau noste pastre, Nouvè de la mountagno, Nouvé dòu pastre, L’Ouferta de Calèna, Lei Pastourèu, Lu Pastourèu, San Jóusé m’a di, Se vàutre sias countènt, Tòni, Guihèn, Peiroun, Tu que cerques tei delice, Un bèu matin, veguère uno acouchado, Uno estello, Un pau après lei tempouro, Vers lou pourtau Sant-Laze.
lauvanié : roulèu per faire li laua. Làua, lauanié, lausa, lausan, lausiera, lauva, lauvan, lauvanié, lauviera soun tamben emplegat per curbì li taulissa. Citat dins Lu Millioun de Carneval, O, santa nuech, La Pastoura.
magagna o magagno : defèt, tàca, tàra o fatiga. Citat dins Li Castagna, Lou Fantàume Pelegrin, Lei Pastourèu, Lu Pastourèu.
mainagié o meinagiè : agricoultour, coultivatour que fa valé li siéu terra. Plus generalamen, persona que ecounoumisa, qu’espragna, que restaubia. Citat dins La Farandoulo dei meinagié.
Malouna : un cantoun dòu Babazouk. Citat dins La Ben Caussada, La Cansoun dai babarota.
Marina : lou noum d’un dai quartié dòu Babazouk. Citat dins À la bella poutina, Lu Capitani de quartié, Castèu, baloun e limounada, Nissa la bella, Li Pescairis.
Mascouïnà : un cantoun dòu Babazouk. Citat dins Nissa la bella.
moulin : un mot que designa toui lu tìpou de moulin. Lou defici prouduhe d’oli, lou paradou (o paraire) para li fibra (cànebe, lana, lin) dei lançóu e dai tela. |
Citat dins Lou Festin dai magou, Nona, bressa, La Rouseta de Nanoun, Lou Tint dòu moulin, Viva l’estocafic ! |
|
Paihoun o Pailloun o Païoun o Palhon : lou fluve que bagna Nissa. Païoun ven, voulent à dire que Paioun debourda (o desbouca). Au countrari, Paioun noun ven se noun es trouble. Citat dins La Blea, La Fiha dòu chapacan, Innou Seguran, Lu Mai d’en carriera, Lu Millioun de Carneval, Nissa la bella, Niça rebèla, Sus la grava, Lou Tavan merdassié, Vaga d’aquì ! Vaga d’aïa ! Viva l’estocafic.
pan bagnat o pan bagna : de pan mé de toumati, d’amplouha e d’oli. Citat dins A San-Brancai, Lu Cougourdoun, Farandola de printèms, Lou Festin dei cougourdoun, Lou Festin dai rangou, Lou Rèi vutanta vuech, Salut à Levens.
paradou o paraire : moulin aciounat mé l’aiga e que para li fibra (cànebe, lana, lin) dei lançóu e dai tela.
poulì : o soulì.
poulida (feminin) o poulidi (feminin plural) o poulit (mascoulin) : o suèli, e tamben dous, suàu, blanc. Citat dins Li Baumeta, Carnaval niçois, Chut ! teisas-vous, Lei Courdello, El Desembre congelat, Lou queitivié d’aquéu marrit estable, La Rouseta de Nanoun, Lou Tint dòu moulin, Vaqui lo polit mes de mai, Zon-zon.
poutina : o palàia. Citat dins À la bella poutina, Zon-zon.
Rauba-Capèu : lou quartié en riba de mar, tra la Marina e lou pouòrt, au pen dòu Castèu, doun boufa tant lou vent que fa s’envoulà li capelina. Citat dins Cantan, balan per tu, Nissa, La Fiha dòu chapacan, Madama de Cagna, Pi... ouit !
redouta o redoute : cf. infra veglioni. Citat dins À tu ! À iéu ! Carnaval niçois.
redris : ordre, ecounoumìa, souin, destressa, gaube, e tamben discrecioun e fiertà. Una frema de redris, un redrissoun. Citat dins Flou de Nissa, La Margarideta.
Saleya : situat au miejou dòu Babazouk près de la mar, « lou cours » es lou centre dòu cantoun de la Marina. Es chelèbre per lou siéu mercat aï flou. Lou premié corso de Carneval si desplegava su lou cours Saleya dòu 1873. Citat dins Fai anà.
sauma o saumeta o saumin : o saumetta Citat dins Cansoun dei mensònegai, Lu Doui Ae, Dòu tèms de l’Empèri rouman, Duèrme, bèu bambin, Lou Festin dai magou, Lou Miéu Ae, Pèr noun langui long dòu camin, Venès virà lou mai.
sirigauda : gran frèi. Batre la sirigauda, o sirigaudà, avé frèi. Dansa d’iver per si rescaufà. Citat dins Lou Festin dai rangou, La Sirigauda.
sofieta, o soufieta : lou luèc « doun naisson li cansoun ». Citat dins La Cansoun dai babarota, Nissa la bella, Per la miéu dama, Lou Roussignòu, Venès virà lou mai.
tavan : au sens figurat, persona genant, empourtun. Citat dins À tu ! À iéu ! La Fourmiga sus l’espiga, La Luerna, Lou Mariage de la fourmiga, La Pâquerette, Lou Peoui cinemà, San Jóusé m’a di, Lu Tavan, Lou Tavan merdassié.
veglione e redoute, o veglioni e redouta : noum de journada spechìficou dòu carneval. Citat dins À tu ! À iéu !
Lu elemen lessicàu son tirat, parcialamen, da : • Avril (J. T.), Dictionnaire provençal-français, Apt, 1839 ; • Boucoiran (L.), Dictionnaire analogique & étymologique des idiomes méridionaux, Nîmes, 1875 ; • Calvino (Jean-Baptiste), Nouveau dictionnaire niçois-français ; • Castellana (Georges), Dictionnaire niçois-français.
© 2001-2023 Jouan-Gabrièu Maurandi.

Si trouvas aquela pàgina interessanta, poudès plaçà un liam vers éla. Simplamen coupià-coulà lou code aqui souta dins lou vouòstre sit (Ctrl+C per coupià), cen que dounarà acò : Lèssicou nissart
| | Counchecioun sit  |
|
|  |
| Aquel site respeta lou drech d’autour. Lu titre proupausat son dintre lou doumène public. Lur realisacioun es en la forma de sequensamen dins de fueiets Midi e noun en la forma de mùsica ouriginala ; noun son ni interpretat ni prouduch per li artista. Lu drech dai autour dei obra encara proutegiat, reprouduch dintre aquel site mé lur autourisacioun, son reservat. Echètou autourisacioun, touta utilisacioun de la toutalità dòu material multimedia mes à dispousicioun dintre lou site « MTCN » autre que la reprouducion e la counsultacioun individuali e privadi es interdich. Minga animau es estat estrapassat durant la counchecioun d’aquèstou sit. Pura, ai mangiat de bèi còu de vianda. | |
|
|